El crist romànic del monestir de Sant Feliu de Guíxols torna amb l'aspecte original de fa 800 anys

El retorn de la talla ha generat expectació entre els feligresos

El crist romànic que presidia l'altar major de l'església del monestir de Sant Feliu de Guíxols ha retornat al seu lloc després d'estar prop d'un any retirat per poder ser restaurat. I ho ha fet amb un canvi substancial en el seu aspecte, que ha recuperat la seva imatge original de fa 800 anys. "Es descobreixen els rínxols romànics de la barba, les rastres de la cabellera i en general tota la figura que retroba l'antic color", segons explicava el rector de la parròquia Narcís Punsatí, que admetia que retorna "canviada" però per bé i que ara els feligresos el "redescobriran".

El pas dels anys, els canvis de temperatura i humitat l'havien enfosquit molt i el pitjor de tot, havia estat víctima de corcs que malmetien la fusta de pi de què està feta. A més a més, també tenia problemes d'aixecament de la capa pictòrica. La responsable dels treballs de conservació, Lourdes Domedel ha explicat que un historiador que els ha assessorat l'ha datat del segle XIII alhora que ha determinat que és una peça clarament de l'escola castellana –"de Burgos cap amunt"-.

A banda d'enretirar la primera capa de vernís acolorit també s'ha tret el guix del cap. Això ha permès recuperar l'aspecte original de la talla, podent-se apreciar millor el relleu dels cabells i la barba, fet que ha "aprimat" la cara del crist. Un altre aspecte que ha cridat l'atenció a la conservadora és que, a diferència de les talles romàniques catalanes, aquesta és una peça sencera amb els braços a part. A més a més, també s'ha hagut de modificar el braç dret de la talla perquè és molt més recent i contrastava massa amb la resta del conjunt. Ara l'han retocat perquè tot quedi més unitari. Aquest crist vesteix una tela fins a sobre del genoll i té el torç destapat.

"L'hem trobat molt a faltar"

El crist romànic porta uns 40 anys a aquesta església des que una antiquària la va donar a la parròquia. Des de llavors que formava part del conjunt monumental del monestir. Alguns dels setanta feligresos que han assistit al retorn de la talla reconeixen que l'han trobat molt a faltar i es mostraven emocionats de tornar-lo a tenir exposat. "Jo tenia pànic que no ens el tornessin i que anés a parar a un museu", afirmava la Mariàngels. En general, la sensació era de satisfacció, no només pel seu retorn sinó pel nou aspecte.

Alguns comentàvem que el veien com més prim i llarg, i d'altres que havia guanyat en expressivitat. Una de les assistents que també és restauradora elogiava la feina feta. "És meravellós com han aconseguit les capes pictòriques originals, com han respectat infinitament l'original i com han realçat l'expressió de la cara; és impressionant pensar que és del segle XIII perquè és com si l'haguessin ressuscitat". Els assistents han fotografiat amb entusiasme la peça, que per primer cop podien veure de tant a prop abans de ser penjada de nou, i alguns fins i tot l'han besat.

El cost dels treballs és d'uns 10.000 euros que ha assumit la parròquia. Ara el Bisbat haurà de decidir si es fan millores en la sortida d'aire calent del terra que té a prop per evitar canvis bruscos de temperatura o si es col·loca una vitrina per preservar al màxim la peça. També s'han fet millores en la il·luminació perquè llueixi més.

Entre els assistents hi havia l'alcalde del municipi, Carles Motas.