Ballesta no assisteix al ple per oficialitzar la seva renúncia

S'ha acomiadat dels treballadors per correu electrònic

Albert Ballesta ja no alcalde de Girona, un càrrec que ha ocupat durant 53 dies. La seva renúncia s'ha formalitzat al ple d'aquest vespre, al qual Ballesta no ha assistit. La sessió l'ha presidit en el seu lloc el vicealcalde, Eduard Berloso.

Ballesta es va acomiadar dijous passat dels portaveus dels grups i aquest dilluns ha enviat un correu electrònic a tot el personal de l'ajuntament. En l'escrit, assegura que la decisió ha estat "dolorosa" però que marxa "per no fer més mal a Girona".

També lamenta que s'ha volgut donar una imatge d'ell "molt lluny de la veritat" i es mostra confiat que "el temps posarà les coses al seu lloc". Els grups municipals no han intervingut per no posar més el dit a la llaga. L'excepció ha estat la CUP, que ha reclamat explicacions perquè considera que l'ajuntament ha viscut "dos mesos d'improvisació i desconcert constant".

El pas d'Albert Ballesta per l'Ajuntament de Girona ha durat 53 dies. El qui havia de ser el substitut de Carles Puigdemont fins a les eleccions municipals de 2019, va anunciar dimarts passat que deixava el consistori perquè les polèmiques de les darreres setmanes li havien passat factura sobretot a nivell personal.

Ballesta ja va arribar al càrrec envoltat de polèmica. Ocupava el número 19 a la candidatura de CiU i tots els membres que el precedien van haver de renunciar per fer possible la seva entrada al consistori. En el ple d'investidura, va oblidar jurar o prometre el càrrec i el ple es va haver de repetir. Poc després, es va crear un nou rebombori quan va voler fixar-se el sou en 75.000 euros anuals (el màxim permès per la llei). Ja va haver de suspendre un ple a darrera hora per no tenir suports i després de dies de negociacions va tancar un acord amb PPC i C's. Poques hores abans de la sessió, però, C's va trencar el pacte. Ballesta ha marxat sense aconseguir aprovar ni el cartipàs ni haver-se fixat un sou.

Quan dimarts va anunciar que marxava, Ballesta també va anunciar que el PSC entrava al govern i que deixava l'alcaldia en mans de Marta Madrenas. El pacte es va justificar pel bé d'aconseguir un govern "fort i estable" per a la ciutat. Divendres es celebrarà un ple extraordinari perquè Madrenas preguin possessió del càrrec i dimecres vinent, dia 23, es farà un nou ple extraordinari per aprovar el nou cartipàs resultant del pacte CiU-PSC.

Absència sonada

La futura alcaldessa, Marta Madrenas, ja va anunciar divendres que Ballesta els havia comunicat que no aniria al ple. El guió s'ha seguit i aquest vespre la cadira d'alcalde l'ha ocupat el vicealcalde, Eduard Berloso. La renúncia d'Albert Ballesta s'ha incorporat com a un dels punts de l'ordre del dia però no s'ha votat.

L'únic grup que ha alçat la mà per intervenir ha estat la CUP, mentre que la resta de formacions han preferit guardar silenci, possiblement per no posar més el dit a la llaga. La portaveu cupaire, Laia Pèlach, ha lamentat que Ballesta no fos a la sala i ha criticat que el consistori ha viscut "dos mesos d'improvisació i desconcert constant". Pèlach també ha dit que Ballesta no ha estat "l'únic responsable" de la situació i ha apuntat al govern municipal i a les cúpules dels partits. La portaveu també ha lamentat que hores d'ara encara no s'hagi informat l'oposició del pacte amb el PSC i ha assegurat que tot el procés s'ha portat amb "opacitat i manca de transparència". A més, ha aprofitat per "exigir explicacions" del que ha passat aquests dos mesos i ha demanat que "no torni a passar" perquè considera que l'ajuntament s'ha vist "molt afectat".

Comiat per correu electrònic

Ballesta no ha assistit al ple però ha enviat un missatge breu de comiat als treballadors i a tot el personal del consistori. Ho ha fet just aquest dilluns, últim dia abans de la renúncia, i usant la firma 'd'alcalde de Girona'. En el correu electrònic, Ballesta recorda que va assumir el càrrec fa 53 dies "amb la més gran il·lusió de treballar pel bé de la ciutat". Assegura que deixar l'alcaldia ha estat una "decisió dolorosa" que pren després dels "diferents avatars" viscuts i "per no ver més mal a Girona".

Tot i reconèixer que ha comès errors, assenyala que s'ha volgut donar una imatge de la seva persona "que està molt lluny de la veritat". "Ara no vull entrar en els detalls, sortosament, penso que el temps posarà les coses al seu lloc", afegeix Ballesta. En l'escrit, també lamenta no haver tingut prou temps de conèixer tothom i mostra el seu "més sincer agraïment" per les atencions rebudes, per la "professionalitat i la implicació en el treball pel bé de la ciutat". Per últim, també es posa a la seva disposició per tot allò que necessitin.

Girona podrà tenir càmpings

El ple d'aquest vespre també ha aprovat per unanimitat una modificació del Pla General que ha de permetre que es puguin ubicar càmpings a la ciutat. Les normes urbanístiques actuals no preveien aquest ús i, amb aquesta modificació, s'inicia un canvi per tal que aquests equipaments turístics es puguin situar a la capital.

Segons ha explicat la tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Marta Madrenas, es tracta d'una iniciativa en favor de generar nous llocs de treball a la ciutat i reforçar el sector turístic. "Permetre implementacions de càmpings a Girona constitueix una oportunitat de desenvolupament clau", ha manifestat.

El projecte no preveu canviar cap ús actual, sinó que incorpora el nou ús de càmping a determinats àmbits distribuïts arreu del terme municipal (entre d'altres, Pedret, Campdorà, Domeny o sector est). Es permetrà la instal·lació de càmpings a sòls que tenen la classificació de sòl no urbanitzable de valor agrícola, de valor ecològic, de valor forestal (exclosos la zona PEIN), i de sòl urbà per a dotacions i serveis privats. Aquest és un primer pas per completar aquest canvi en les normes urbanístiques, però caldrà també una avaluació mediambiental per part de la Generalitat.

L'oposició en bloc ha celebrat el projecte. El regidor de la CUP, Lluc Salellas, ha recordat que la seva formació portava al programa electoral la creació d'un càmping municipal a l'estil dels que hi ha a França i ha demanat al consistori que estudiï aquesta opció.