La casa Nouvilas i la plaça de braus de Figueres possibles ubicacions del futur museu europeu del circ

L'Ajuntament busca la millor fórmula jurídica per garantir la continuïtat del certamen a partir del 2017

El projecte del futur museu del circ a Figueres, batejat com a Ciutat-Museu del Circ i que ha de ser únic a Europa, ja té dos possibles emplaçaments. Es tracta de la casa Nouvilas, situada al número 78 del carrer Nou en un emplaçament molt cèntric (en un edifici annex hi ha l'actual caserna de la Guàrdia Civil), i l'antiga plaça de braus que està a les afores i amb un important estat d'abandonament. L'alcaldessa, Marta Felip, ho ha donat a conèixer aquest dilluns tot admetent que la promotora del museu, la Circus Arts Foundation, no veu gens clar el segon emplaçament i de fet ja té un estudi previ de la viabilitat arquitectònica del primer. Felip ha admès que es tracta de dues propostes "molt diferents" i d'un volum d'inversió també diferent ja que l'entorn de la plaça de braus requereix molta més inversió.

El president de la fundació, Genís Matabosch, que organitza el Festival Internacional del Circ-Elefant d'or-Ciutat de Figueres, ha subratllat que tenir un museu d'aquestes característiques representa ser la "capital del circ" arreu del món amb un "macrocomplex" que inclouria un museu, un centre d'alt rendiment i un circ permanent. Només hi ha un altre projecte que s'hi podria assimilar que es troba als EUA però que no està obert tot l'any per la climatologia.

Matabosch també s'ha referit a la consulta popular que la CUP proposava en el darrer ple per conèixer l'acceptació d'aquest projecte entre els ciutadans. Matabosch ha tirat d'ironia i ha dit que li feia "molta gràcia" tot recordant que aquest és un projecte que porta dues dècades coent-se i que hi ha un festival de circ que en la seva cinquena edició ha batut rècords d'assistència superant els 30.000 espectadors i una ocupació de gairebé el 100%. A més, també ha dit que s'han "avançat" a la seva proposta perquè de les 1.400 persones enquestades que van visitar el festival enguany un 87,4% ha respost que veuria bé que Figueres acollís el museu.

Tirar endavant un projecte d'aquestes característiques requereix un any de tramitació administrativa i dos més per portar a terme les obres a l'edifici. Això fa impossible que el museu sigui una realitat el 2018 que és quan Figueres vol aconseguir ser la Capital Mundial del Circ, coincidint amb els 250 anys de circ a la península. Aquesta declaració ha de tenir la forma d'Esdeveniment Especial d'Interès Públic que es ve reclamant des de la segona edició del festival. Matabosch ha demanat celeritat a les administracions tot i que també ha deixat clar que el projecte museístic va avançant amb força a nivell de col·lecció i pensant ja amb l'espai permanent. Per poder arribar a temps, caldria tenir redactat el dossier de la candidatura i entre l'estiu i tardor "acabar de lligar-ho tot".

Buscant la millor fórmula jurídica del nou conveni amb el festival

L'Ajuntament de Figueres està decidit a mantenir el Festival Internacional del Circ-Elefant d'or i per això estan estudiant quina és la millor fórmula jurídica per al nou conveni que ha de garantir la seva continuïtat a partir del 2017, que és quan acaba l'actual conveni. Actualment, els promotors reben una ajuda anual per tirar-ho endavant (de 91.500 euros d'un pressupost de prop de 700.000 euros). El secretari municipal va emetre un informe desfavorable en considerar que el conveni vigent no s'ajusta a la legalitat i que s'hauria de fer un concurs públic, una fórmula que els promotors veuen "profundament injusta" tenint en compte que són ells els que han creat i impulsat el projecte amb una marca pròpia que s'ha demostrat que funciona.

L'alcaldessa ha reconegut que es tracta d'una "disquisició jurídica" i que estan consultant com ho fan altres consistoris perquè aquest model de conveni és el que també s'haurà d'aplicar amb altres esdeveniments culturals a la ciutat com el Festival Acústica. Felip ha reconegut la feina feta fins ara dels promotors del festival tot dient que volen "aquest circ i no un altre" perquè consideren que és una "joia" que cal mantenir. I ha reconegut que "no té cap lògica" pretendre fer un concurs públic d'un esdeveniment tan singular com aquest perquè "això no és un pavelló o un carrer". En aquest sentit, s'han donat un any de marge per poder trobar una fórmula consensuada que s'ajusti a la legalitat.

Un 99% d'ocupació

En aquesta cinquena edició, que va tenir lloc al 25 al 29 de febrer, s'han batut rècords d'assistència. Un total de 30.547 espectadors i una ocupació del 98,9%. Totes les funcions han penjat el cartell de complet amb l'excepció de les de públic escolar que han fet baixar l'estadística i no s'ha pogut arribar al 100%. En total, hi ha hagut 8.506 nens i professors de 74 centres escolars. Enguany han augmentat els alumnes francesos amb un 3,6% del total, mentre que la majoria del públic escolar provenia de Figueres i l'Alt Empordà. Segons els organitzadors, aquest és un públic "estratègic" amb el que es vol treballar més a nivell de promoció i de divulgació del circ a les aules.

En total s'han ofert 34 hores d'espectacles amb 22 atraccions –dues no han pogut estar presents al festival- amb 79 artistes a pista que han mostrat per primer cop els seus números a Europa. Per il·lustrar la "complexitat" d'aquest esdeveniment, s'ha explicat que s'han tramitat 114 visats i pagat 278 bitllets d'avió a través de la fundació amb un total de 211 persones treballant-hi, dels quals 49 eren voluntaris. També s'han servit 3.148 àpats a la cantina del festival i s'han reservat 916 pernoctacions en gairebé tots els hotels de la ciutat.

Creix el públic de fora de les comarques gironines

Segons la informació recollida en 1.443 enquestes fetes per mail, gairebé el 46% dels enquestats tenia entre 36 i 50 anys mentre que un 24,5% era de 51 i 65 anys, seguit dels de 21 a 35 anys en un 18,5%. Pel que fa a la procedència, s'ha vist un augment del públic de fora de la demarcació que fins ara concentrava les vendes. Un 17,3% dels enquestats era de la resta de Catalunya (sobretot de Barcelona) enfront del 19,6% de Figueres, el 20,7% de la resta de l'Alt Empordà i un 39,8% de la demarcació. I el mètode a través del qual un major nombre d'enquestats ha sabut del festival ha estat a través del boca-orella, seguit de prop dels cartells publicitaris.

Una dada també important ha estat que el 40% dels enquestats no havia estat mai al festival abans i per tant els promotors creuen que això indica que encara hi ha marge de creixement, tot i que caldrà superar les limitacions logístiques perquè l'actual carpa ja està al màxim de capacitat. Una possible opció seria programar més funcions. Els enquestats també han valorat com a excel·lent els espectacles, un 98% ha respost que assistiria a la sisena edició i un 99,2% que ho recomanaria als seus amics.

Matabosch ha subratllat que en els cinc anys de vida del festival s'ha demostrat que és una fórmula d'èxit i que el seu particular model de gestió funciona. El promotor assumeix actualment un 67% del risc i busca un 9% de capital privat i rep només una quarta part del cost total en subvencions. Unes ajudes públiques que en un futur voldrien que s'incrementessin i que el Ministeri de Cultura també hi participés. En aquesta edició, s'ha comptat amb el suport del consistori, la Diputació de Girona, la Generalitat i el Patronat de Turisme-Costa Brava.