El novel·lista Tom Sharpe (Londres, 1928-Llafranc, 2013) va desenvolupar una important i gairebé desconeguda activitat fotogràfica a Sud-àfrica entre final dels anys 50 i principi dels 60. A més de dedicar-se a la fotografia per encàrrec, va capturar les dures condicions de vida de la població negra sota el règim de l’apartheid, un fet que, junt amb la seva militància política, el va conduir a ser deportat al seu país d’origen el 1961. Gran part de la seva producció fotogràfica es va perdre, excepte un conjunt de còpies originals en blanc i negre que van ser enviades a Anglaterra per l’assistenta de Sharpe, i que a partir del 10 de setembre i fins al 27 de novembre es podran veure a l’exposició que organitza la Fundació Vila Casas al Museu Can Mario de Palafrugell, en el marc de la Biennal Xavier Miserachs.
A Barcelona, concretament al Museu Can Framis, la Fundació dedicarà enguany una exposició individual a l’artista que l’any passat va guardonar amb el Premi Fundació Vila Casas d’Escultura, Gerard Mas (Sant Feliu de Guíxols, 1976). Especialitzat per formació en escultura i talla de pedra, treballa la paradoxa, la contradicció, la descontextualització i la ironia per a fer dialogar la voluntat clàssica amb l’impuls contemporani. Serà del 19 de setembre al 18 de novembre sota el títol ‘Gerar Mas. Brut Nature’.
A l’Espai Volart, entre setembre i desembre, s’hi exhibiran les pintures, dibuixos i gravats que formen l’exposició “No faig prediccions, sinó excuses”, Jo Milne (Edimburg, 1966), un artista que explora les maneres de representació icònica i d’indexació responent de forma visuala les proposicions cosmològiques formulades des de la teoria de les cordes, emmarcada en la física teòrica contemporània.
També durant aquest període, en una altra de les sales de l’Espai Volart, s’hi podrà veure ‘Obre les portes. De Rogent a Roca-Sastre’, una mostra que fa confluir aquests dos artistes plàstics que van compartir lloc de treball (al taller de Rogent) i afinitats geomètriques, rítmiques i compositives, a més d’una visió renovadora i integradora de les arts.
D’altra banda, Can Framis obrirà novament aquest setembre l’exposició del seu fons permanent de pintura, un itinerari que aplega una extensa representació de l’art contemporani català, amb Plensa, Guinovart i Hernández Pijuan com a noms destacats. En la nova temporada, la Fundació incorpora a més el treball ‘Metafísica geomètrica’ (1969) de Joan Ponç, ‘Sang’ (1998) d’Ignasi Aballí, ‘So blau’ (1975) i ‘Poema d’octubre’ (1975) de Frederic Amat i obres de Serra Rivera, Narcís Comadira, Manolo Ballesteros, Gerard Fernández Rico o Bruno Ollé.
A Barcelona, concretament al Museu Can Framis, la Fundació dedicarà enguany una exposició individual a l’artista que l’any passat va guardonar amb el Premi Fundació Vila Casas d’Escultura, Gerard Mas (Sant Feliu de Guíxols, 1976). Especialitzat per formació en escultura i talla de pedra, treballa la paradoxa, la contradicció, la descontextualització i la ironia per a fer dialogar la voluntat clàssica amb l’impuls contemporani. Serà del 19 de setembre al 18 de novembre sota el títol ‘Gerar Mas. Brut Nature’.
A l’Espai Volart, entre setembre i desembre, s’hi exhibiran les pintures, dibuixos i gravats que formen l’exposició “No faig prediccions, sinó excuses”, Jo Milne (Edimburg, 1966), un artista que explora les maneres de representació icònica i d’indexació responent de forma visuala les proposicions cosmològiques formulades des de la teoria de les cordes, emmarcada en la física teòrica contemporània.
També durant aquest període, en una altra de les sales de l’Espai Volart, s’hi podrà veure ‘Obre les portes. De Rogent a Roca-Sastre’, una mostra que fa confluir aquests dos artistes plàstics que van compartir lloc de treball (al taller de Rogent) i afinitats geomètriques, rítmiques i compositives, a més d’una visió renovadora i integradora de les arts.
D’altra banda, Can Framis obrirà novament aquest setembre l’exposició del seu fons permanent de pintura, un itinerari que aplega una extensa representació de l’art contemporani català, amb Plensa, Guinovart i Hernández Pijuan com a noms destacats. En la nova temporada, la Fundació incorpora a més el treball ‘Metafísica geomètrica’ (1969) de Joan Ponç, ‘Sang’ (1998) d’Ignasi Aballí, ‘So blau’ (1975) i ‘Poema d’octubre’ (1975) de Frederic Amat i obres de Serra Rivera, Narcís Comadira, Manolo Ballesteros, Gerard Fernández Rico o Bruno Ollé.
