Descobreixen 200 denaris de plata a Empúries, el tresor més nombrós trobat fins ara

Les excavacions recuperat 24 àmfores de vi, una llosa de bronze i dos braçalets

El jaciment d’Empúries continua donant sorpreses. Després de tres setmanes d’excavacions, ha aparegut un vas de ceràmica amb forma d’àmfora amb 200 denaris de plata del segle I a.C.

Es tracta del tresor més nombrós que ha aparegut mai a la ciutat romana d’aquest jaciment de l’Alt Empordà. Gràcies a la informació que contenen les peces i al seu context, els arqueòlegs creuen que el seu propietari els hauria amagat en una de les estances de la casa on s’està excavant i que possiblement mai va poder recuperar-les arran d’un incendi que hi hauria hagut a l’habitatge.

L’estat de conservació és molt bo i ara caldrà estudiar acuradament cada peça per conèixer-ne la procedència. A banda d’aquest tresor, també han aparegut 24 àmfores de vi a la zona del celler de la casa, una llosa de bronze –‘simpulum’- per extreure el vi i dos braçalets. Una trentena d’estudiants participen fins al 23 de juliol en aquestes excavacions en el marc de la 70a edició del Curs d’Arqueologia d’Empúries.

Ampliació:

Les troballes s’han fet a l’anomenada Insola 30 als nivells més antics de la ciutat romana. Concretament, s’han localitzat a diferents espais d’una casa d’època baixrepublicana que hi havia hagut al segle I a.C. Anteriorment, ja s’havien excavat restes d’algunes estances privades entorn d’un atri, on també van aparèixer paviments decorats, i un espai de cuina i servei. Enguany s’han centrat en una zona del celler on han aparegut les 24 àmfores de vi –la majoria de procedència itàlica- juntament amb una llossa 'simpulum’ que s’utilitzava per extreure aquesta beguda i dos braçalets.

La llossa havia de ser la principal estrella de la campanya d’enguany però fa dos dies va aparèixer una troballa que va agafar a tots per sorpresa, segons ha reconegut un dels arqueòlegs responsables dels treballs Pere Castanyer. En una zona de la casa apartada del celler van localitzar un vas petit de ceràmica amb forma d’àmfora. Quan la van desenterrar, hi van veure les monedes de plata al seu interior. Fins i tot havien fet apostes de quantes n’hi havia, ha explicat el mateix Castanyer, “però ni els més optimistes ho van encertar quan deien que n'hi hauria un centenar”. Finalment han estat 200 monedes justes -200 denaris romans-, convertint-se així en el tresor més nombrós descobert fins ara a la part romana del jaciment.

Els arqueòlegs interpreten, a l’espera de concloure els estudis, que el tresor s’hauria ocultat de forma intencionada i que el seu propietari no hauria pogut recuperar-lo. “En aquella època era una quantitat important de diners, que permetia viure folgadament durant un bon temps”, detalla Castanyer. Explica que el valor d’aquesta moneda –que era el patró del sistema monetari romà- variava en funció de cada època però ha posat dos exemples. La paga d’un soldat rondava els 10 denaris mentre que un lloguer d’un pis podia costar fins a dos denaris al mes.

Es dóna el cas que les monedes daten en una època que encaixaria amb un incendi que hi va haver a la casa, a començaments del segle I a.C., poc temps després de la fundació de la ciutat romana. I això podria explicar per què mai es va recuperar el tresor.

Cada moneda té la seva història

Cada denari –la paraula ‘diner’ prové d’aquest mot- conté informació de l’època en què va ser encunyada i del magistrat que ho va encarregar. Entre les que ja s’han pogut netejar de forma acurada, s’ha vist que contenen representacions de Roma –amb una figura i un casc- mentre que a l’altra cara de la moneda apareixen animals com ara elefants o al·legories de victòria. La més antiga data de l’any 115 a.C i la més nova del 81 a.C, però caldrà acabar de restaurar-les totes per tenir tota la informació. De fet, està previst que es faci una catalogació i un estudi exhaustiu que permetrà determinar la seva procedència. De moment se sap que algunes són de la mateixa Roma i d’altres de zones del sud i del nord.

Un jaciment amb 108 anys d'èxit

Les conegudes com a ruïnes d'Empúries van començar a excavar-se ara fa 108 anys i des de llavors que sempre “han donat resultats”, segons ha subratllat el director del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), Josep Manuel Rueda, que també ha reconegut la bona feina d’investigació i gestió que està fent tot l’equip d’aquest jaciment. Tot plegat, ha afegit, ha permès convertir Empúries en un referent internacional i “el més rellevant” que hi ha a Catalunya d’aquesta època.

Per altra banda, ha assegurat que el Curs d’Arqueologia d’Empúries que enguany arriba a la seva 70a edició, té garantida la seva continuació pel paper que està tenint també a nivell de formació.

La directora del MAC-Empúries, Marta Santos, expressava aquest dijous la satisfacció dels resultats d’enguany i de com estan anant les excavacions amb els estudiants. N’hi ha una trentena procedents de diferents punts de l’estat espanyol, França, Portugal i Itàlia. Els treballs finalitzaran el pròxim 23 de juliol.