Es calcula que una de cada sis persones patirà un ictus al llarg de la seva vida. Cada any, 1.700 gironins pateixen un infart cerebral i només el 50% arriben a l’Hospital dins les primeres sis hores des de l’inici de l’afectació. Els signes que ens han de fer pensar en un probable ictus i demanar ajuda sanitària immediatament (trucant al 061) són la pèrdua de força o de sensibilitat de manera sobtada a la cara, a un braç i/o a una cama d’un costat del cos; la pèrdua sobtada de visió d’un ull; la dificultat per parlar o entendre, i un intens i sobtat mal de cap.
L’Hospital Trueta és el centre de referència pel que fa al tractament de l'ictus a la regió de Girona. El Servei de Neurologia atén més de 1.000 ictus aguts cada any, dels quals necessiten ingressar a la Unitat d’Ictus entre 500 i 600 pacients. Un 70% d’aquests pacients són autònoms al cap de tres mesos. Els trombolítics (tractaments de reperfusió) són els fàrmacs que han mostrat ser més eficaços en el tractament de l’infart cerebral en les primeres hores, i a l'Hospital Trueta s'administren de forma habitual. Aquest tractament consisteix en l’intent de dissolució del trombe que ha clos l’artèria i que dificulta la correcta circulació cerebral. El tractament amb un fàrmac endovenós es pot administrar als pacients en qui no té contraindicació i que arriben al centre dins les quatre o cinc hores següents a l’inici dels símptomes de l’ictus i, en casos seleccionats, dins les 9 hores posteriors.
A l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta es van tractar d’any 2016 un total de 149 pacients amb fibrinòlisi, 9 més que l’any anterior, inclosos els pacients tractats mitjançant telemedicina. Aquesta xifra representa que un 30% de tots els pacients que ingressen, una dada molt alta que està per sobre dels estàndards europeus i que és també el percentatge més elevat de tots els hospitals de Catalunya. El subministrament d’aquest tractament permet que en el 51% dels casos els pacients siguin asimptomàtics al cap de 3 mesos d’haver patit l’infart cerebral. Els pacients que no responen als tractaments intravenosos i que compleixen uns determinats criteris són derivats a Bellvitge, Vall d’Hebron o Germans Trias i Pujol per rebre tractament endovascular (que consisteix a introduir un catèter al pacient per arribar, a través de l'artèria, fins al coàgul que l'obstrueix i poder-lo extreure), donat que són els hospitals autoritzats per donar aquest tipus de tractament. Un tractament en el qual actualment s'està treballant per poder ser aplicat el més aviat possible en el mateix hospital Trueta.
La taula següent mostra el nombre de trombòlisi intravenoses (TIV) per cada hospital d’ictus comparat amb l’any anterior. S’observa que l’Hospital Trueta, ha estat el segon hospital en nombre de casos tractat amb trombolítics.
Teleictus
A la Regió Sanitària hi ha dos hospitals comarcals amb servei de teleictus: l'Hospital de Palamós i l'Hospital de Figueres. Aquests dos centres es connecten en línia amb l'Hospital de Girona Doctor Josep Trueta i amb el Centre Coordinador d’Ictus de Catalunya, per tal que els ajudin amb el diagnòstic amb l'objectiu que es pugui instaurar el tractament de repercusió al pacient en el mateix hospital comarcal. Aquesta pràctica permet guanyar uns minuts en l'inici del tractament, fet que pot contribuir a eliminar o disminuir les seqüeles de l'ictus. Durant el 2016, l'Hospital de Figueres es va connectar en 24 ocasions via teleictus per comentar casos amb sospita d'ictus i es van dur a terme un total de 10 trombòlisis intravenoses (TIV). De la seva banda, l'Hospital de Palamós va comentar 15 casos via teleictus, i es van fer 4 trombòlisis intravenoses (TIV). Una vegada iniciat el tractament, tots aquests casos es van derivar a l'hospital de referència per al control posterior (7 a l'Hospital Doctor Josep Trueta i 5 a l'Hospital Germans Trias i Pujol, per ser candidats a teràpia endovascular).
Segona causa de mort i primera d’invalidesa
Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, la malaltia cerebrovascular representa la segona causa de mort i la primera d’invalidesa en els adults dels països occidentals. A l’Estat espanyol, és la primera causa de mortalitat entre les dones i representa el principal motiu d’incapacitat, ja que la majoria de pacients pateix seqüeles que, en el 40% dels casos, els inhabiliten per fer les seves activitats quotidianes.
Cal tenir present que un de cada sis ictus ocorren en persones joves. Des dels punts de vista sanitari i econòmic, l’ictus és una afectació de primera magnitud. Representa el 70% del total d’ingressos de caràcter neurològic i suposa al voltant d’un 5% de la despesa sanitària. No obstant això, hi ha dades esperançadores ja que en els últims anys la mortalitat ha disminuït gràcies als treballs de prevenció i detecció precoç, així com a les millores en l'atenció hospitalària als pacients en les unitats d'ictus i al desenvolupament de tractaments aplicats durant les primeres hores, com la trombòlisi i els nous procediments d'extracció de trombes.
