L'Ajuntament de Girona ha rebutjat declarar el rei Felip VI persona 'non grata' gràcies al vot de l'equip de govern (CiU i el PSC), que ha estat determinant per decantar la balança. La moció, que ERC ha portat al ple, només ha rebut el suport dels quatre regidors de la CUP.
El portaveu de CiU, Carles Ribas, ha assegurat que presentar-la ara és "un error polític", tenint en compte que s'està "a les portes del referèndum" i que la moció semblava pròpia "de textos antics dels anys 90". Per la seva banda, els socialistes, tot i defensar obertament els valors republicans, han subratllat que la moció fomenta "l'odi i el desprestigi".
D'altra banda, el ple també ha tombat la moció tipus que el PP ha impulsat arreu dels ajuntaments per rebutjar la convocatòria "il·legal" de l'1-O. Aquí, la popular Concepció Veray només ha rebut el suport de C's. Els socialistes, que ja van anunciar que no posarien pals a les rodes si l'Ajuntament col·labora amb el referèndum, s'han abstingut.
La moció per declarar Felip VI persona 'non grata' subratlla que "la monarquia ha anat perdent prestigi amb el llarg dels anys, especialment a Catalunya i a Girona". Qui ha portat el text al ple ha estat el grup municipal d'ERC. A l'exposició de motius, els republicans recorden que l'Ajuntament ha aprovat fins a dues mocions on reiteraven aquesta "desafecció", i deixaven "clar" que el títol de Príncep o de Princesa de Girona no representaven la ciutat.
L'escrit també critica que Felip VI –a diferència de la reina d'Anglaterra amb Escòcia- s'ha manifestat obertament "en contra" de la voluntat d'autodeterminació de Catalunya. "El rei ha pres part en contra de la voluntat de la majoria dels catalans i catalanes", ha subratllat la portaveu dels republicans, Maria Mercè Roca, durant la defensa de la moció. A més, i en referència a l'actualitat més immediata, ERC també considera "inacceptable" que Felip VI condecorés l'exministre franquista Rodolfo Martín Villa, participant "de la impunitat dels crims del franquisme".
A més de declarar el monarca persona 'non grata', la moció reclamava demanar a la Casa Reial "que retiri el títol de Princesa de Girona" a la infanta Elionor. També instava l'Ajuntament a no continuar prenent part dels actes de la Fundació Princesa de Girona (FPdGi) mentre l'entitat no canviï de nom. Una acord, precisament, que es recollia en una altra moció que el ple va aprovar el març de l'any passat.
Apart dels republicans, però, la moció només ha rebut l'aval de la CUP. Els seus regidors, fins i tot, han penjat quatre fotografies del Borbó cap per avall a la sala de plens. Lluc Salellas, a la seva intervenció, ha recordat que la monarquia "és hereva" del franquisme i que hi va prendre "part activa". A més, també ha retret a l'alcaldessa haver-se "saltat l'acord del ple" i participar als actes de la FPdGi tot i que l'entitat no ha canviat de nom.
"Un error polític"
Tota la resta de grups –inclosos els de l'equip de govern- han votat en contra de la moció. Precisament, el vot de CiU i el PSC ha estat determinant per decantar la balança. Uns i altres, però, han explicat diferents arguments per raonar-lo.
El portaveu de CiU, Carles Ribas, ha assegurat que les paraules de Felip VI en contra el dret a l'autodeterminació són "intolerables" i un exemple "d'una monarquia caduca, autoritària i immobilista". Ara bé, Ribas també ha deixat clar que el seu grup votaria en contra la moció perquè ha estat "un error polític" presentar-la precisament ara, "a les portes d'un referèndum que serà transcendental per al país".
Ribas, a més, també ha dit que els preocupa que ERC l'hagi portada al ple, perquè hi entreveuen que els republicans tenen "dubtes sobre el resultat del procés". A més, també l'ha qualificada "d'antiga i pròpia dels anys 90".
Els socialistes, per la seva banda, han enarborat els valors republicans per rebutjar la moció. La regidora Elisabet Riera ha refermat la seva convicció per la "igualtat i la fraternitat" i ha dit, precisament, que la moció no recolza aquests valors. "Contribueix a l'odi i al desprestigi cap a un símbol i persona", ha dit. Tot i el vot en contra, els socialistes però sí que han coincidit amb ERC que la monarquia espanyola ha perdut prestigi en els darrers anys.
A més de CiU i el PSC, la moció –com no podia ser d'altra manera- també ha rebut el vot en contra dels dos regidors de C's i de la popular Concepció Veray.
Només el PP i C's
D'altra banda, el ple de Girona ha tornat a mostrar el seu compromís amb el sobiranisme i –com ja era previsible- ha tombat la moció tipus que el PPC ha presentat arreu en contra del referèndum. A l'escrit, els popular subratllaven que la convocatòria de l'1-O és "il·legal" i "unilateral", i instaven l'Ajuntament de Girona a no donar suport a la seva organització. A més, també reclamaven que el consistori sortís de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).
Veray ha tornat a insistir en què l'1-O no té cabuda a la Constitució. A més, ja ha advertit que, quan el referèndum es convoqui, demanarà un informe al secretari municipal "per veure quines conseqüències pot tenir" que l'Ajuntament hi col·labori.
Veray, quan va entrar la moció a registre, ja va reptar el PSC a donar-li suport. Però els socialistes no ho han fet i s'han abstingut. La seva portaveu i tinenta d'alcalde, Sílvia Paneque, ha retret a la popular haver presentat la moció "només per voler titulars" i ja li ha dit que no entraria al joc.
De fet, ha dit que el text era "inútil i estèril" i li ha dit a Veray que aquesta era "l'única manera" que havia trobat de sortir als diaris. "No compartim l'aplicació de la duresa de la llei ni la judicialització que porta a terme el PP amb el procés; que Déu salvi la unitat d'Espanya de patriotes com els populars, Rajoy i Albiol", li ha etzibat a la portaveu popular.
La moció ha rebut el vot en contra de CiU, ERC i la CUP. Els partits independentistes han fet front comú i han recordat els resultats de les darreres municipals, per deixar clar que "la voluntat majoritària dels gironins" és votar. El regidor cupaire Lluc Salellas ha demanat "fermesa" a l'alcaldessa amb el referèndum, dient-li explícitament que a la ciutat no volien tenir "ni un Baiget ni una Conesa".
Marta Madrenas, però, ja ha deixat clar que no li "tremolaran les cames" amb l'1-O. "Fer una altra cosa m'avergonyiria; l'estratègia de la por no funcionarà", ha conclòs.
Retirada dels símbols franquistes
Per últim, el ple sí que ha avalat una moció de la CUP perquè es retiri la simbologia franquista que encara roman a la ciutat. Entre d'altres, plaques d'habitatge, noms de carrers o places i relleus amb l'àliga imperial. La moció ha estat aprovada per unanimitat, però amb diferents matisos depenent dels grups.
Des del PP, Concepció Veray ha demanat que es "restitueixin totes les víctimes" perquè "cal que se les reconegui a totes". Des d'ERC han posat l'accent en què les polítiques actives de recuperació i dignificació de la memòria històrica arribin també a les escoles. A més, també han demanat que els 188 símbols franquistes que encara hi ha la via es pública es retirin "amb celeritat".
Des del govern municipal, el socialista Manuel Martín ha recordat que mantenen els mecanismes per a la "retirada de plaques amb rigor i amb el consens de tots els veïns dels edificis". Pel què fa als noms de carrers i places, ha explicat que el procés es troba ara a la Taula del Nomenclàtor local.
Precisament, abans del ple, l'Assemblea de Joves de Girona s'ha plantat a la plaça de Vi amb una caixa plena de plaques amb el jou i les fletxes (que ells mateixos han retirat de diferents edificis de la ciutat). El seu representant les ha entregades a l'alcaldessa Marta Madrenas, instant el consistori a continuar la feina i a eradicar la simbologia franquista que encara hi ha present en barris de la ciutat.
