Els corallers se senten perseguits per la Generalitat

Denuncien que l'administració vol acabar amb la seva feina

Creix el malestar dels pescadors de corall envers la Generalitat, a qui acusen de voler acabar amb la seva feina. Tot plegat després de la decisió de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de prohibir a partir de l'any que ve la pesca de corall en aigües interiors, per un període de 10 anysprorrogables. Malgrat els contactes que el gremi ha mantingut amb l'administració, sembla que la problemàtica està lluny de resoldre's. Els corallers expliquen que "han posat totes les possibilitats sobre la taula", per poder continuar treballant, però asseguren que "no els han escoltat".

El membre de l'Associació de corallers, Joan Quintana, denuncia que arran de la decisió de l'administració de prohibir a partir de l'any que ve la pesca en aquelles aigües on la Generalitat té competències, la pressió sobre ells s'ha "multiplicat". "Sempre havíem pescat normalment i aquest any han fet una croada contra nosaltres", ha etzibat Quintana.

L'any passat la Generalitat va reduir de deu a cinc el nombre de llicències de pesca de corall, una decisió "incomprensible" segons els corallers. Quintana recorda que, per qüestions de seguretat, han de treballar sempre en parella, per tant haurien d'haver donat un nombre parell de llicències.

Des de l'associació lamenten que l'administració estigui "tan pendent" de la seva activitat que és "plenament legal", i en canvi no destini més mitjans a atrapar pescadors furtius. "Nosaltres només volem continuar fent la feina que hem fet sempre, amb regulació", diuen.

Una inversió important

Una de les qüestions que més preocupen als corallers és el fet de "perdre una professió" que, en molts casos, passa de pares a fills. És el cas d'en Martí, que explica que ha fet una forta inversió per poder dedicar-se al mateix que el seu pare i ara es troba amb aquest problema. "T'exigeixen que tinguis una sèrie de llicències de busseig, material concret, en definitiva que hi has de posar molts diners", concreta.

En Martí explica que el de coraller és un ofici "amb molts anys de tradició" especialment a la Costa Brava. "De cop, et diuen que agafis les teves coses i te'n vagis cap a casa", lamenta.

Acabar amb els furtius

Des de l'associació comenten que una de les propostes que han traslladat al director general de Pesca i Afers Marítims, Sergi Tudela, és fer una regulació com l'estat francès, on la pesca i la venda està regulada per el gremi i s'evita el lucre dels furtius.

L'advocat dels corallers, Guillem Bassacoma, explica que només hi ha tres compradors de corall, per tant la regulació és "molt fàcil". "Només hem d'arribar a un tracte amb ells perquè comprin el corall a professionals amb llicència expedida per la Generalitat".

Aquesta proposta, però, no va ser ben rebuda per part de l'administració, fet que va molestar encara més al gremi. "Hem intentat a cada reunió que es faci una gestió lògica amb rotació de zones i no ens han fet ni cas. És evident que no els importa el corall", diu Quintana.

L'associació ha volgut recordar que hi ha zones que porten 65 anys obertes, i per tant, "queda demostrat que el corall no s'acaba".