L'acte institucional de la Diada a Girona reivindica el dret de Catalunya a construir un país nou

L'acte institucional de la Diada a Girona s'ha convertit, un any més, en un clam en defensa del dret de Catalunya a construir un país nou. Generalitat, Diputació i Ajuntament han assegurat que no hi ha marxa enrere i han reivindicat que aquest Onze de Setembre sigui "l'últim" reclamant "la llibertat de decidir".

"Les institucions estem compromeses amb l'encàrrec de treballar per aconseguir un país nou, un país sobirà, un país millor", ha afirmat el delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús. "Tots esperem que aquesta sigui l'última Diada en què haguem de sortir al carrer per demanar que se'ns deixi decidir lliurement el nostre futur", ha afegit l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

El vicepresident de la Diputació Miquel Noguer ha assegurat que Catalunya està arribant "al final d'una llarga etapa" i aviat podrà ser sobirana. L'acte ha acabat amb el Cant dels Segadors.

Ampliació:

L'acte institucional per commemorar l'Onze de Setembre que organitzen conjuntament Generalitat, Diputació i Ajuntament s'ha celebrat, aquest any, al pati de la Diputació de Girona. L'acte ha començat amb els parlaments del delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el vicepresident de la Diputació de Girona Miquel Noguer. El president, Pere Vila, no ha pogut assistir-hi per motius familiars. Després dels parlaments, els professors del Conservatori de Música Isaac Albéniz han interpretat una sardana dedicada a Pau Casals, 'Et recordem', 'Mar plana', 'El cant dels ocells' i, per acabar, 'Els Segadors'.

Ha estat un acte senzill però tenyit de reivindicació per aconseguir que Catalunya arribi a ser un país lliure i sobirà. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha refermat el compromís de les institucions per complir el mandat democràtic i portar el país "al port que fa anys que volem arribar". "Lluny d'un estat opressor i irrespectuós amb la nostra llengua i amb les nostres institucions, l'única via que ens garanteix la dignitat com a poble és la independència", ha afirmat Madrenas.

L'alcaldessa espera que la del 2016 sigui l'última Diada en la que els catalans hagin de sortir al carrer per demanar el dret a decidir lliurement el futur. "Portem anys omplint carrers amb manifestacions multitudinàries, mirant de cara al govern espanyol i dient, sense por, que volem un nou estat que sumi, que sigui ric en valors i que garanteixi la dignitat com a poble, volem la República catalana i la volem ja", ha ressaltat.

Contra la judicialització del procés

El delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, ha recordat que les institucions organitzadores de l'acte estan "compromeses" amb Catalunya per perseguir que es compleixi l'encàrrec de les urnes de treballar per aconseguir un país nou. "L'encàrrec esdevé un mandat democràtic, no treballar per donar-li compliment seria un frau i, per això, resulta incomprensible que, contra aquest mandat, l'Estat opti per la via de la judicialització abandonant el diàleg i el concepte de democràcia", ha afirmat Casadesús.

Ha tancat els parlaments el vicepresident de la Diputació de Girona Miquel Noguer que està convençut que aquesta Diada Catalunya "tornarà a projectar al món una imatge cívica i pacífica" per deixar clar que els catalans persegueixen "un nou horitzó". També ha carregat contra l'actitud de l'estat espanyol. "Contra un estat que no escolta, ens hem de fer sentir i no podem defallir, que mai les noves generacions ens pugui retreure res", ha insistit Noguer.

El vicepresident ha defensat que aconseguir un estat nou "depèn, abans de que ningú més, de nosaltres mateixos i Europa no ens dirà que no".

L'acte de la Diada a Girona s'ha tancat amb el cant a l'uníson de l'himne d'Els Segadors i el clam de 'Visca Catalunya lliure'. La commemoració institucional de la Diada ha omplert el pati de la Diputació de Girona. Hi ha assistit, entre altres, el rector de la UdG, Sergi Bonet; el president del Consell Comarcal, Jaume Busquets; el secretari general d'Agricultura, David Mascort; el secretari d'Infraestructures Ricard Font; diputats i senadors, regidors de l'Ajuntament, representants dels Mossos d'Esquadra, Policia Municipal i Bombers, directors territorials i diferents alcaldes i regidors.