Detingut un directiu de l'empresa Rubau Tarrés en relació al cas 3% de CDC

A primera hora del matí, la Guàrdia Civil ha arribat a les oficines que la constructora Rubau Tarrés té a Girona. Ha estat després de patir una confusió perquè, segons fonts d'una empresa gironina amb nom semblant, Construccions Rubau, uns agents han anat aquest matí a les oficines que tenen a Barcelona. Quan s'han adonat de l'error han marxat poca estona després.

El registre de Rubau Tarrés a Girona s'ha allargat fins a les tres de la tarda. Durant aquestes hores, els agents han recopilat informació relacionada amb la investigació que dirigeix el Jutjat d'instrucció número 1 del Vendrell. Durant l'escorcoll, la Guàrdia Civil ha detingut el director general de la constructora, Ramon Anglada.

Al llarg del registre, ha anat fins a la seu de Girona l'advocat Carles Monguilod, que ha assegurat que encara no tenen detalls de la investigació perquè el cas es troba sota secret de sumari. "No sabem quina informació busquen", ha afirmat.

Quan la Guàrdia Civil ha acabat de fer l'entrada i registre a la seu de Girona, Anglada, acompanyat de l'advocat Jordi Corominas i agents de la Guàrdia Civil han pujat a un vehicle i han anat fins a La Tallada d'Empordà, on Rubau Tarrés té unes altres oficines i el domicili social.

No és el primer cop que l'empresa Rubau Tarrés està en el punt de mira de la justícia. El febrer passat, l'Audiència de Barcelona va condemnar el president de la constructora, Josep Rubau, i el membre del consell d'administració, Joan Mozo, per un delicte de suborn.

Segons ells mateixos van reconèixer, van pagar 35.000 euros a l'exgerent de carreteres de l'antiga Gisa (ara Infraestructures.cat), Jordi Vergé, a canvi d'afavorir l'empresa constructora en l'adjudicació d'obra pública. Entre els anys 2005 i el 2011 Gisa va adjudicar fins a vuit obres per un valor de més de 70,9 milions d'euros (MEUR) a l'empresa Rubau Tarrés.

Fiscalia anticorrupció i defenses van arribar a un acord perquè els acusats van admetre els fets. A Josep Rubau el van condemnar a pagar una multa de 33.750 euros, a Joan Mozo de 10.125 i a Jord Vergé de 16.875. Així, van evitar un judici amb jurat popular.