Peter Brook reflexiona sobre la ment i els sentits a 'The Valley of Astonishment'

L'any passat Brook ja va encisar el Temporada Alta amb 'The suit'. Enguany ha tornat amb una nova proposta, complexa i amb enginy, que reflexiona sobre els misteris i les meravelles del cervell humà. Mitjançant diversos personatges que representen a la perfecció els tres actors del muntatge: Héctor Flores, Kathryn Hunteri i Marcello Magni, el director reflexiona sobre el cervell humà, les capacitats de les persones i es pregunta si és factible conèixer què es mou pel cap d'una persona només mitjançant els estudis científics.

L'obra compta amb un muntatge sobri, senzill, però suficient per deixar brillar els tres actors que narren les històries dels personatges i, fins i tot, han fet que el públic s'endinsés encara més en l'obra fins al punt que han fet pujar dos espectadors damunt de l'escenari perquè participessin en l'obra. Menys és més. El muntatge, en anglès i amb subtítols en català, està inspirat en un poema èpic del persa Farid Attar, 'La conferència dels ocells', i ha omplert de gom a gom el Teatre Municipal de Girona.

Aquesta és la vuitena vegada que Brook visita el festival gironí. Sempre acompanyat de la seva habitual col·laboradora, Marie Hélène Estienne, en aquesta ocasió el director intenta conduir els espectadors per nous i desconeguts territoris de la mà de personatges com Sammy Costas, la protagonista de la funció i que està inspirada en la vida del periodista Solomon Shereshevsky, que va ésser tractat pel neuròleg rus Alexander Luria. També es narra les vivències d'un pintor que relaciona els colors amb els sorolls, un home que va aconseguir tornar a caminar gràcies a la vista, un mag o un músic. Tal i com es desprèn del nom de l'espectacle, l'obra intenta "sorprendre" el públic.

"Espero que la història connecti amb els espectadors; tothom té coses a oblidar. La pregunta que ens proposa és la següent: De què és capaç la ment?", es qüestiona Kathryn Hunteri. L'actriu detalla que ella mateixa va poder viure en primera persona una meravella de la ment quan la seva mare va quedar sense parla. "Només era capaç d'articular paraules o sons quan cantava les cançons gregues de la seva infantesa que tant li agradaven. A l'hora de parlar només podia dir 'la, la, la'", explica. "Si som conscients i estem alerta potser podem trobar una consciència més profunda, diferent", afegeix.

"Amb els sentits podem ser nosaltres mateixos, ens fa estar alertes. Crec que Brook ens demostra en l'obra que la ment és meravellosa i que ens permet, més enllà dels estudis científics, aprofundir en els sentiments i tocar una altra dimensió", conclou Marcello Magni. Aquest ha estat el primer cop que s'ha pogut veure aquesta peça a tot l'estat espanyol tot i que l'obra es va estrenar l'any passat a París.