El Museu del Cinema redescobreix la fascinació per la llanterna màgica, precursora del setè art, i les seves complicitats amb les imatges digitals. Ho fa a través d'una exposició temporal, que sobretot se centra en donar a conèixer com funcionaven aquests projectors d'imatges (fixes o animades artificialment) que durant gairebé 250 anys van meravellar el públic.
La mostra exposa 320 objectes originals del fons del museu, molts d'ells plaques de vidre, la majoria dels quals es poden veure per primera vegada. Però l'exposició també va més enllà i relliga el precinema amb la cultura audiovisual del segle XXI.
Per exemple, de la llanterna màgica es passa a la tablet o al Google Street View. "Volem fer palès que els usos de la imatge sempre han estat més o menys els mateixos; allò que canvia és la tecnologia", diu el director del museu, Jordi Pons.
La llanterna màgica
Una caixa amb un focus lluminós a l'interior i unes lents que permetien projectar en una pantalla imatges fixes o animades. Precinema en estat pur. Al llarg dels segle XVIII, i sobretot a finals del XIX, la llanterna màgica va meravellar un públic divers i heterogeni, amb projeccions ambulants a fires i, més endavant, a teatres, sales d'espectacles, centres docents, ateneus o- fins i tot- a cases particulars.
Ara, el Museu del Cinema recula fins a 250 anys enrere per tornar a redescobrir aquesta fascinació (que va tenir el màxim apogeu al segle XIX). "Era el cinema abans del cinema; l'espectacle visual que va ser més popular, més difós i més versàtil", concreta el director del museu i comissari de la mostra, Jordi Pons.
Per endinsar-se en aquest univers, el museu gironí treu del seu fons 320 objectes originals (procedents de les col·leccions Tomàs Mallol i Francesc Junyent). Són disset llanternes màgiques, 28 gravats i 275 plaques de vidre (amb imatges còmiques, d'astrologia, de natura o fantasmagòriques, entre d'altres). "La majoria d'elles, fins a un 75%, és la primera vegada que s'exposen", concreta el director.
Complicitats amb el segle XXI
L'exposició temporal, però, va més enllà i també relliga el precinema amb la cultura audiovisual actual. "Busquem similituds entre la llanterna màgica i les imatges digitals del segle XXI", explica Jordi Pons. I hi afegeix: "Volem fer palès que els usos de la imatge sempre han estat més o menys els mateixos; allò que canvia és la tecnologia".
La mostra explora aquestes complicitats i n'ofereix fins a deu exemples a l'espectador. "Per entendre'ns, la llanterna màgica servia per explicar contes a la mainada, veure el moviment dels planetes al sistema solar o projectar imatges sobre mapes de ciutats", concreta el comissari de l'exposició. "I això, que ja es feia al segle XIX, avui ha donat lloc als dispositius electrònics i a eines com el Google Street View", precisa Pons.
L'exposició inclou fins a quinze audiovisuals per aprofundir en aquestes similituds. Des d'animacions fetes amb llanterna màgica fins a les actuals app. I per cloure la mostra, el Museu del Cinema proposa al visitant ser ell mateix qui experimenti amb la llanterna màgica. Un joc interactiu amb una pantalla tàctil, on es recreen les imatges digitals de 50 plaques de vidre, li permet animar-les i veure'n el resultat projectat en una pantalla.
L'exposició 'Llum! La llanterna màgica i la imatge digital. Complicitats entre els segles XIX i XXI' s'inaugura aquest dijous a la tarda. Es podrà veure al Museu del Cinema fins al 28 de gener del 2017. L'entrada és gratuïta.
