Two Cellos, de Youtube a Porta Ferrada

Luka Suka Sulic i Stejpan Hause van enamorar i sorprendre el públic en la seva primera actuació a Catalunya

En la seva 54a edició, el Festival de Porta Ferrada ha tornat a sorprendre aplegant els artistes de més actualitat i qualitat del moment.

Aquesta vegada han apostat per “Two Cellos”, elecció que ha estat tot un encert donat que aquest duo eslovè-crota de violocenslites saben com divertir al públic al mateix temps que oferir un espectacle d’una altíssima qualitat musical. Els joves han aconseguit portar la música d’una instrument clàssic com és el violoncel a un altre nivell, amb un talent admirable.

Luka Suka Sulic i Stejpan Hauser, fan una aposta arriscada versionant amb el violoncel cançons d’artistes més que coneguts com ara: Michael Jackson, Nirvana, Coldplay i AC/DC, entre d'altres. Tots ells amb estils musicals diferents. Això només fa que posar en solfa la seva excel·lència com a músics ja que han assolit una fita que és la de no enquadrar-se en un sol estil musical, ensenyant que el violoncel pot arribar a ser un instrument molt polifacètic.

Des del primer minut de concert els dos artistes van presentar una actitud informal, "feu el que faríeu en qualsevol altre espectacle, aixequeu-vos, crideu, sortiu a ballar", deia Luka Sulic. Aquest comentari ja deixava entreveure que el que volien era utilitzar la seva música per fer gaudir el públic i no per a demostrar la seva excel·lència, encara que aquesta tampoc va passar inadvertida. Això es deu a l'afany de superació que tenen, alimentat per la sana competitivitat que hi ha entre ells, la qual recorda que en un passat van ser rivals en concursos de talant musical.

Amb tot, Two Cellos no coneix d'estils musicals i això ho saben plasmar a la perfecció en cada un dels seus concerts, que semblen un viatge per les cançons que més han triomfat des dels 60 fins ara. Començant per "Viva la Vida" de Coldplay, encara que és una cançó fàcilment adaptable a un instrument com el violoncel, demostra una gran sensibilitat per part dels artistes i va ser una gran elecció per inaugurar el concert.

Les seves notes van anar enlluernant al públic i quan ja el tenien a la butxaca, el van sorprendre amb el seu as sota la màniga, una perfecte interpretació de "Resistance" del grup Muse.

En l’hora i mitja que va durar l’espectacle, l’Espai Port de Sant Feliu de Guíxols es va omplir de melodies que passaven de les mítiques cançons del grup Nirvana, aturant-se amb Bach i passant a temes tan extraordinaris com "Highway to hell" de AC/DC. Quan els mestres del violoncel van tocar aquesta darrera cançó, la platea va embogir; aixecant-se i començant a ballar.

En acabar el concert, el respectable, per aquell aleshores ja enamorat del talent i de la passió dels dos joves, no en tenia prou i durant uns interminables minuts van ovacionar els mestres del cello perquè tornessin a sortir a l’escenari. Malgrat fer-se esperar, van acabar entregant-se de nou el públic i amb una cançó de bressol que ells descriuen com a una "nana perfecte per anar a dormir” per amansar el públic.

La sensació que cada uns dels assistents va tenir al finalitzar l’increïble concert era de sorpresa i satisfacció en veure’s ballant rock al so d’un violoncel. Preciosa paradoxa.