L'Ajuntament de Girona ha criticat durament la decisió del govern espanyol en funcions de suspendre la llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.
Segons ha posat de relleu la regidora d'Acció Social, Sílvia Paneque, aquesta llei era una eina important per als ajuntaments perquè podien evitar desnonaments i, a més, "obligava" els bancs a asseure's a negociar per cedir pisos buits per a habitatge social.
Gràcies a aquesta llei, el consistori havia aconseguit una trentena d'acords amb els bancs. D'aquests, vuit havien acabat ja amb un lloguer social per a famílies amb necessitats i, la resta, s'estaven tramitant.
Passes endavant tot i el revés judicial
El consistori ha fet pública aquesta setmana una sentència que anul·la la sanció de 100.000 euros que havien imposat al Banc Popular per tenir vuit habitatges buits a la carretera Barcelona. Segons la jutgessa, l'ajuntament havia multat l'entitat perquè feia més de dos anys que tenia els pisos desocupats. El banc, però, ha acreditat que, en el moment de la sanció (al desembre de 2014) només feia un any i vuit mesos que era titular dels immobles. Per això, el banc no haurà d'abonar la quantitat.
Aquest revés judicial, però, no ha aturat les intencions del consistori de continuar fent pressió als bancs que tenen pisos tancats a la ciutat. L'alcaldessa, Marta Madrenas, ja va confirmar dimecres que tirarien endavant els cinc expedients que s'estan tramitant i que, si cal, s'imposaran més sancions.
Aquest divendres, la responsable d'Acció Social, Sílvia Paneque, ha confirmat que, tot i la sentència judicial, pensen començar des de zero tota la tramitació d'una nova sanció contra el Banc Popular perquè ara ja fa més de dos anys que els pisos són de la seva propietat i continuen tancats. "No tenim cap altra alternativa que començar des de zero però ho pensem fer", ha manifestat.
Fan falta pisos de manera urgent
Paneque ha comparegut per criticar la decisió de recórrer al TC la llei catalana amb un portaveu de la PAH, Francisco Martín, amb el president del Col·legi d'Advocat de Girona, Carles McCragh i amb el defensor de la Ciutadania de Girona, Ramon Llorente. Tots quatre han coincidit en lamentar la decisió del govern del PP perquè consideren que va en contra del dret a l'habitatge i posa pals a les rodes als ajuntaments per poder obligar els bancs a cedir pisos buits.
La regidora ha assegurat que a la ciutat continuen havent-hi moltes famílies que pateixen perquè no tenen accés a un habitatge. Concretament, l'ajuntament està buscant solucions per a una trenta de "casos urgents" que necessiten d'un habitatge. Per fer front a aquesta necessitat, el consistori ha canviat el règim de deu pisos que deixen de considerar-se de protecció oficial per destinar-se a finalitats d'inclusió.
A banda d'aquests casos, a l'Oficina Municipal d'Habitatge hi ha entre 160 i 170 peticions pendents de persones que reclamen un lloguer social.
Paneque ha demanat als bancs que, malgrat la llei estigui suspesa pel recurs al TC, mantinguin una actitud "mediadora" i que continuïn dialogant amb l'ajuntament. Segons reconeix, des de l'anunci de la suspensió els bancs no han canviat l'actitud i, fins i tot, segueixen fent propostes per a lloguer social.
Ara bé, la regidora ha avançat que seguiran essent crítics amb l'actitud dels bancs i que, si hi ha casos d'entitats que es neguen a cedir pisos o a negociar amb l'ajuntament, publicaran els seus noms al web municipal i faran difusió de les seves males praxis. A més, passaran aquesta informació als consells d'administració i als serveis econòmics de l'ajuntament per tal que ho valori a l'hora de contractar productes financers a un o altre banc.
Girona intentarà sancionar de nou el Banc Popular per tenir pisos buits
Paneque demana als bancs que mantinguin una actitud mediadora i segueixen oferint lloguers socials
