Un escorta de Roses (Alt Empordà) ha denunciat a l'alcaldessa del municipi, Montse Mindan, a títol individual per haver donat suport a la celebració del referèndum de l'1-O.
A l'escrit presentat davant del Jutjat de Guàrdia de Figueres, el denunciant demana que s'investigui si la conducta de Mindan és "constitutiva d'il·lícits penals" perquè va permetre la votació, va donar suport a la Llei del Referèndum tot i la suspensió cautelar del Tribunal Constitucional, va participar en la penjada de cartells a favor de la convocatòria i, a més, és la responsable de la policia local.
El jutjat haurà de decidir ara si admet a tràmit la denúncia, tot i que la Fiscalia ja està investigant els més de 700 alcaldes que han donar suport a l'1-O.
A l'escrit de denúncia presentant el passat 22 de setembre, el denunciant fa una cronologia dels fets que s'han produït durant les setmanes prèvies a la celebració del referèndum. Recorda que el 6 de setembre el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del Referèndum i, l'endemà, la de "transitorietat jurídica i fundacional de la República Catalana". Ho va fer, insisteix, després que "de matinada, la Mesa del Parlament va admetre a tràmit la llei" amb l'objectiu "d'evitar un buit legal en aquesta hipotètica situació" de trànsit entre "la Catalunya Autonòmica i la independència".
El mateix 7 de setembre, remarca l'escrit, el Constitucional va suspendre cautelarment la llei i la designació dels membres de la sindicatura electoral així com "la vigència del decret del Govern que convoca la consulta i el decret de normes complementàries per a la celebració del referèndum d'autodeterminació". Tot això, insisteix, es va notificar als alcaldes, alts càrrecs i funcionaris a petició de l'advocacia de l'Estat. L'anunci els "advertia del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada". A més, els alertava "d'eventuals responsabilitats, inclosa la penal si no atenen el requeriment".
El decret de suport i la penjada de cartells
La denuncia relata que el 7 de setembre mateix, Mindan va signar un decret d'alcaldia en el qual va acordar donar ple suport al referèndum i "complir amb les previsions que concreta la Llei". Uns dies després, concretament el 12 de setembre, el Constitucional va suspendre la "Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República Catalana".
L'escrit recorda que aquell mateix dia, la Fiscalia Superior de Catalunya va "instar als cossos policials a prendre mesures per impedir el referèndum, com intervenir les urnes, sobres electorals, manuals d'instruccions, propaganda electoral i qualsevol altre material de difusió, promoció o execució" de la convocatòria".
El denunciant insisteix que Mindan ostenta el càrrec de responsable de la policia local i que, a més, el 19 de setembre va col·locar (juntament amb altres regidors del consistori entre els quals hi havia membres d'ERC, Gent del Poble i de l'ANC) "cartells de propaganda del referèndum, malgrat la instrucció de la fiscalia i malgrat haver rebut la notificació de la suspensió de la Llei del referèndum i la resta de decrets". Però no només això. Recorda que a banda de la signatura del decret de suport, al ple del 25 de setembre va donar compte del mateix a la sessió plenària.
Per tot plegat, demana al Jutjat de Guàrdia de Figueres que investigui els fets i determini si s'ha comès algun delicte. El jutjat haurà de decidir ara si admet a tràmit la denúncia, tot i que la Fiscalia ja està investigant (i citant a declarar) els més de 700 alcaldes que han donat suport a la convocatòria.
