La poesia, el rock i els fantasmes de Patti Smith fan embogir el públic a Sant Feliu de Guíxols

Nascuda a Chicago el 1946 i novaiorquesa d'adopció, els anys no passen per a Patti Smith que, damunt l'escenari, ha estat capaç de fer aixecar de la cadira tots i cadascun dels assistents al concert. La Patti Smith reivindicativa tampoc ha passat a la història i ha aparegut a la Porta Ferrada en forma de lletres de cançons i poemes recitats.

En un moment de la nit i guitarra en mà, Patti Smith s'ha adreçat al públic –amb qui ha mantingut un enllaç constant- i, després de demanar perdó per només parlar en anglès, ha explicat que també parla un altre idioma que parla tothom. El llenguatge que està en la mirada d'un nen, en la humanitat i, fins i tot, en el tracte a un gos: el llenguatge de l'amor.

Un amor que la cantant ha fer aparèixer en forma de record i homenatge a les persones importants de la seva vida. Des del que va ser el seu marit, Fred 'Sonic' Smith, fins al poeta Jim Carroll, sense passar per alt Roberto Bolaño. La versió del poema 'People who died' –la gent que ha mort- de Carroll ha servit d'enllaç per passar a dedicar una cançó especial a Roberto Bolaño. Després, el mateix fill de Bolaño, Lautaro, s'ha unit a la banda i l'ha acompanyada durant la resta el concert.

Tampoc ha faltat el gran clàssic. Tot i que els assistents feien comentaris de temor i patien per si la cantant no volia tocar 'Because the night', Patti Smith no ha decebut i, com si fos la primera vegada, ha entonat la lletra d'aquesta cançó que ja s'ha convertit en un clàssic.

Intel·lectual amb estil propi

Musa de la Nova York contracultural dels 70, Patti Smith va aconseguir inculcar un missatge polític, reivindicatiu i feminista a la cultura de masses 'post 68', allunyant-se d'una imatge de pop fàcil que els Estats Units d'aleshores començaven a gestar. Una biografia apassionant, amb altibaixos i coneixences i complicitats amb grans artistes la porten a la muntanya russa existencial. A mitjans dels 90, després del trasbals per la mort del seu marit i dels seus amics més íntims (com el fotògraf Robert Mapplethorpe), es va refer emocionalment i va tornar als escenaris a mitjans de l'any 1990, on ha consolidat una aposta clara pel rock autèntic amb missatge compromès.

Patti Smith no arriba sola, ho fa amb 'her band' –la seva banda- amb Lenny Kave i Jack Petruccelli a les guitarres, Tony Shenahan al baix i als teclats i Jay Dee Dougherty a la bateria.