Preocupació entre els pagesos catalans per la primera llopada en 100 anys que ha aparegut a Catalunya. El sector assenyala que la recuperació d’aquesta espècie “no són flors i violes” i reclama que es prenguin mesures de control per evitar que acabi esdevenint una plaga.
Des d’Unió de Pagesos i el Gremi de la Pagesia recorden que actualment només es contemplen indemnitzacions en cas que un llop mati el bestiar d’un ramat i consideren que cal un protocol que estableixi una densitat màxima a Catalunya. “Si s’implementa el llop hem d’estar preparats i tenir protocols, perquè si d’aquí a 10 anys s’han multiplicat, què farem”, lamenta el membre del Gremi de la Pagesia, Josep Vall-llosera.
Aquest dimecres es va conèixer la primera llopada en els darrers 100 anys a Catalunya. Un “fet històric” pel Govern que els pagesos veuen amb “incertesa i preocupació”. “De la mateixa manera que celebren aquesta reproducció, el que cal fer és anar per feina i no esperar que hi hagi danys als ramats”, assenyala el coordinador d’Unió de Pagesos a l’Alt Empordà, Xavier Frigola. En aquest sentit, des del sector lamenten que el Departament “només contempla” les indemnitzacions previstes en cas que el llop mati part d’un ramat. “Hem de mirar més enllà, asseure’ns a una taula i prendre mesures”, assenyalen des d’UP.
Una posició que coincideix amb el Gremi de la Pagesia, que també lamenta que “s’hagi reintroduït el llop”. El col·lectiu no considera que hagi estat una recuperació natural a partir de l’arribada voluntària de l’espècie a Catalunya, sinó que s’ha fet “per la porta del darrere”.
Des del gremi carreguen contra el Govern perquè “no hi ha un protocol establert” quan l’animal ja ha arribat i criat. En aquest sentit, Vall-llosera ha recordat que els pagesos “ja pateixen els maldecaps” que genera la fauna salvatge que hi ha a Catalunya, com el senglar, el cabirol, el conill i també l’os.
Una de les mesures que es reclamen des del sector és establir una densitat màxima d’exemplars de llop perquè “no passi com en altres espècies”. Vall-llosera demana “estar preparats i tenir clara la quantitat màxima que pot haver-hi a Catalunya”. “Si d’aquí deu anys s’han reproduït com l’os, què farem”, es pregunta.
Una mesura per protegir-se del llop, expliquen els pagesos, és comptar amb gossos mastí, emprats habitualment per guardar ramats. El problema, remarquen, és que pot ser incompatible amb l’accés a la natura per part d’usuaris, ja que aquesta raça pot arribar a atacar.
Crítiques a la coordinació entre departaments
Una altra de les crítiques dels pagesos per la recuperació del llop ha anat dirigida a la “falta de coordinació” entre els departaments de Territori i el d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Frigola assenyala que això pot fer que des del mateix executiu “es vegi de maneres diferents” la recuperació del llop a Catalunya.
Cal tenir en compte que fins ara el llop era una espècie “extinta com a reproductora” a Catalunya, i que ara passa a ser “espècie reproductora i, per tant, protegida i amenaçada”. Això, indiquen els experts, “canvia les coses”.
En aquest sentit, el nou estatus implica la redacció, tramitació i aprovació d’un pla de recuperació de l’espècie, com preveu la normativa europea. En un comunicat, la Generalitat ha concretat que totes les mesures que prenguin a partir d’ara es faran de manera coordinada amb la Taula del Llop i els departaments implicats: Interior i Seguretat Pública, Territori, Habitatge i Transició Ecològica i Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
Una taula a la qual els pagesos també reclamen ser-hi.
