El retaule gòtic que presideix l'altar de la Catedral de Girona fou obra de tres autors

La restauració del conjunt d'orfebreria de la Catedral de Girona ha permès descobrir un secret amagat durant segles al retaule gòtic que presideix l'altar.

El conjunt, d'argent daurat i aplicacions d'esmalts i gemmes, s'atribuïa fins ara als metres Bartomeu i Bernés. Les radiografies que s'han fet a la peça durant el procés de restauració han permès concloure, però, que el retaule en realitat va ser obra de tres autors –tres tallers- diferents.

Després d'una minuciosa neteja, el conjunt d'orfebreria de la Catedral de Girona ha recuperat l'esplendor del segle XIV. A més del retaule, inclou també el baldaquí i dues creus processionals que s'exposen al museu.

Les peces van ser fetes entre els anys 1317 i 1360. Durant els treballs, s'han substituït les quatre columnes que aguantaven el baldaquí, perquè les originals estaven molt deteriorades per aguantar-ne el pes. Ara, s'exposen en un lateral de la capella d'Ermessenda, a tocar del presbiteri.

Ampliació:

La restauració del conjunt d'orfebreria de la Catedral de Girona, que data del segle XIV, ha durat aproximadament un any. Els treballs, on hi ha pres part un equip de quinze persones, van acabar-se a finals del 2015. Avui, però, s'ha fet la presentació oficial dels resultats.

En total, el Ministeri de Cultura ha invertit 110.297,55 euros per retornar l'esplendor al retaule i al baldaquí gòtics del presbiteri, i a dues creus processionals que s'exposen al Museu de la Catedral. "És un conjunt coetani i únic en el món en el seu gènere, on les peces estan molt d'acord les unes amb les altres", precisa la restauradora i especialista en orfebreria de l'Institut de Patrimoni Cultural d'Espanya, Paz Navarro.

Més enllà de retornar la lluentor original de l'argent, però, la restauració també ha permès estudiar les peces a fons. I aquí, les radiografies i anàlisis han permès treure a la llum secrets ocults durant segles o bé característiques que es pressuposaven, però de les quals no se'n tenia la certesa.

Obra mestra de l'orfebreria

El descobriment més rellevant, concreta Navarro, fa referència al retaule que presideix el presbiteri del temple. Considerat una obra mestra de l'orfebreria gòtica, la seva ànima de fusta està recoberta d'argent daurat amb aplicacions d'esmalts translúcids i gemmes. Se subdivideix en tres frisos, que presenten la vida i passió de Jesucrist i imatges de sants. A la part superior, sota uns pinacles, hi ha les imatges de la mare de Déu, sant Fèlix i Sant Narcís.

Fins ara, el retaule s'atribuïa a dos autors: el mestre Bartomeu (que hi va comença a treballar el 1325) i el valencià Pere Bernés. Les radiografies que s'han fet a la peça durant la restauració, però, han permès descobrir que, en realitat, va ser obra de tres autors –tres tallers- diferents, i no de dos com es creia fins ara.

Per explicar-ho, Navarro posa com a exemple l'escriptura. "Els traços permeten apreciar quina és diferent de l'altra; doncs bé, amb les radiografies hem pogut apreciar diferents densitats i tractaments que ens han aportat la sorpresa d'aquesta tercera autoria", concreta. De moment, però, la restauradora explica que encara no es pot atribuir un nom amb certesa. "S'especula amb diferents noms", només precisa.

Daurats i revers de metall

A més del retaule, la restauració també ha aportat llum a característiques de les peces que es pressuposaven, però de les quals no se'n tenia la certesa. Una d'elles és que el baldaquí d'argent situat damunt l'altar major inicialment tenia també motius daurats. "Les successives neteges que s'hi van fer, però, molt agressives, van acabar eliminant-ne la pàtina", concreta Paz Navarro.

El baldaquí té una estructura en forma de volta, dividida en quatre segments per arestes que es creuen diagonalment. El sostenen quatre columnes, també d'argent. Les d'ara, però, no són les originals. "Quan vam fer el projecte de restauració, van veure que estaven molt deteriorades; per això, després de netejar-les, les hem substituïdes per reproduccions similars", indica la conservadora de l'Institut de Patrimoni Cultural. Les quatre columnes originals, a partir d'ara, s'han situat a la capella d'Ermessenda, a tocar del presbiteri.

Per últim, els treballs de restauració també han permès recuperar l'esplendor original de dues creus processionals que s'exposen al museu. La 'de les Confraries, de plata, esmalts, pedres i fusta. I la 'dels Esmalts', atribuïda al mestre Pere Bernés, datada entre els anys 1350-1360 i feta de plata daurada, esmalts i fusta.

Uns materials als quals ara també s'hi haurà d'afegir el metall. "Suposàvem que el seu revers era de llautó, no de plata ni de plata daurada, i les analítiques ens ho han confirmat; l'anvers es va repujar amb plata, però al revers s'hi va fer una reposició posterior amb aquest metall", ha concretat Paz Navarro.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, assegura que la restauració permet posar a disposició de tothom "la riquesa i el patrimoni cultural" de la Catedral, posant en valor el seu conjunt d'orfebreria del segle XIV. "És un motiu més per visitar el temple, i sobretot per fixar-se en els detalls; tenim un baldaquí, un retaule gòtic i unes creus processionals que són úniques a Europa, i una joia que tothom té dret a contemplar i a descobrir-ne el significat", ha subratllat.