El cas que asseu l'exdirectiu de la sucursal a la banqueta dels acusats es remunta als anys 2005 i 2007. Aleshores, l'acusa., estava al capdavant de l'oficina de Caja Madrid (actualment, Bankia) del carrer Emili Grahit de Girona. Les acusacions particulars sostenen que va conxorxar-se amb dos socis d'una immobiliària de la ciutat per estafar immigrants.
El primer a declarar al judici ha estat el mosso d'esquadra que va sospitar que darrere d'un allau de denúncies que rebien d'immigrants que asseguraven que els hi havien desaparegut diners del crèdit hipotecari hi podia haver una trama d'estafadors. L'agent ha explicat que les denúncies eren "pràcticament idèntiques" i sempre estaven vinculades a la mateixa sucursal bancària.
Segons les acusacions, els tres implicats escollien gent "vulnerable", que tenia pocs ingressos, un nivell cultural baix i que amb prou feines entenia el català o el castellà. Els socis de la immobiliària s'encarregarien, segons les acusacions particulars, de captar les víctimes oferint comprar un pis i dient als enganyats que no patissin pel finançament.
I és aquí on, apunten, entrava en joc l'exdirectiu de la sucursal perquè s'encarregava d'aprovar les hipoteques, que sempre es concedien per un import més elevat que el preu de l'immoble i amb avaladors dubtosos. L'agent ha explicat al judici que totes les víctimes es van trobar, poc després, amb un suposat reintegrament en efectiu des del seu compte bancari però no sabien "on havien anat els diners". És aquest import el que, exposen les acusacions, els tres processats es quedaven.
A l'hora de constituir la hipoteca, les acusacions sostenen que els immigrants signaven tot un feix de documents "sense pràcticament rebre explicacions" i sense que els hi donessin còpia dels documents que havien signat. Un cop descomptades totes les despeses notarials i de registre, els escrits recullen que l'exdirector de la sucursal i els socis de la immobiliària s'embutxacaven els diners que sobraven. Segons les acusacions, aquestes quantitats s'estenien entre els 5.000 i els 40.000 euros.
En els escrits de conclusions provisionals, les acusacions demanen que condemnin l'exdirectiu de l'oficina de Caja Madrid a penes que s'estenen entre els 10 i els 80 anys. Pel què fa als altres dos imputats, les acusacions particulars demanen per a ells condemnes que s'estenen entre els 10 i els 75 anys de presó.
La fiscal no acusa
Al seu escrit, la fiscalia conclou que no s'ha provat que l'exdirectiu i els dos socis de la immobiliària s'embutxaquessin part dels crèdits. "El fet que les hipoteques es concedissin per imports molt més superiors als que es necessitaven per adquirir l'habitatge obeïa a què cap dels denunciats aportava diners d'avançat per a la compra del pis", recull el fiscal.
Les defenses demanen l'absolució. A més, sostenen que l'Audiència de Girona va resoldre –abans d'arribar a judici- que només es pot jutjar els acusats per suposadament apropiar-se de diner de reintegraments, en cap cas per estafa a delictes contra l'Hisenda Pública com sostenen les acusacions als escrits de conclusions provisionals.
Jutgen l'exdirector d'un banc acusat d'estafar immigrants amb les hipoteques
La fiscal no veu indicis de delicte però les acusacions demanen penes a fins a 80 anys de presó
