L'expolicia que va matar la cunyada i va apunyalar la dona a Caldes de Malavella, a judici

L'acusat afronta 43 anys de presó

L'Audiència de Girona jutjarà, a partir d'aquest dilluns, l'expolicia de Girona que va matar la cunyada i va apunyalar la dona al coll a Caldes de Malavella del 28 de maig del 2013. Antonio Alcaraz s'enfronta a 43 anys de presó per assassinat, intent d'assassinat i dos delictes de lesions psíquiques, pel trauma que ha provocat a les filles menors d'edat de la víctima matant-la davant seu.

Està previst que el judici, que es jutja amb un tribunal professional i no amb jurat popular, s'allargui fins divendres i que el primer en declarar sigui l'acusat. La defensa sosté que Alcaraz estava afectat per un trastorn mental i demana una pena de 13 anys i 6 mesos de presó per homicidi i un delicte de lesions.
La fiscal, Sandra Maria Fagil, sosté que aquell matí l'acusat, Antonio Alcaraz, va anar fins a casa del seu germà perquè sabia que havien acollit la seva dona, amb qui estava en procés de separació. Segons recull l'escrit d'acusació, en el moment del crim la relació entre Alcaraz i la seva dona "s'havia anat deteriorant progressivament". El matrimoni portava 28 anys junt, vivia a Vilablareix (Gironès) i tenia dos fills en comú.

Antonio Alcaraz, que havia estat Policia Municipal, no acceptava la ruptura. De fet, com indica la fiscal, l'acusat cada vegada estava més irascible. A més, creia que la seva cunyada (la dona del seu germà) era la culpable de tot plegat, i l'acusava d'haver convençut la dona perquè se'n divorciés.

La tarda del 25 de maig del 2013, la situació va anar a més. Alcaraz es va "enutjar extraordinàriament" quan la seva dona li va dir que acompanyaria la cunyada fins a Barcelona. L'expolicia es va mostrar tan agressiu que la dona, després de demanar ajuda als familiars perquè estava "molt espantada", va decidir anar-se'n de casa i instal·lar-se al xalet on vivien els seus cunyats, situat a la urbanització Llac del Cigne de Caldes de Malavella (Selva).

Durant els següents dies, com recull la fiscal, Alcaraz no va deixar de trucar insistentment a la seva dona. Cada vegada que parlaven, l'expolicia l'intentava convèncer que no se separés, però la dona ja li va fer saber que la seva decisió era "irrevocable", i que aquella mateixa setmana iniciaria els tràmits de divorci.

El crim va tenir lloc a primera hora del matí del dimarts 28 de maig. Cap a tres quarts de nou, la dona i la cunyada marxaven de la casa de Caldes de Malavella amb el cotxe. Al vehicle també hi anaven les filles de la víctima, de 6 i 10 anys, que anaven a escola. Abans de marxar, i mentre eren al garatge, la cunyada va tornar un moment a dins la casa perquè s'havia deixat una jaqueta, i va demanar a la seva filla gran que, mentrestant, accionés la porta amb el comandament.

A l'aguait

Segons la fiscal, aquest era el moment que esperava Antonio Alcaraz per actuar. L'expolicia havia fet guàrdia davant la casa amb el seu cotxe, esperant a què s'obrís la porta del garatge. Quan això va passar, va pujar la rampa d'accés amb el cotxe "a gran velocitat" i va entrar dins el garatge, amorrant-se a l'altre vehicle.

Aleshores, l'acusat va baixar del cotxe i, esgrimint un ganivet de 25 centímetres de fulla, va anar de dret cap a la seva cunyada (que acabava de tornar de dins la casa). Segons recull l'escrit, l'expolicia va fer cas omís dels crits de la víctima, que li va dir horroritzada: "Antonio, sisplau, que hi ha les nenes al davant".

Alcaraz, per tota resposta, va cridar: "Tu calla, que tens la culpa de tot". I sense que la cunyada pogués reaccionar, amb intenció de matar-la, l'acusat va donar-li "una profunda ganivetada a l'alçada del coll". Mentre la cunyada, ferida de mort, intentava caminar cap a la porta del garatge, el processat es va girar cap a la seva dona.

Li va clavar dues ganivetades al coll i al pit mentre li deia: "Ho veus, ja t'ho havia dit, no m'has fet cas!". Després, segons relata la fiscal, Antonio Alcaraz va tornar a atacar la cunyada amb el ganivet. Li va donar dues punyalades més al coll, que la van fer desplomar morta sobre el terra del garatge.

Mentrestant, la dona d'Alcaraz s'estava taponant les ferides amb les mans en un intent de contenir l'hemorràgia. La dona va suplicar a l'expolicia que la portés a l'hospital i l'acusat hi va accedir. La va fer pujar al seu cotxe i la va portar fins a l'hospital Santa Caterina de Salt (Gironès), deixant les dues nenes petites -que ho havien presenciat tot- a l'habitatge de Caldes de Malavella.

Segons subratlla la fiscal, si la dona no hagués rebut assistència mèdica immediata, també hauria perdut la vida.

43 anys de presó

L'expolicia va ser detingut el mateix dia del crim i, des d'aleshores, es troba en presó preventiva. La fiscal del cas, Sandra Maria Fagil, li imputa fins a quatre delictes, pels quals demana que se'l condemni a un global de 43 anys de presó. En concret, sol·licita 20 anys per l'assassinat; 13 anys per la temptativa d'assassinat amb agreujant de parentiu i 10 anys per dos delictes de lesions psíquiques (perquè les dues menors pateixen malsons i han quedat afectades arran del crim).

La mateixa pena que sol·licita una de les acusacions particulars, que representa la família de la dona que va morir en l'atac. L'exparella d'Alcaraz, que també s'ha personat com a acusació, demana 13 anys de presó per la temptativa d'assassinat.

L'acusació pública també reclama que Antonio Alcaraz no es pugui apropar a la seva exdona durant un termini de 24 anys i a cap de les dues nenes durant un termini de 10 anys. En matèria de responsabilitat civil, la fiscal demana que l'expolicia de Girona hagi de pagar una indemnització de 280.000 euros. Les acusacions particular eleven la petició fins als 320.000 euros.

La defensa, en canvi, al·lega que en el moment dels fets Alcaraz estava afectat per un trastorn mental, un brot psicòtic que va desencadenar en un arravatament passional. L'advocat d'Alcaraz demana 13 anys i 6 mesos de presó per homicidi i un delicte de lesions, tenint en compte l'estat d'alienació mental, que l'acusat va confessar el crim i, també, que va consignar tots els seus béns per fer front a les indemnitzacions.