Troben mort a perdigons a la Vall d'Aro un exemplar de duc

El Grup de Natura Sterna denuncia el cas als Agents Rurals i reclamen responsabilitat als caçadors

  • El duc mort trobat sota un pal de llum
    El duc mort trobat sota un pal de llum
  • Un exemplar de duc al Cap de Creus
    Un exemplar de duc al Cap de Creus

Aquest dimecres al matí, el Grup de Natura Sterna ha localitzat mort un exemplar d'un mascle de duc (Bubo bubo), una espècie protegida. El grup d'ornitologia ha portat l'animal al veterinari per fer-li una radiografia, que ha revelat que l'au havia rebut l'impacte de diversos perdigons.

L'entitat ha posat en cas en coneixement dels Agents Rurals perquè obrin una investigació per intentar identificar l'autor. El president del grup d'ornitologia, Josep Ramot, lamenta que "emparant-se en l'anonimat" hi hagi caçadors que encara matin espècies amenaçades. Per això, defensa que, si no troben l'infractor, "tot el pes de la llei recaigui en l'associació local de caçadors". "Actes com aquest no han de quedar impunes", ha afegit.

El Grup de Natura Sterna porta a terme el seguiment de la població de ducs a la zona de la Vall d'Aro en els darrers 20 anys i afirmen que els resultats són "preocupants" perquè la caça, el cablejat elèctric i les col·lisions amb vehicles fan minvar la població d'aquesta au rapinyaire.

"En aquesta ocasió, cal sumar a la indignant llista de baixes, una víctima més a mans de l'esport de la cacera", afirma Ramot que recorda que, més enllà de la mort d'un exemplar, l'espècia es troba en època de posta i incubació. "No han matat només un exemplar reproductor, segur que hi haurà dos o tres pollet que no tindran viabilitat", ha ressaltat.

L'entitat exposa que espècies com el duc són uns bons bioindicadors de la qualitat ambiental i que la seva presencia és beneficiosa per a l'home perquè actuen com a reguladors poblacionals naturals. "Els estudis d'alimentació fets pel Grup Sterna demostren que són consumidors principalment de rates, eriçons de terra i ocells de la família dels còrvids com ara gaigs i garses", detalla l'entitat que afegeix que l'impacte d'aquest mussol en les espècies d'interès cinegètic és gairebé residual.