Les famílies de 114 nenes de les comarques gironines han signat durant el 2016 el document a través del qual es comprometen a evitar la mutilació genital femenina de les seves filles. D'aquestes, 27 son de Salt (Gironès), 15 d'Olot, 11 de Banyoles i 11 de Figueres. Es tracta d'una xifra lleugerament inferior a la registrada l'any 2015, quan es van aconseguir 146 compromisos. L'acord es rubrica a les consultes de pediatria abans que la família viatgi als seus països d'origen i s'estableix després d'un treball preventiu i de revisió de les menors. A la demarcació, hi ha fins a 20 taules locals que treballen en la prevenció d'aquesta problemàtica i els matrimonis forçats i es calcula que hi ha unes 1.400 menors en risc de patir-la.
Salt, Girona, Banyoles, Figueres, Olot, Blanes, Lloret de Mar (Selva) i Cassà de la Selva (Gironès) són algunes dels municipis que lideren en rànquing.
En la majoria dels casos, les famílies provenen de Gàmbia (50,3%), el Senegal (21,5%) i Mali (12,3%). Es calcula que a tot Girona hi ha unes 1.400 menors en risc de ser sotmeses a una mutilació. Durant l'any passat, es va aconseguir que les famílies de 114 menors signessin el document que els compromet a no practicar-lo. Es tracta d'una xifra lleugerament inferior a la registrada durant el 2015 i que es va situar en les 146.
El document es rubrica a les consultes de pediatria abans que viatgin als seus països d'origen, després d'un treball previ i un cop s'han revisat les nenes. La prevenció es treballa a través de la taula provincial, formada per professionals de l'Agència de la Salut Pública; la Secretaria d'Igualtat i d'Afers Socials del Departament de Treball; el Departament d'Ensenyament; Mossos d'Esquadra; l’Institut Català de les Dones, la Subdelegació del Govern; el Col·legi d'Advocats a Girona i ajuntaments, consells comarcals i Diputació. Aquest ens treballa de manera coordinada amb 20 taules municipals i comarcals que hi ha arreu de la demarcació (3 a l'Alt Empordà; 4 al Baix Empordà; 6 al Gironès; 4 a la Selva; 1 a la Garrotxa; 1 al Pla de l'Estany i 1 al Ripollès).
En la majoria dels casos, les famílies provenen de Gàmbia (50,3%), el Senegal (21,5%) i Mali (12,3%). Es calcula que a tot Girona hi ha unes 1.400 menors en risc de ser sotmeses a una mutilació. Durant l'any passat, es va aconseguir que les famílies de 114 menors signessin el document que els compromet a no practicar-lo. Es tracta d'una xifra lleugerament inferior a la registrada durant el 2015 i que es va situar en les 146.
El document es rubrica a les consultes de pediatria abans que viatgin als seus països d'origen, després d'un treball previ i un cop s'han revisat les nenes. La prevenció es treballa a través de la taula provincial, formada per professionals de l'Agència de la Salut Pública; la Secretaria d'Igualtat i d'Afers Socials del Departament de Treball; el Departament d'Ensenyament; Mossos d'Esquadra; l’Institut Català de les Dones, la Subdelegació del Govern; el Col·legi d'Advocats a Girona i ajuntaments, consells comarcals i Diputació. Aquest ens treballa de manera coordinada amb 20 taules municipals i comarcals que hi ha arreu de la demarcació (3 a l'Alt Empordà; 4 al Baix Empordà; 6 al Gironès; 4 a la Selva; 1 a la Garrotxa; 1 al Pla de l'Estany i 1 al Ripollès).
Una violació dels drets humans
La mutilació genital femenina està reconeguda internacionalment com a violació dels drets humans de dones i nenes i està considerada una de les màximes manifestacions de violència masclista. És una pràctica molt dolorosa física i psicològicament i té greus conseqüències a curt i a llarg termini. Pot produir hemorràgies greus, problemes urinaris, quists, infeccions, infertilitat, complicacions en el part i mort dels nadons, entre d’altres. Es calcula que cada any, més de 3 milions de nenes corren el risc de patir l'ablació arreu del món i que més de 200 milions de dones i nenes vives n'han estat objecte. El matrimoni forçat és una altra de les pràctiques habituals en diversos països i també constitueix una vulneració greu dels drets humans.
