L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua proposa un “corredor català de l’aigua” en alta connectat de l’Ebre a la Muga. Per fer-ho, plantegen tres noves interconnexions de conques, així com tres dessalinitzadores més. Pel que fa a les interconnexions, proposen una connexió entre el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i el sistema Aigües Ter-Llobregat (ATLL) i un Ramal Nord per donar “resiliència” a les comarques gironines, el Fluvià i la Muga, que remarquen ara estan configurades com a “illes hidràuliques”. Calculen que ambdues interconnexions tindrien un cost aproximat de 600 milions d’euros. En plantegen també una tercera amb el Canal d’Urgell, que completaria el corredor, però encara està en estudi.
La xarxa que planteja l’Observatori, que també reclama accelerar la tramitació de les dessalinitzadores per completar-la, inclou així tres noves interconnexions per crear un “corredor de l’aigua” que connecti totes les conques catalanes, des de l’Ebre fins a la Muga, i busca “resoldre a llarg termini els problemes d’abastament de tots els territoris de Catalunya”. Remarquen que la intenció és que el sistema sigui “flexible” i “bidireccional” per poder fer front a futurs episodis de sequera.
“És un element de resiliència. Ara ja no estem parlant de transvasaments ni de volums d’aigua, sinó de tenir la disponibilitat i la capacitat de transportar cabals determinats des d’on tenim aigua cap als llocs on faci falta”, argumenta Carles Conill, president de la comissió d’Aigua del Col·legi d’Enginyers de Camins i president de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua.
Interconnexions al Ramal Nord i CAT-ATLL
La interconnexió al Ramal Nord que planteja l’Observatori vol donar “resiliència i seguretat hídrica” a les comarques de Girona, el Fluvià i la Muga, actualment configurades com a “illes hidràuliques”, explica Conill. La ciutat de Girona i el seu entorn s’abasteixen del Ter i, en els casos en què el sistema Sau-Susqueda-Pasteral arriba a mínims, no hi ha cap alternativa de subministrament d’aigua de boca.
L’Observatori recorda que, segons les projeccions del Servei Meteorològic de Catalunya, les conques del Ter, Fluvià i Muga són les que més patiran els efectes de les futures sequeres i subratllen que aquest Ramal Nord permetria connectar aquestes conques amb la resta del sistema català.
En el cas de la connexió entre el CAT i l’ATLL, l’Observatori considera que és “clau per consolidar la seguretat hídrica de Catalunya” i “avançar cap a una gestió integrada i solidària dels recursos”. Ja es va plantejar en un context d’urgència per portar aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona en cas de necessitat, però ara, en un context en què no hi ha urgència i l’àrea metropolitana està augmentant la capacitat d’autoabastament, la proposta se centra en una “solució més flexible i adaptada a les necessitats futures”. El cabal màxim de connexió que proposen és de 1,5 m³/s.
Aquesta interconnexió hauria de pivotar sobre la dessalinitzadora de Cunit i transportar aigua en ambdós sentits, tant cap a la regió metropolitana de Barcelona com a les comarques de Tarragona.
Interconnexió amb el Canal d’Urgell
La tercera interconnexió, amb Lleida, encara està en estudi. L’objectiu seria aprofitar eventuals excedents hídrics o de reg de les terres de Lleida com a reserva estratègica d’emergència per a l’àrea metropolitana i altres zones en situació de sequera severa. Com en la resta d’interconnexions, insisteixen que no implicaria “cap transferència permanent d’aigua”, sinó que seria un “mecanisme puntual i reversible” per reforçar la solidaritat hídrica entre territoris.
El president de l’Observatori ha remarcat que la proposta busca trencar la tendència a patrimonialitzar l’aigua i donar flexibilitat a la xarxa davant els efectes del canvi climàtic.
Balanç d’inversions
Pel que fa a les inversions vinculades a la sequera, l’Observatori apunta que s’estan executant les previstes per incrementar els recursos no convencionals a la regió metropolitana de Barcelona, com les obres de l’estació de regeneració d’aigua de Sant Feliu de Llobregat i l’ampliació de la potabilitzadora de la Trinitat, que permetran obtenir 30 hm³ anuals addicionals.
També han constatat que estan “molt avançades” les obres de nous pous a Sant Joan Despí i de la potabilitzadora Estrella, situada a Sant Feliu de Llobregat, que milloraran la qualitat de l’aigua del riu Llobregat, així com el projecte de regeneració d’aigua del Besòs.
