El rector de la UdG, Sergi Bonet, ha defensat que les administracions han fet els deures i que han donat "garanties" a l'Estat de què aportaran els diners per salvar el Parc Científic. "En aquestes setmanes hem avançat i molt, ara la pressió l'hem de dirigir cap al ministeri", reconeix Bonet.
El rector ha explicat que van demanar el passat 31 d'octubre un ajornament de la Junta de Creditors, que s'havia de fer aquest dijous. El magistrat Hugo Novales els ho ha concedit i ha fixat, també a petició de la universitat, la nova vista el 26 de gener.
Bonet ha explicat que necessiten aquest temps per tancar aspectes formals i poder redactar un acord notarial amb l'Estat per concretar les aportacions de les administracions, que han de sumar 13,8 MEUR.
Ampliació:
El futur del Parc Científic i Tecnològic de la UdG continuarà essent una incògnita fins el 26 de gener. Aquesta és la nova data fixada pel Jutjat Mercantil de Girona per celebrar la Junta de Creditors del parc, que ha de servir per decidir si el complex tira endavant i supera el concurs de creditors o, per contra, va a liquidació. Aquesta decisió s'havia de prendre aquest dijous, però el passat 31 d'octubre la concursada (és a dir, la universitat) va demanar una nova pròrroga al jutjat. Era la segona vegada que ho feia, ja que el 29 de setembre s'havia de celebrar una primera junta i, llavors, la universitat també va demanar aplaçar-la.
Segons ha explicat el rector, des de finals de setembre fins ara la situació ha canviat. "Objectivament podem dir que hem avançat molt", assegura. El principal escull en les negociacions és acordar com i quan es paguen els 13,8 MEUR de la part del privilegi general que es deu al Ministeri d'Hisenda. Aquesta part del deute s'hauria d'eixugar amb les aportacions de les administracions. El rector ha reconegut que les diferents institucions –Generalitat, Ajuntament, Diputació i la mateixa UdG- han fet els deures i han aportat "garanties" que pagaran, a través de diferents acords en el sí de cada administració. Una situació que, en canvi, criticava que no s'havia produït abans de la Junta de Creditors del 29 de setembre.
Pagar el deute pràcticament de cop
La suma de totes les aportacions públiques per al 2017 arriba als 12,9 MEUR. Concretament, la xifra és el resultat de sumar 3,4 MEUR de la UdG, 2,5 MEUR de beneficis del parc, 2 MEUR de la primera anualitat de la Diputació, 4,9 MEUR de la Generalitat a través de la compra de part de l'edifici de l'ICRA i 100.000 euros del primer pagament de l'Ajuntament. Per tant, el rector entén que, pràcticament, es podria pagar al comptat tot el deute un cop se superi el concurs, tal i com demana l'Estat. "Seria impensable que no ho acceptés", assegura Bonet. Només faltaria un serrell d'uns 900.000 euros que es pagarien l'any vinent, ja que la Diputació de Girona es va comprometre a posar 6 MEUR en tres anys (2017, 2018 i 2019).
"Si abans del 29 de setembre vaig dir que si anàvem a liquidació no li podíem donar la màxima responsabilitat al ministeri perquè les administracions no havien acreditat les aportacions, ara l'escenari ha canviat completament", ha manifestat el rector, que entén que ara "la pressió" s'ha de dirigir cap a l'Estat.
Cal temps per aspectes formals
Com i en quant de temps es paguen aquests 13,8 MEUR (privilegi general) és un aspecte que s'ha de recollir en un acord singular que se signi davant de notari. Per això, el rector ha explicat que hi ha diferents aspectes formals que s'han de resoldre abans que els responsables del parc i del ministeri s'asseguin a parlar dels termes d'aquest acord. Per exemple, per tal que la Generalitat pugui comprar part de l'ICRA cal que el mateix Estat li autoritzi l'operació, ja que suposa un endeutament a llarg termini.
Bonet recorda que cal que aquest acord se signi abans de celebrar-se la Junta de Creditors, ja que és imprescindible que s'arribi al jutjat amb aquest aspecte resolt. Pel que fa a la resta del deute amb l'Estat, que puja a 13,8 MEUR més, es pagarien a deu anys gràcies als beneficis del proper parc. A més, el ministeri estaria disposat a perdonar-ne el 45%.
