Lloret de Mar limitarà el nombre d'habitatges d'ús turístic per evitar massificacions

Durant un any, no donarà més llicències mentre redacta una ordenança específica

El ple de Lloret de Mar (Selva) del proper dilluns votarà la proposta del govern municipal de deixar d'atorgar llicències a pisos d'ús turístic durant un any. És una mesura que es fa per tenir temps per redactar una ordenança específica sobre aquest tipus d'habitatge. En essència, aquesta ordenança ha de fixar el nombre màxim que es permetran al municipi i establir també un sostre per barris.

El segon tinent d'alcalde i regidor de Promoció Econòmica, Jordi Orobitg, ha recordat que al 2014 l'ajuntament ja aprovar una modificació del POUM per adaptar-lo a la normativa de la Generalitat que regulava aquest tipus d'habitatges (que data de novembre de 2012). Des de llavors, s'han registrat prop de 2.700 habitatges d'ús turístic al municipi. Són tot tipus d'habitatges que, en algun moment de l'any, els propietaris en treuen un rendiment econòmic llogant-lo a turistes. Per donar-se d'alta al registre, només cal pagar una taxa un cop.

Evitar massificacions

Orobitg apunta que cada habitatge ofereix, com a mínim, quatre places i que, per tant, això suposa afegir a l'oferta turístic de Lloret unes 12.000 places més. Aquest municipi de la Costa Brava ja té més de 30.000 places hoteleres i el consistori es mostra preocupat per l'augment d'aquest tipus d'habitatges. Per això creu que establir un sostre màxim a través d'una ordenança pot ser una bona fórmula per controlar el creixement d'aquesta tipologia d'allotjaments turítics.

3.000 habitatges, la xifra límit

Els informes tècnics municipals situen el llindar òptim d'habitatges d'ús turístic en 3.000. Per tant, encara hi hauria un petit marge de creixement ja que, actualment, n'hi ha uns 2.700 registrats. El regidor també detalla que es tracta, sobretot, de posar fre als barris i zones on es concentra més turisme. "Hi ha barris on no hi ha massa pisos turístics i així sí que deixarem créixer", avança.

A més, Orobitg argumenta que si aquest tipus d'allotjaments continuen creixent es pot deixar de donar un bon servei tant al visitant com al local. "Hem arribat a un límit raonable i sobrecarregar el municipi amb més places suposaria fer una pressió sobre serveis públics que no podem assumir", alerta. A més, creu que si Lloret de Mar vol despuntar com a destinació de qualitat no pot seguir creixent en aquest àmbit. "Ens hem d'exigir uns nivells d'ocupació raonables, una massificació no es correspon al criteri de sostenibilitat ni a una destinació com la que pretenem que sigui Lloret", sentencia.