Una cinquantena d'obres i documents del fons Santos Torroella, al Reina Sofía de Madrid

Es tracta de treballs de Dalí, Miró, Cuixart, Brossa i Ferrant

L'Ajuntament de Girona i el Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid han tancat un acord perquè una cinquantena d'obres i documents –concretament 28 obres i 21 documents i fotografies- puguin exposar-se a la mostra temporal més important que preparen per a l'any vinent.

Es tracta de l'exposició 'Campo Cerrado. El arte espanyol de la posguerra' comissariada per María Dolores Jiménez-Blanco que, anys enrere, va impartir classes a la Universitat de Girona i que, actualment, ho fa a la Complutense de Madrid. L'exposició veurà la llum el 26 d'abril de 2016 i estarà oberta fins al 3 d'octubre.

Més d'any i mig de negociacions

Els contactes entre l'Ajuntament de Girona i la comissària de l'exposició, Maria Dolores Jiménez-Blanco, arrenquen fins i tot abans que el consistori formalitzés la compra del fons, el febrer del 2014. "Ella sabia que l'ajuntament tenia interès en adquirir el fons i volia consultar-lo, ja que Santos Torroella va ser una peça clau en l'art dels anys 40", ha explicat el coordinador del projecte del nou Museu d'Art Modern i Contemporani de Girona, Jordi Falgàs.

Santos Torroella, que va ser pres polític del franquisme, va lluitar en els anys de dictadura perquè l'art no caigués en l'oblit, organitzant exposicions, mostres i conferències. També se li reconeix l'esforç per fer d'enllaç entre els artistes d'abans de la guerra (com Joan Miró, Salvador Dalí o Ángel Ferrant) amb els de la postguerra, molts vinculats al grup Dau al Set, com Modest Cuixart, Antoni Tàpies o Joan Brossa. A més, va contribuir perquè els artistes exiliats poguessin tornar.

Les obres més representatives

Per les mans de Rafael Santos Torroella van passar obres, documents i cartes dels artistes més destacats de l'època. Per això, el Reina Sofia ha demanat a l'ajuntament poder incorporar al discurs de l'exposició alguna d'aquestes peces.

La petició formal es va fer al juny d'aquest any i el contracte ja està signat. "El fet que un museu d'aquesta importància s'interessi per la col·lecció ja demostra que l'adquisició ha estat encertada", defensa Falgàs, que reconeix que també hi ha hagut contactes per a futures cessions amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). El valor total de les obres que viatjaran a Madrid supera els 200.000 euros.

Entre les obres que penjaran de les parets del museu de la capital espanyola destaca una sèrie de dibuixos titulada 'Dibuixos mòbils' d'Ángel Ferrant i també una escultura de fusta del mateix artista, 'Ademán' (1949), que és la peça més cara que se cedeix (valorada en 50.000 euros).

També viatjarà a Madrid una il·lustració d'Eugeni d'Ors, 'Home prehistòric', que l'artista va fer el 1949 per al llibre 'Altamira' del mateix Santos Torroella. Entre les peces també hi ha una altra il·lustració per al mateix llibre, aquesta feta per Joan Miró (valorada en 24.000 euros). Així mateix, destaca un cartell original de Modest Cuixart fet per al concert de jazz de Willie Smith el 1950.

Entre els documents, a banda d'algunes fotografies d'Agustí Centelles, destaca el manuscrit original de la conferència 'Picasso y yo' que Salvador Dalí va pronunciar el 1951 al Teatre María Guerrero de Madrid en el marc de la primera Biennal Hispanoamericana d'Art. Segons recorda Falgàs, aquesta conferència va tenir molt de ressò a la premsa de l'època. És en aquesta conferència on Salvador Dalí es refereix a les diferències polítiques amb Picasso amb les següents paraules: "Picasso i jo, servidor de vostès. Picasso és espanyol, jo també. Picasso és un geni, jo també. (...) Picasso és conegut a tots els països del món, jo també. Picasso és comunista, jo tampoc". El manuscrit té un valor de 30.000 euros.

Passos endavant per al Museu d'Art Modern i Contemporani

Aquest és el primer préstec que la ciutat de Girona fa de documents i obres d'aquest important fons d'art. L'adquisició d'aquesta col·lecció, però, no va estar exempta de polèmica. La compra es va aprovar en un ple carregat de tensió el febrer del 2014 i va caldre que l'alcalde, Carles Puigdemont (CiU), fes valdre el seu vot de qualitat per aprovar-lo.

El cost del fons és de 3,9 MEUR a pagar en sis anys, tot i que, finalment, la ciutat només en pagarà 2,4 MEUR. Segons recorda l'alcalde, la Diputació ha fet una aportació (300.000 euros) i la Generalitat aplicarà unes deduccions fiscals que afavoriran la ciutat, que s'estalviarà aproximadament 1 MEUR.

Aquest fons ha de ser la pedra angular del nou Museu d'Art Modern i Contemporani de la ciutat de Girona, que estarà situat a l'antiga Casa Pastors, un edifici del segle XVIII situat als peus de la Catedral (era l'antiga Audiència Provincial). L'edifici ja està en mans de l'ajuntament i un primer estudi previ pel seu condicionament situa en 4,5 MEUR el cost de l'obra. La Casa Pastors ocupa més de 2.300 metres quadrats útils.

El responsable de pensar com distribuir la col·lecció en tot aquest espai és Jordi Falgàs. La seva idea sobre com ha de ser el futur museu l'ha plasmada en un projecte museològic que ja està en mans de l'alcalde. El proper pas serà consensuar aquest projecte amb la resta de grups i convocar un concurs arquitectònic per iniciar les obres. Falgàs insisteix que el museu no només ha de servir perquè s'exposin les obres del fons Santos Torroella sinó que ha d'articular el discurs de l'art gironí des de finals del segle XIX fins a l'actualitat i ser l'aparador dels nous creadors.

Obres per guardar el fons a un magatzem segur

Paral·lelament, l'ajuntament també treballa per adequar una nau industrial situada als afores de Girona, on s'ha de guardar tota la col·lecció de Rafael Santos Torroella fins que la Casa Pastors estigui habilitada.

El consistori ha llogat aquest espai i ara cal adequar-lo tant des del punt de vista de la climatització, el control d'humitats i, especialment, de la seguretat. En aquest espai es guardaran totes les obres del fons i també serà un magatzem útil per a la resta de museus municipals. Segons ha explicat Falgàs, es preveu fer un espai reservat perquè els investigadors puguin consultar i fotografiar documents. La previsió és que el fons s'hi traslladi al llarg del 2016.