La Diputació de Girona ha aprovat per unanimitat adherir-se al Pacte Nacional pel Referèndum durant el ple que s'ha celebrat aquest dimarts després que tots els partits representants han donat suport a la moció.
Des del PSC s'ha subratllat que els governs català i espanyol s'han de posar d'acord amb aquest tema i han precisat que no contemplen la via unilateral perquè "viciaria" el referèndum com a eina entre altres coses perquè creuen que no hi hauria prou "garanties democràtiques". El vicepresident de l'ens Albert Piñeira ha agraït el gest de tots els partits i ha reconegut que segurament seran l'única corporació que se suma al pacte per unanimitat.
Segons ha dit, amb aquests adhesió, "enviem un missatge al conjunt del país que, quan es vol, l'acord és possible i que en qüestions bàsiques tots les podem compartir; a partir d'aquí totes les opcions son legítimes". Durant la sessió d'aquest dimarts, també s'ha aprovat per unanimitat elaborar un cens de cementiris i serveis funeraris de tota la demarcació i s'ha aprovat una aportació de 700.000 euros en matèria d'acció social per aquest 2017.
La moció d'adhesió al Pacte Nacional pel Referèndum l'han presenta da els grups de CiU, ERC i IdS i ha recollit el suport de la resta de formacions, CUP i PSC. El portaveu dels socialistes, Juli Fernández, ha assenyalat que comparteixen el text de la moció on es diu que els governs català i espanyol han d'arribar a un acord per afrontar aquesta problemàtica. "Cal buscar una solució política perquè el poble de Catalunya pugui votar però no de forma unilateral perquè no es compliran les garanties democràtiques i una part de la població no se'l sentirà seu", ha afegit Fernández, tot alertant dels riscos de tenir un referèndum "viciat". Durant la seva intervenció, també ha qualificat de "greu error" la "judicialització" de la política i la inhabilitació de càrrecs per part de l'executiu espanyol.
El portaveu de la CUP, Lluc Salellas, ha aprofitat per reclamar la pregunta i la data del referèndum el més aviat possible per no donar més ales als escèptics. I ha demanat al PSC i als seus càrrecs electes que defensin el referèndum seguint l'exemple del que ha passat en el ple. "Esperem que els socialisme gironí es posicioni al costat de la democràcia sense que (l'adhesió al Pacte Nacional pel Referèndum) sigui un accident i que no veiem que se'ns en penedeixen", ha afegit.
En nom de la corporació, el portaveu Albert Piñeira ha agraït l'acord unànim de tots els partits tot recordant que el que reclama la moció és que els catalans puguin expressar si volen o no la independència amb un referèndum. La "millor eina", ha dit, que hi ha actualment en democràcia. En aquest sentit, també ha admès que és de preveure que seran l'única diputació que s'adherirà al pacte per unanimitat però que amb aquest gest, "s'enviarà un missatge al conjunt del país que, quan es vol, l'acord és possible i que en qüestions bàsiques tots les podem compartir; a partir d'aquí totes les opcions son legítimes". A petició de la CUP s'ha decidit que la moció també s'enviarà al govern espanyol, així com al Parlament, a la Generalitat, als ajuntaments, a l'AMI i a l'ACM, entre d'altres.
Una aportació extra de 700.000 euros a acció social
Durant el ple, s'ha aprovat destinar una partida extra de 700.000 euros que no estaven previstos als pressupostos d'aquest any en matèria d'acció social. Del total, 300.000 euros aniran destinats a millores en pisos socials i en mesures per combatre la pobresa energètica; 150.000 euros, als centres d'atenció social dels ajuntaments; 100.000 euros més a millores d'equipaments i material d'entitats i aquesta mateixa quantitat per a la formació de tècnics d'acció social. Els 50.000 euros restants aniran a altres ajuts d'acció social. També s'ha acordat canviar el destí d'una partida de 50.000 euros més ja pressupostats per redactar programes de salut a tres municipis –Arbúcies, Sant Feliu de Guíxols i Torroella de Montgrí, en una experiència pilot.
Unanimitat en el cens dels cementiris
La moció que la CUP ha portat per demanar l'elaboració d'un cens de cementiris i dels serveis funeraris que hi ha a la demarcació també s'ha aprovat per unanimitat. El seu diputat, Lluc Salellas, ha resumit els objectius tot dient que es tracta de tenir una "fotografia" de com es gestionen els serveis funeraris, veure els "defectes i virtuts" dels diferents models als municipis i que siguin els mateixos ajuntaments els que decideixin després si calen canvis. També ha valorat com a "un pas endavant" que la moció hagi aconseguit el suport de tots els grups.
Per la seva banda, el portaveu de CiU, Albert Piñeira, ha admès que hi donaven suport per l"esperit" de la moció però que creien que el text és "confús, imprecís i incorrecte" tot fent un seguit d'apreciacions tècniques. Salellas ha acusat Piñeira de "menystenir" la moció i de "voler destruir-la en comptes de complementar-la" i el portaveu de CiU li ha respost que el que ha de fer és "encaixar millor" les crítiques.
El futur del parc de la UdG
La CUP ha preguntat sobre el futur del parc científic de la UdG i de què passarà amb els 6 MEUR que la Diputació de Girona tenia previst destinar per comprar una part de l'edifici Narcís Monturiol després que el jutge decidís enviar el parc a liquidació en no haver-hi acord entre administracions. El president de l'ens, Pere Vila, ha explicat que encara no s'han plantejat què faran ara i que estan pendents de les "possibles solucions" que confien que els exposarà el rector en la reunió de patrons que hi ha previst dilluns vinent.
Entre altres temes d'actualitat, també s'ha fet referència a la demanda judicial que el Ministeri de Defensa ha interposat contra l'Ajuntament de Llançà per haver aprovat una moció contrària a les maniobres militars. Vila ha recordat que es va aprovar quan encara no era alcalde i en aquell moment hi havia Guillem Cusí (ERC) al capdavant alhora que ha anunciat que la representació legal del municipi amb aquest tema s'ha delegat a la Diputació.
Finalment, Vila ha anunciat que en les pròximes setmanes està previst que entrin a registre el canvi de nom de la formació amb el que van assumir la presidència, l'antiga CiU, pel de PDeCAT. Ho ha explicat en resposta a una pregunta de la CUP.
