Un Hucknall superdotat lidera Simply Red en la clausura del Festival Castell de Peralada

Els anys no perdonen i menys per a Mick Hucknall, líder dels Simply Red, que amb 56 anys es va plantar damunt l'escenari del Festival Castell de Peralada amb un aspecte físic més que lamentable. Enrere quedava aquell cantant de rínxols de color panotxa amb rostre rodó i faccions sense arrugues que va triomfar trenta anys ençà. Afortunadament, el que no s'ha degradat gens ni mica és la qualitat vocal del britànic, que ahir va fer un autèntic recital demostrant que és tot un superdotat.

Hucknall va saltar sol a l'escenari tocant amb la guitarra els primers acords de "Holding back the years" davant un públic cadavèric, potser corprès per l'aspecte envellit de l'artista que es va presentar amb una camisa blau marí fosc (amb els tres botons superiors descordats), uns pantalons de cuir negres i uns botins també negres. La primera reacció notable per part del respectable no va arribar fins al tercer tema; "Brand new", on el britànic va picar les notes més altes sense despentinar-se i situant el micròfon a l'alçada dels malucs, gairebé a un metre de distància de la boca. La seva projecció va arrencar els aplaudiments d'un públic que encara no se'n sabia avenir.

A partir d'allà el grup va encadenar èxits sense parar; "Babies", "Night Nurse", "Shine on", "A new flame" i "Your Mirror", on a cada tornada Hucknall intentava sense èxit que el públic cantés la lletra. No fou fins "Stars" que els assistents van reaccionar de debò aixecant-se de les cadires d'un bot. Amb "It's only love" va imitar Barry White a la perfecció i va servir per donar pas a "Right thing", on el respectable va semblar despertar d'una llarga letargia per cantar a ple pulmó i picar de mans dempeus. Malauradament, ja s'havien superat més de tres quartes parts de concert.

"Come to my aid", "Fake" i "Sunrise" van ser tres temes engrescadors que van servir per donar pas al mític "Fairground" on tothom va embogir col·lectivament.

Simply Red va desaparèixer de l'escenari momentàniament per posteriorment regalar quatre bisos: "Money", "Ain't that a lot of love", "Something got me started" i "If you don't know me by now". Una nit emblemàtica amb 90 minuts de música al més alt nivell on menció a part es mereix la il·luminació, patrocinada pel Col·legi d'Oftalmòlegs de Girona que ahir segurament van fer l'agost. Els leds situats darrera l'escenari i que servien com a contrallums eren més que empipadors, dificultant la visió del públic situat a platea.

No només això, en moments puntuals tres canons de llum blanca apuntaven contra el respectable obligant a la majoria a tancar els ulls, girar el cap o cobrir-se amb les mans. Era tal la potencia del canó que es podia notar l'escalfor del feix de llum situat a més de deu metres de distància. Un autèntic despropòsit que, tanmateix, no fou suficient per deslluir una de les cloendes més màgiques del festival Castell de Peralada.