David Ramírez, el gironí amb millor nota a la selectivitat: 'Encara no m’ho crec'

Des de petit té clar que vol ser metge i estudiarà la carrera a la UdG

“Confiava poder entrar a la carrera que volia però no m’esperava treure la millor nota de la demarcació; encara no m’ho crec”. Així de sorprès s’ha mostrat en David Ramírez, el gironí de 18 anys que ha tret al millor nota a la selectivitat de totes les comarques gironines, un 9,70. Es defineix com una persona aplicada, disciplinada i pencaire.

La seva tècnica: estudiar dia a dia i estar molt atent durant les classes. “Quan vaig començar batxillerat tenia clar que aquí sí que importaven les notes i, per això, vaig intentar ser la persona més atenta del món”, ha explicat davant de diversos professors dels Maristes, que l’han vist créixer durant els darrers anys.

Ramírez ha detallat les primeres paraules que li van venir al cap quan va conèixer els resultats de les proves: “tenia la família davant i vaig dir: no m’ho crec”. Durant el mes de juliol treballarà com a monitor en un casal i, a l’agost, vol descansar per agafar forces pel proper curs. Escollir el seu camí professional no li ha resultat difícil, des dels 14 anys ha tingut clar que vol estudiar Medicina i ho farà a la Universitat de Girona (UdG).

Ampliació:

David Ramírez Saco, és el gironí que ha tret la millor nota a la selectivitat de totes les comarques gironines. En concret, va assolir un 9,70 a la part comuna d'aquestes proves. Català, Anglès i Ciències de la Terra són les assignatures que millor li van anar, traient un 10 en cada un dels tres exàmens. Aquest dijous, després de reunir-se amb membres dels Maristes, ell mateix ha organitzat als mitjans de comunicació i els ha atès amb tota naturalitat, com si fos un comunicador professional.

Des del primer moment, s’ha sincerat davant dels micròfons i ha assegurat que “encara no s’ho creu”. “En cap moment m’ho esperava; vaig sortir molt content dels exàmens i confiava poder entrar a la carrera que volia però no m’esperava en cap moment treure la millor nota de tota la demarcació. Encara no m’ho crec”, ha explicat mentre acabava de saludar a diversos professors del centre educatiu gironí que volien felicitar-lo pel seu èxit.

“No serveix de res estudiar 16 hores diàries abans de la selectivitat”

Ramírez ha detallat que sempre ha tingut aptituds pels estudis. No obstant això, des del primer curs de batxillerat va tenir clar que tenia que esforçar-s’hi al màxim. “Aquí la nota importa, per això vaig posar-m’hi des de primer dia i vaig intentar ser la persona més atenta del món i, sobretot, pencar dia rere dia rere dia”, ha explicat. Tot i el seu esforç, Ramírez no pensava que aconseguís treure tan bones notes a les proves de la selectivitat. “El curs m’ha anat bé, tinc un 9,76 però realment no m’ho esperava tot això”, ha assegurat.

És més, les seves primeres paraules quan va descobrir que era l’estudiant que havia tret la millor nota de tota la demarcació van ser les següents: “no m’ho crec”. “Estava amb la meva família i vaig començar a veure tres deus i un nou i altres notes, no hi comptava en absolut”, ha insistit.

El seu mètode per superar amb èxit la selectivitat és senzill: estudiar molt cada dia i estar molt atent durant les classes. No creu en supersticions, rituals o bolígrafs màgics. “La selectivitat és el premi de tot el curs”, afirma. “Estudiar 16 hores diàries abans de la selectivitat no serveix per a res, el que no hagis assolit durant el curs no ho assoliràs en dos setmanes que tens per preparar-te per les proves”, subratlla.

Ell, la tarda abans d’iniciar la selectivitat va preferir no obrir cap llibre. “Vaig pensar que hi aniria amb els coneixements que tenia, si anava bé perfecte i sinó doncs mala sort; si hagués començat a estudiar m’hagués posat nerviós”, ha comentat. No obstant això, si que va estar un xic ansiós durant la primera prova. “Era a la Facultat de Psicologia de la UdG, un entorn nou i amb vigilants; imposava una mica; no obstant amb el pas de les hores t'hi acabes acostumant”, assenyala.

Ara, durant el mes de juliol treballarà com a monitor esportiu d’un casal del seu barri i, a l’agost, vol descansar i gaudir de les vacances. “Després de tota la feinada es bo desconnectar una mica i agafar forces”, ha explicat. L'únic que ha avançat és que potser començarà a estudiar per treure’s el carnet de conduir, amb tranquil·litat, durant els propers mesos.

Estudiar Medicina a la UdG

A diferència d’altres alumnes, a en Ramírez no li ha costat gens decidir el seu camí professional. “Des dels 14 o 15 anys que vull fer medicina”, ha explicat als mitjans aquest dijous. Ha escollit fer-ho a la Universitat de Girona. En primer lloc per la proximitat geogràfica – ell viu a Girona ciutat- i, en segon lloc, per el seu sistema d'aprenentatge. “La comoditat de tenir-ho al costat de casa no es paga amb diners i, a més, és una universitat que utilitza un mètode basat en solucionar problemes; t’has de buscar la vida i no hi ha masses classes magistrals, és un sistema nou per a mi, vull aprendre’ho i abans de fer el pas m’he assegurat que era una bona universitat, només cal mirar els resultats del MIR per veure que els estudiants de Girona estan molt ben preparats”, ha reflexionat.

Ramírez ha explicat que, d’entrada, va estar un xic neguitós per si assolia la nota d’accés a la universitat gironina ja que Medicina és una via molt sol·licitada. “Quan vaig tenir els resultats a la mà, les meves preocupacions es van esvair; fer Medicina ha estat l’objectiu pel qual he lluitat cada any”, ha assegurat.

Tal i com ell mateix ha comentat, la notícia que era el primer de tota la demarcació de Girona va suposar una gran alegria a casa seva. “Tinc un germà petit i els meus pares estan molt orgullosos, ells són més conscients que jo del que passava i passa, jo estava dins d’una bombolla. No saps què has fet exactament però sents que ho has fet bé i aquest és el sentiment amb el qual m’he quedat aquests dies”, ha comentat Ramírez.

Tal i com ha explicat Ramírez- que té 18 anys- no descarta fer una festa per celebrar-ho amb els seus amics. “Sóc aplicat a nivell acadèmic però m’agrada improvisar, alguna cosa farem”, ha resumit.

Aquest és el segon any consecutiu que un alumne dels Maristes de Girona treu les millors notes de la selectivitat de tota la demarcació gironina. L’any passat va ser en Jan Baserba que també va obtenir un 9,70 i que va rebre la notícia mentre estava en plenes vacances a Mallorca. Des del centre educatiu assenyalen que se senten “molt orgullosos”.