D'aquesta manera, contribueixen a redueix el risc d'incendi i afavoreixen que, any a any, la planta neixi més tendra. A l'estiu, començarà a brollar de nou. Des de l'ajuntament animen altres municipis a replicar la proposta.
Ampliació:
El castell de sant Ferran és un indret emblemàtic de la ciutat de Figueres. Situat a la part alta del municipi, gaudeix de vistes privilegiades de la plana empordanesa i gràcies al seu entorn natural ha esdevingut un dels espais més visitats pels aficionats locals al 'running' i a la botànica popular que, diàriament, recorren els prop de quatre quilòmetres de recinte emmurallat per posar-se en forma i gaudir d'uns instants de desconnexió.
A aquesta pràctica se li suma, des de fa tres anys, un atractiu més. Els figuerencs conviuen amb un ramat de 800 ovelles ripolleses que pasturen al glacis del castell, ubicat dins del nucli urbà. Guiades pel seu pastor, en Josep Nicolau, mengen totes les males herbes que hi ha a la zona, bàsicament ginesta i argelaga. El pas dels animals per aquest turó contribueix a mantenir net el terreny i, per tant, a reduir-hi el risc d'incendi, i a la preservació d'una planta endèmica de l'Alt Empordà, la 'Silene sennenii'.
Es tracta d'una planta petita, cariofil·làcia, de la família dels clavells, que floreix a l'estiu. Només es troba en cinc municipis de l'Alt Empordà. La major població es concentra a la falda del castell de Sant Ferran de Figueres, on s'han identificat uns 5.000 exemplars, segons dades dels investigadors.
Emparant-se en una normativa de la Generalitat de preservació d'espècies protegides, el consorci que gestiona el castell de Sant Ferran (integrat pel Govern, l'ajuntament de la ciutat i l'exèrcit, propietari de la fortalesa) va donar el vistiplau perquè un ramat d'ovelles pasturés, entre el 15 d'octubre i el 15 de maig de cada any, per afavorir el desbrossat de la zona. Els experts asseguren que des que s'ha iniciat l'experiència, la planta creix millor en aquest entorn.
"És la manera més natural, sostenible i ecològica de mantenir net el glacis del castell de Sant Ferran i de preservar la 'Silene sennenii', perquè el ramat es menja la mala herba depredadora d'aquesta planta", explica el regidor de Medi Ambient i Qualitat Ambiental de l'Ajuntament de Figueres, Francesc Cruanyes, que reconeix que es tracta d'una iniciativa "original". "Aquí no hi entren màquines, simplement el ramat fa la seva feina. Tant de bo, en altres indrets el bestiar també pogués col·laborar d'aquesta manera dins dels nuclis urbans, tal com ocorre a Figueres", afegeix.
A més dels beneficis mediambientals, aquesta pràctica surt a compte al pastor, en Josep Nicolau, que admet les dificultats que travessa el sector ramader. "Per mi, són pastures econòmiques. A més, la gent es queda parada de veure ovelles a la ciutat. A la majoria els agrada i diuen que és una cosa bonica", detalla. Habitualment, té el ramat a Besalú i, des d'allà, amb algunes parades pel camí, arriba fins a Figueres. Subsisteix dels ajuts econòmics de l'administració i de la venda d'alguns xais, tot i que els preus al mercat han anat a la baixa, destaca.
Per la seva part, el biòleg i divulgador ressalta que, amb l'acció del "tallagespes natural" del ramat s'ha aconseguit retornar a la fortalesa figuerenca el seu paisatge militar original. "El castell tenia com a funció controlar la frontera. Quan està ple de ginestes, no es divisa, així que els militars han decidit col·laborar amb la protecció d'aquesta planta protegida", afegeix.
