Albanyà potencia l'astroturisme

El municipi altempordanès d'Albanyà, de tan sols 160 habitants, s'ha decidit a potenciar l'astroturisme. La seva situació geogràfica i els baixos nivells de contaminació lumínica el converteixen en un lloc certament atractiu per als amants dels cels estrellats.

A més, el càmping que hi ha al poble, el Bassegoda Park, ha estat el primer de la Península Ibèrica a rebre la certificació internacional 'Starlight'. Es tracta d'un reconeixement avalat per la Unesco que distingeix els indrets i establiments curosos amb l'entorn i idonis per a l'observació astronòmica.

L'Ajuntament també hi ha posat el seu gra de sorra. Ja no encenen els llums que fins ara il·luminaven les façanes d'edificis emblemàtics i han canviat el sistema d'enllumenat dels carrers per un de més respectuós amb el medi ambient.

Ampliació:

Quan els germans Guerra van animar-se a obrir un càmping a l'Alt Empordà, van tenir clar des d'un inici que conjugarien medi ambient, sostenibilitat, ambient familiar i vessant pedagògica. Fidels a aquesta filosofia, el negoci que van posar en marxa, el Bassegoda Park, organitza regularment activitats perquè els més petits de la casa coneguin l'entorn natural.

En Pere, un dels corresponsables d'aquest establiment, és un apassionat del món astronòmic. Amb l'ajuda de telescopis i làsers, fa de mestre de cerimònies de jornades nocturnes d'observació astronòmica als terrenys descampats del càmping. Les sessions atreuen clients d'arreu de Catalunya. Cada cop tenen més èxit i s'han acabat convertint en un reclam per al negoci.

La llum, segons explica, és el pitjor enemic de la contemplació del cel, els astres i les estrelles. Amb la voluntat de preservar el 'cel fosc' d'Albanyà, van readaptar tècnicament l'allotjament orientant el sistema d'il·luminació cap al sud i introduint un control domòtic de les bombetes de la zona dels bungalous.

Ara fa un any, la Fundació Starlight va distingir el càmping amb una certificació internacional que l'acredita com un equipament respectuós amb els 'cels foscos' i idoni per a l'observació de la Via Làctia. A través de l'anomenada Declaració de Palma, la Unesco ha reconegut el dret de l'home a veure la llum de les estrelles i ha alertat que cada vegada resulta més difícil aconseguir-ho a l'Europa Occidental, molt densament poblada i amb alts índexs de contaminació lumínica.

Aposta per reduir la contaminació lumínica

El terme rural d'Albanyà (Alt Empordà) es troba en una vall natural i força allunyat de grans nuclis de població com Barcelona, Girona i Perpinyà. Per això, és un lloc idoni per a l'observació astronòmica, segons ressalta la Fundació Starlight, que a banda del Bassegoda Park ha reconegut dos altres llocs de Catalunya: l'hotel Santuari dels Àngels, al massís de les Gavarres, i la serra del Montsec, al prepirineu lleidatà.

L'Ajuntament del poble altempordanès d'Albanyà ha apostat, sense matisos, per reduir els nivells de contaminació lumínica. D'una banda, ha retirat els llums exteriors que hi havia en edificis emblemàtics com l'església de Sant Pere i la Rectoria. De l'altra, ha rebaixat la intensitat dels fanals dels carrers i ha substituït les antigues bombetes per altres medioambientalment sostenibles.

L'alcalde del municipi, Joan Fabregas, és conscient de l'actractiu del municipi per als amants de l'astronomia i de la importància estratègica del càmping Bassegoda Park. L'allotjament és clau per a l'economia local perquè dóna feina a 35 persones en un municipi de tan sols 160 habitants. Per la seva part, el gerent del negoci, Pere Guerra, destaca la implicació veïnal en la reducció de la contaminació lumínica, que "afavoreix a tothom", no sols als seus clients.

Creix l'interès per l'astronomia a les comarques gironines

L'interès per l'astronomia no és un fenomen circumscrit a l'entorn d'Albanyà, sinó que va en augment a casa nostra. Per exemple, l'associació Astrogirona, creada l'any 1999, ha vist créixer un 50% el nombre de socis en els darrers cinc anys. L'ús generalitzat de les noves tecnologies i esdeveniments astronòmics rellevants com els eclipsis lunars i solars o les 'Llàgrimes de Sant Llorenç' són les causes d'aquest repunt, segons Rafa Balaguer, president de l'entitat i divulgador científic.

Balaguer explica que cada vegada reben més peticions d'escoles i particulars per visitar els punts d'observació astronòmica que tenen a Llagostera iq ue exhaureixen places en activitats lúdiques com l'astroswing, que combina astronomia i ball. Aquest interès també es reflecteix en el volum d'estudi acadèmic que generen. Diu que molts estudiants de batxillerat, graus i màsters centren els seus treballs de recerca en fenòmens relacionats amb l'astronomia. I això, de retruc, contribueix a engrandir el coneixement científic.