Figueres i Diputació posen fil a l'agulla per finançar el futur Museu del Circ

El govern municipal de Figueres –en minoria- manté la seva aposta pel Festival del Circ i pel futur Museu del Circ. Així ho ha assegurat aquest dilluns l'alcaldessa, Marta Felip, a la roda de premsa de balanç de la recent tancada sisena edició. Felip diu que el projecte també té el suport dels grups del PP i C's a l'oposició i ha demanat un posicionament explícit a la resta de formacions del consistori.

El conveni amb el Festival ha acabat aquest 2017 i Figueres ja va anunciar que treballava en un concurs per definir els festivals estratègics que han de programar-se durant els propers quatre anys. En aquest sentit, l'alcaldessa ha dit que al març tenen previst tenir a punt les bases de la convocatòria per a portar-les a aprovació.

Per Felip, el Festival no ha de tenir "cap problema" per encaixar-hi. Sigui com sigui, l'alcaldessa ha reiterat que el certamen no perilla i que, en cas que no fos possible concretar el nou conveni pel 2018, comptarien amb una "subvenció nominativa" com ja es farà enguany amb el Festival Acústica o el del Còmic.

Els diners per al futur Museu del Circ

Pel què fa al Museu del Circ, l'alcaldessa ha dit que estan treballant amb la Diputació de Girona per elaborar un conveni que posi per escrit el compromís verbal que han adoptat amb el promotor del projecte, Genís Matabosch. "Un conveni que garanteixi de manera plurianual el finançament d'aquests 1,5 MEUR que volem aportar-hi des de Figueres i els 1,5 MEUR, que ha compromès la Diputació", afirma. Un cop el document estigui aprovat, diu, s'hauria d'incorporar al pressupost. Felip afirma que la voluntat és que això sigui possible aquest any tot i que, de moment, l'acord no està tancat.

El que sí que inclou la proposta de pressupost que estan treballant amb els grup de l'oposició és una partida de 150.000 euros per a fer un estudi d'encaix urbanístic del projecte dins la Casa Nouvilas. Felip ha explicat que cal un Pla Especial i ha recordat que l'edifici està catalogat. Per la qual cosa, ha afegit, cal veure "com hi encaixa". Felip ja dit que compten amb el suport del PP i C's per aquesta proposta i que esperen poder aprovar aviat els comptes, prorrogats des del gener.

Amb tot, Felip ha afirmat que el projecte –valorat en 6 MEUR- és molt important per Figueres, que va molt més enllà del circ i que servirà per crear un nou pol d'atracció turística a la ciutat.

Pel que fa a la darrera pota del projecte, la Capitalitat Mundial del Circ anunciada pel 2018, l'alcaldessa ha admès que no serà possible per a l'any vinent però que no queda descartada. "No podíem tirar-ho endavant sense que el Museu s'hagi ni començat a construir", ha precisat.

Per la seva banda, Matabosch ha demanat concreció i garanties que el projecte del Museu del Circ serà una realitat. El promotor del projecte ha posat en dubte la continuïtat del Festival pel poc marge que tenen per a treballar-hi sense un acord signat. En aquest sentit, ha dit que el "risc" que assumeixen cada any només es mantindrà si el concurs de festivals estratègics coincideix amb el conveni que posi sobre la tinta el compromís de les diferents administracions amb el Museu.

Fregant la plena ocupació

El Festival va cloure dilluns la seva sisena edició amb 31.473 espectadors, una xifra que suposa el 95,11% d'ocupació a les 15 funcions representades al llarg de cinc dies. Per fer possible aquesta edició, s'han comprat 406 bitllets d'avió; s'han tramitat 106 visats; s'han reservat 908 pernoctacions en hotels de la ciutat i s'han repartit 3.151 àpats entre els artistes, personal i jurat participant.

Un "risc" pel promotor

En l'edició d'aquest any, les despeses s'han situat en els 699.381 euros dels quals, segons Matabosch, el 22% (154.202 euros) són només pel lloguer de la infraestructura que ha de fer possible el festival. Pel que fa als ingressos, segons les dades provisionals s'han situat en els 714.430 euros dels quals 223.000 els han aportat administracions públiques (Ajuntament de Figueres, Diputació de Girona, Patronat de Turisme Girona-Costa Brava i Generalitat).

La resta, 486.000 euros, han anat a risc inicial del promotor. D'aquests, 419.935 euros s'han ingressat a través de la venda d'entrades, cafeteries i marxandatge. Els 66.495 euros restants han anat a compte de patrocinis.

Al llarg d'aquest sis anys, per les carpes del circ hi han passat 158.019 espectadors, s'han vist 439 artistes i 137 atraccions mai vistes en una pista europea. En total, el certamen ha suposat una despesa de 3,5 MEUR dels quals, assegura Matabosch, 2,6 MEUR han anat a risc del promotor.

Amb espectadors d'arreu

Pel que fa a l'enquesta de satisfacció que elaboren anualment, Matabosch ha explicat que l'han respost 1.293 persones, el 21,10% dels que l'han rebut. Segons les dades, d'aquests el 20% dels espectadors venen de Figueres; un 36,74 són de comarques gironines; un 21,57% de la comarca de l'Alt Empordà ; un 16,78% de la resta de Catalunya; un 3,41% són estrangers i l'1,47% de la resta de l'estat espanyol.

El públic es manté eminentment familiar amb un 61,87% dels enquestats però creixen els que van a veure el Festival en parella (un 27,07%). La majoria (39,44%) han vist el certamen en anteriors edicions, un 24,59% han estat a totes les edicions mentre que un 35,88% han estat nous espectadors.

Matabosch ha insistit també en el retorn que el certamen té per a la ciutat. En aquest sentit i segons les enquestes, un 43,85% només ha anat al Festival durant la seva visita a la ciutat però un 34,56% ha anat a menjar a algun restaurant i un 7,67% ha pernoctat als hotels de Figueres. Un 9,68% ha anat de compres per la ciutat i un 2,93% ha aprofitat també per visitar el Museu Dalí.

Polèmica pels animals al circ

Finalment i pel que fa a la polèmica dels espectacles amb animals, Felip ha lamentat que tot s'hagi centrat amb el Festival del Circ quan a la ciutat, ha dit, es fan altres esdeveniments que n'utilitzen. Malgrat això, ha reiterat que l'Ajuntament ha obert un expedient informatiu per esbrinar si s'ha incomplert o no l'ordenança municipal que en regula l'ús.