L'estudi OFERCAT, impulsat per la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística, permet conèixer la situació del català al comerç gironí El català és la llengua més usada a la retolació comercial de Girona (59,4 %), seguida de la retolació ambivalent (24,5 %). Aquesta és una de les dades que s'han fet públiques avui, durant la presentació de la darrera onada de l'estudi que s'ha fet a l'Ajuntament de Girona.
La ciutat de Girona es posiciona en una situació intermèdia entre la ciutat que té més retolació en català, Tortosa, i les ciutats amb els índexs més baixos, Tarragona i Barcelona. Girona obté uns índexs de 79 i 85 punts en la retolació. Això vol dir que el català és gairebé l'opció majoritària, 59,4% en la retolació identificativa i 71,3% en la informativa. La segona opció més freqüent són les retolacions ambivalents (24,5% i 11,9%). El castellà obté percentatges a l'entorn del 5% i l'opció d'altres llengües arriba gairebé al 10% en la retolació identificativa.
Pel que fa a la llengua oral, l'ús del català com a llengua d'atenció al públic és clarament l'opció majoritària a Girona: el 76,4% dels comerciants parla en català en la primera atenció i el 85,8% s'adequa al català quan el client l'usa. L'estudi també constata com, al llarg dels darrers deu anys, han augmentat els rètols informatius en català als comerços de la ciutat.
Propietat, sector i franquícies
Segons recull l'OFERCAT, les tres variables que més influeixen en els usos lingüístics són l'origen de la propietat de l'establiment, la presència de franquícies i el sector d'activitat. En primer lloc, l'increment de la població resident nascuda a l'estranger es dóna sobretot entre els anys 2000 i 2010. En aquest període també augmenten els comerços regentats per immigrants.
L'estudi destaca que a Girona, a diferència de la resta de ciutats, a la retolació la diferència entre els comerços regentats per autòctons i per immigrants és molt petita. En els índexs de llengua oral, en canvi, les dades contrasten especialment entre comerços atesos per autòctons o per immigrants (91 a 31 en la llengua d'adequació oral).
En segon lloc, a banda dels condicionaments demogràfics, pel que fa a la retolació identificativa també hi influeix la presència més significativa de les marques de les franquícies.
En tercer lloc, es destaquen tres sectors on l'oferta del català en la retolació es troba per sobre dels 80 punts (alimentació, salut i estètica i finances) i un on aquesta oferta és força limitada (tèxtil i derivats). No obstant això, el sector de tèxtil i derivats obté un percentatge d'adequació a la Llei de política lingüística del 100% atès l'ús dels noms de marques en la retolació.
Els sectors amb millors puntuacions en la llengua oral són el de salut i estètica i el de finances. Per contra, el sector amb més mancances en la llengua oral és el de restauració i hoteleria. L'alimentació es un sector que té una bona oferta en la retolació però no arriba als 70 punts en el cas de la llengua oral inicial.
Impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i pel Consorci per a la Normalització Lingüística, l'OFERCAT és un treball sociolingüístic que, mitjançant la tècnica de l'observació, permet conèixer l'oferta lingüística del comerç d'una ciutat. Recull la llengua escrita de la retolació de l'establiment comercial i la llengua d'atenció oral dels dependents. A través d'un procediment de mostreig per rutes estratègiques i aleatòries, a la ciutat de Girona ha permès observar una mostra de 532 establiments comercials.
L'estudi, més enllà del diagnòstic, té com a objectiu principal orientar l'acció de política lingüística, que es duu a terme mitjançant el CNL Girona i la col·laboració d'entitats empresarials com la Federació d'Organismes Empresarials de Girona (FOEG), la Confederació de Comerç de Catalunya i PIMEC Girona, que formen part de la Comissió d'Organismes i Serveis per al Foment de la Llengua Catalana de Girona, coordinada per la Direcció General de Política Lingüística, o la Cambra de Comerç de Girona.
La ciutat de Girona es posiciona en una situació intermèdia entre la ciutat que té més retolació en català, Tortosa, i les ciutats amb els índexs més baixos, Tarragona i Barcelona. Girona obté uns índexs de 79 i 85 punts en la retolació. Això vol dir que el català és gairebé l'opció majoritària, 59,4% en la retolació identificativa i 71,3% en la informativa. La segona opció més freqüent són les retolacions ambivalents (24,5% i 11,9%). El castellà obté percentatges a l'entorn del 5% i l'opció d'altres llengües arriba gairebé al 10% en la retolació identificativa.
Pel que fa a la llengua oral, l'ús del català com a llengua d'atenció al públic és clarament l'opció majoritària a Girona: el 76,4% dels comerciants parla en català en la primera atenció i el 85,8% s'adequa al català quan el client l'usa. L'estudi també constata com, al llarg dels darrers deu anys, han augmentat els rètols informatius en català als comerços de la ciutat.
Propietat, sector i franquícies
Segons recull l'OFERCAT, les tres variables que més influeixen en els usos lingüístics són l'origen de la propietat de l'establiment, la presència de franquícies i el sector d'activitat. En primer lloc, l'increment de la població resident nascuda a l'estranger es dóna sobretot entre els anys 2000 i 2010. En aquest període també augmenten els comerços regentats per immigrants.
L'estudi destaca que a Girona, a diferència de la resta de ciutats, a la retolació la diferència entre els comerços regentats per autòctons i per immigrants és molt petita. En els índexs de llengua oral, en canvi, les dades contrasten especialment entre comerços atesos per autòctons o per immigrants (91 a 31 en la llengua d'adequació oral).
En segon lloc, a banda dels condicionaments demogràfics, pel que fa a la retolació identificativa també hi influeix la presència més significativa de les marques de les franquícies.
En tercer lloc, es destaquen tres sectors on l'oferta del català en la retolació es troba per sobre dels 80 punts (alimentació, salut i estètica i finances) i un on aquesta oferta és força limitada (tèxtil i derivats). No obstant això, el sector de tèxtil i derivats obté un percentatge d'adequació a la Llei de política lingüística del 100% atès l'ús dels noms de marques en la retolació.
Els sectors amb millors puntuacions en la llengua oral són el de salut i estètica i el de finances. Per contra, el sector amb més mancances en la llengua oral és el de restauració i hoteleria. L'alimentació es un sector que té una bona oferta en la retolació però no arriba als 70 punts en el cas de la llengua oral inicial.
Impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i pel Consorci per a la Normalització Lingüística, l'OFERCAT és un treball sociolingüístic que, mitjançant la tècnica de l'observació, permet conèixer l'oferta lingüística del comerç d'una ciutat. Recull la llengua escrita de la retolació de l'establiment comercial i la llengua d'atenció oral dels dependents. A través d'un procediment de mostreig per rutes estratègiques i aleatòries, a la ciutat de Girona ha permès observar una mostra de 532 establiments comercials.
L'estudi, més enllà del diagnòstic, té com a objectiu principal orientar l'acció de política lingüística, que es duu a terme mitjançant el CNL Girona i la col·laboració d'entitats empresarials com la Federació d'Organismes Empresarials de Girona (FOEG), la Confederació de Comerç de Catalunya i PIMEC Girona, que formen part de la Comissió d'Organismes i Serveis per al Foment de la Llengua Catalana de Girona, coordinada per la Direcció General de Política Lingüística, o la Cambra de Comerç de Girona.
