Felip VI i tota la família reial esdevenen persones non grates a la Bisbal d'Empordà i Ripoll

Se sumen a d'altres municipis gironins com Breda i Sant Gregori

Continua creixent la llista de municipis gironins que declaren Felip VI persona non grata al seu municipi, així com tots els membres de la família reial.

El ple de l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà ha aprovat la moció que declara persona non grata Felip VI i tota la família reial. El text també reprova "qualsevol règim autoritari o monàrquic arreu del país" i aposta per un sistema polític on totes les persones siguin "iguals en drets i deures i sense privilegis.

La moció l'han presentat conjuntament ERC i la CUP –que governen en coalició- i suposa retirar "el suport moral a la monarquia i expressar la voluntat de viure en uns Països Catalans plenament lliures i democràtics, on es respecti la sobirania popular i la igualtat entre persones". Els grups també exposen que els antecessors de Felip VI i de la seva família s'han caracteritzat per "l'absolució política i penal" dels criminals franquistes i també recorden que el títol de rei d'Espanya no és resultat d'un procés democràtic. A més, destaquen també la postura "no neutral" del rei envers el procés d'independència de Catalunya.

El text ha comptat amb els vots a favor dels regidors de l'equip de govern (ERC, CUP i ICV) i ha rebut el vot en contra de la regidora d'Unió. En el PSC i en el grup de Compromís per la Bisbal hi ha hagut disparitat: tres dels quatre regidors socialistes hi ha votat a favor (el quart s'ha abstingut) i dins de Compromís hi ha hagut dos abstencions i un vot positiu.

Els detalls de la moció de Ripoll

La moció que ha presentat ERC de Ripoll declara Felip VI persona non grata i també a qualsevol representant de la monarquia espanyola per ser representants d'un Estat que, segons el text de la moció, "impedeix el lliure exercici del dret a decidir del poble de Catalunya". També es diu que el consistori evitarà participar en qualsevol acció que suposi el "reconeixement" de la figura de Felip VI o de la monarquia espanyola.

Entre els arguments recollits al text de la moció, es remarca que Felip VI ostenta un títol que és una herència dictada per Francisco Franco i que "entronca amb la pèrdua de llibertats nacionals que encara hi ha als Països Catalans i que no s'han recuperat". Així mateix, s'exposa que el monarca representa la màxima figura institucional d'un Estat que "impedeix el lliure exercici del dret a decidir del poble de Catalunya" i d'uns valors "completament allunyats de la igualtat entre ciutadans".

En la línia d'altres mocions presentades, també se li retreu el que consideren una "falta de respecte institucional" envers la presidenta del Parlament quan es va negar a rebre-la en audiència perquè li fos comunicat el nomenament del nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i una postura "no neutral" cap al procés polític que viu Catalunya. Segons el text de la moció, "se li hauria de pressuposar una neutralitat institucional que sí han adoptat altres monarquies com la britànica en el conflicte entre Escòcia i el Regne Unit".

La moció ha tirat endavant amb els vots de tretze dels setze regidors (en faltava un de CiU). En el grup de CiU han decidit donar-se llibertat de vot i hi ha hagut tres abstencions que han evitat que la moció s'aprovés per unanimitat. L'alcalde, Jordi Munell, ha recordat que el consistori ja va posicionar-se entorn la monarquia el 2012, quan el plenari va aprovar una moció al mes de maig per retirar els honors a Joan Carles I, que era el rei en aquell moment, i a la resta de membres de la casa reial espanyola. Segons destaca l'alcalde, aquell posicionament continua vigent i, per tant, considera que ERC té una "voluntat de protagonisme i de voler guanyar vots i mèrits". Per a l'alcalde, és una moció "innecessària".

Acord per canviar el nom del carrer dedicat a un general franquista

En el ple d'aquest dimarts també s'ha aprovat una moció de la CUP per canviar el nom del carrer General Fuensanta i al barri que es va batejar així a finals dels anys seixanta en record d'un general franquista. Era el segon cop que es portava al ple després que la formació la presentés per primer cop en el ple del mes passat, provocant crispació i desconcert entre els veïns que consideraven que no se'ls havia informat degudament. Ara s'ha aprovat la moció que han presentat de manera consensuada i ha rebut 15 vots a favor i un en contra (el de la CUP).

En el ple de febrer, l'equip de govern va donar-se un mes de marge per obrir un procés informatiu entre els veïns i explicar-los que la petició de canviar el nom es feia en compliment de la llei de la memòria històrica i aclarint-los tots els dubtes. Un cop reunits amb els veïns, l'ajuntament ho ha tornat a abordar en el ple d'aquest dimarts i la proposta ha prosperat.

La moció insta l'equip de govern a canviar la nomenclatura del carrer durant la primera meitat d'aquesta legislatura per un nom escollit a través d'un procés participatiu entre els veïns que s'ajusti "als valors democràtics i sense cap connotació lligada al nom actual". També es diu que el consistori facilitarà als veïns els passos a seguir en el canvi de nom del carrer en els temes administratius. La previsió és poder fer el canvi de nom a mitjans de l'any vinent.

La figura de Fuensanta i la relació amb Ripoll

Serafín Sánchez-Fuensanta, nascut a Màlaga, va ser un general colpista que es va sumar a l'alçament militar el 18 de juliol de 1936. Acabada la Guerra Civil va ser nomenat ajudant del governador militar de Girona, i el 1944, amb el grau de Coronel, va rebre la designació de governador militar de Tarragona. Ascendí a Tinent Coronel d'Estat Major, i el 1949, amb el grau de Coronel, ostentà el càrrec de governador militar de Melilla. Dos anys més tard va ser traslladat a Madrid en grau de general president de la junta qualificadora d'aspirants a destins civils. Va morir el 22 de novembre de 1967 a l'edat de 77 anys.

L'any 1968, un any després de la seva mort, Renfe va cedir els terrenys a l'ajuntament de l'actual barri del General Fuensanta –ara només es diu barri de Fuensanta- destinats a habitatge públic per a la "Cooperativa de Vivendes Sant Eudald". El carrer resultant entre els dos blocs de pisos que es van edificar, es va batejar amb el nom del militar colpista que havia desencallat els tràmits per a la seva construcció, el General Fuensanta.

La CUP has impulsat la moció coincidint amb el 77è aniversari dels bombardejos del bàndol franquista durant la Guerra Civil. Es van produir en plena retirada republicana, els dies 22, 23 i 25 de gener i el 5 de febrer del 1939 causant un total de 14 víctimes mortals. En el quart bombardeig, sis avions van descarregar mig centenar de bombes sobre la població civil i van fer esclatar un camió carregat de trilita a l'alçada del passeig Ragull.