Finalitza la restauració de la façana de Sant Mateu del monestir de Sant Joan de les Abadesses

Els treballs s'han allargat aproximadament uns tres mesos

La façana de Sant Mateu del monestir de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) ja està restaurada. Els treballs, que van arrencar ara fa uns tres mesos, els han realitzat les professionals Patricia Amat i Judit Birosta.

La intervenció s'ha basat en aturar el procés de degradació d'aquest espai ja que part de la pedra de la façana s'estava desprenent i suposava un perill per als vianants. També s'ha posat especial atenció als carreus, on s'ha hagut d'introduir morter líquid – un producte consolidant- per donar més rigidesa a la pedra. La intervenció també ha servit per netejar i estabilitzar cornises, arcades i capitells. L'actuació ha tingut un cost de 36.585, 56 euros i la voluntat és continuar restaurant més parts del monestir.

La façana, del segle XVII, està construïda amb una pedra molt comuna en aquesta zona del Ripollès i que durant segles es va utilitzar sovint per la seva gran facilitat a l'hora de treballar o donar-li forma. No obstant això, es tracta d'un material de baixa qualitat que amb el pas del temps i juntament amb les condicions climatològiques de la zona s'ha anat degradant fins al punt que anaven caient trossos de pedra al terra; un perill per als vianants i pel mateix futur del monestir.

Davant d'aquesta situació i veient com s'havien aixecat els carreus, degut a la manca de manteniment i cura de l'espai, des del monestir van decidir tirar endavant aquesta remodelació. Cal tenir en compte que des d'aquest edifici han tirat endavant un pla de conservació on s'ha analitzat tots els elements del monestir i s'ha prioritzat quines actuacions i intervencions són més urgents. La remodelació de la façana de Sant Mateu era una de les primeres.

Tal i com ha detallat una de les restauradores, la Judit Birosta, l'actuació s'ha dividit en diverses fases prioritzant la consolidació del suport i l'estabilització de tots els elements que es trobaven en perill de despreniment. La primera fase dels treballs va consistir en la neteja de tot l'espai ja que hi havia una densa capa de brutícia i costa negra que recobria les columnes i altres parts interiors i exteriors de la façana. Paral·lelament també es va eliminar morters i altres materials obsolets que es trobaven a la façana. Al mateix temps es va treure l'òxid dels elements de ferro dels balcons i de les reixes i van aplicar diverses capes de protecció específiques per a metalls.

La segona fase va consistir en consolidar la pedra aplicant un producte per aturar la progressiva degradació dels carreus, un dels elements que més treball els ha donat a les dues restauradores. "Gran part dels carreus estaven buits i també hem trobat fissures que hem hagut d'omplir amb un morter líquid que s'asseca, farceix i dóna rigidesa a la pedra", ha detallat. En concret, les especialistes han utilitzat una mescla de calç i putzolana, una sorra d'origen volcànic que ja utilitzaven els romans. Per últim, la tercera fase va consistir en repassar tots els elements de la façana i segellar les diverses obertures que van detectar.

Tot el treball s'ha fet seguint criteris de mínima intervenció i amb productes semblants o compatibles als originals. A més, les professionals han pogut restaurar una làpida important del monestir. "Tot l'edifici es troba en estat regular, cal anar consolidant-ho, repassant i restaurant tot l'edifici. Cal continuar", apunta Birosta. Un objectiu que també s'han marcat des del monestir que es basen en el pla de conservació que van realitzar, una radiografia clara de l'estat d'aquesta joia monumental.

"El poble estima el monestir i per això vam fer el pla de conservació perquè orientés totes les intervencions", ha explicat el rector del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, David Compte. Tal i com assenyala el mossèn, les "necessitats són moltes", però la voluntat és continuar treballant en aquest camí ja sigui realitzant una segona fase de neteja d'aquesta mateixa façana en aquest cas focalitzada en el pòrtic interior (que conté escultures), restaurar els absis – algun dels quals conserva parts romàniques- o netejar altres parts del monestir per evitar degradacions irreversibles.

En total, la intervenció ha tingut un cost de 36.585,56 euros, el 40% d'ells aportats pel Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, un 27% de la Diputació de Girona i el 33% l'ha aportat el mateix monestir. En aquest sentit, aquest no és l'únic projecte que han arrencat darrerament des d'aquest espai situat al cor del Ripollès. Des de fa unes setmanes, els gestors del centre van arrencar una campanya d'apadrinament per poder restaurar 40 volums del segle XV de l'arxiu del monestir. És a dir, recuperar més de 6.000 pàgines d'informació. Una iniciativa que ha rebut una gran resposta per part de la ciutadania d'arreu de Catalunya i que aviat ampliaran i donaran a conèixer els resultats.