Els despreniments de roca que hi ha a la zona són deguts a la "soscavació" de la base de la cinglera per l'erosió del riu Fluvià (a la vessant nord) i del riu Toronell (a la vessant sud). Segons els informes tècnics del Departament de Territori i Sostenibilitat, aquest és un factor que "actua a llarg termini i a una velocitat molt lenta". Malgrat tot, si es compara amb el mapa històric dels anys 1689 i 1690 amb el topogràfic actual és veu com hi ha hagut un "evident retrocés important" de la cinglera, a causa de la seva estructura geològica de columnes basàltiques i la dinàmica erosiva dels rius. És per això que hi ha hagut despreniments freqüents al llarg de la història.
L'últim despreniment a la cinglera va passar el 15 de febrer passat, cap a les tres de la tarda, a la vessant sud que dona al riu Toronell després d'unes fortes pluges. Un total de 70 tones de roques de basalt van baixar per uns 35 metres de caiguda i uns 6 metres d'amplada fins arribar al riu. Alguns veïns que ho van sentir van creure que era un camió de gran tonatge. Aquesta esllavissada és la més important que hi ha hagut des que l'any 2011, quan es va esfondrar una part important de la punta de la cinglera, formada per argiles que van cedir i que van baixar uns metres més avall.
Malestar des de l'Ajuntament
L'Ajuntament de Castellfollit de la Roca ha expressat el seu malestar després de conèixer que l'ACA no té previst netejar la zona on hi va haver el despreniment tal com ells reclamaven fa uns dies. Asseguren que ningú de l'ACA s'ha posat en contacte amb ells per informar-los de la situació i dels resultats de la inspecció que van fer sobre el terreny la setmana passada. L'equip de govern (ERC) no entén com, unes roques tant grans, poden deixar-se a tocar del riu Toronell si bé admeten que no tenen coneixements tècnics. Temen que hi pugui haver problemes si hi ha una crescuda del riu més endavant.
El consistori va reclamar fa uns dies una actuació integral a l'entorn de la cinglera per frenar la seva "degradació". Segons càlculs municipals, una actuació integral a l'entorn de la cinglera costaria uns 100.000 euros però aquesta és una despesa que el consistori diu que no pot assumir, no només perquè té un pressupost anual petit – és de menys d'1 milió d'euros- sinó sobretot perquè tenen un nivell d'endeutament molt alt. Demanen més implicació per part de les administracions arran de l'últim despreniment.
A finals del 2015, la Generalitat, juntament amb l'Institut Geològic i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, es va comprometre a impulsar un pla integral de conservació a través d'un equip tècnic de treball. L'Ajuntament, però, ha denunciat que el pla ha quedat aturat.