Els animalistes recullen prop de 3.400 firmes per abolir el correbou d'Olot

Falta un dia perquè Olot celebri el seu tradicional correbou en el marc de les Festes del Tura, un dels actes més multitudinaris que aplega més de 2.000 persones. Aquesta podria ser l'última vegada que es fa després que l'Ajuntament hagi anunciat fa pocs dies una consulta. En el ple del juliol passat els grups de l'oposició van demanar en bloc la seva abolició pel sofriment dels animals i l'equip de govern va comprometre's a estudiar-ho a fons coincidint amb el final de la concessió dels seus organitzadors, la Penya Taurina, aquest mateix any. La consulta anunciada, però, no serà vinculant i l'última paraula la tindrà l'Ajuntament, governat per CiU i PSC.

El mateix alcalde ha reconegut que hi ha diversitat d'opinions al respecte i que s'han de tenir en compte tots els punts de vista. El consistori ha descartat suspendre el correbou d'enguany perquè suposaria haver d'indemnitzar els organitzadors.

Tot aquest debat polític ha generat una campanya de signatures entre detractors i defensors.La penya Taurina de la Garrotxa ha començat a recollir signatures a favor del manteniment del correbou d'Olot. De moment en porten més de 700 -la persona ha de donar les seves dades i el requisit per poder-s'hi adherir és ser resident de la Garrotxa. "Volem que sigui una consulta local i preguntar només a la gent de la comarca", explica el president de la penya, Pep Amores. Es tracta d'un document on es diu "Estic a favor de mantenir el correbou de les Festes del Tura". De moment, les firmes es recullen als punts de venda de les entrades i el mateix dia del correbou hi haurà tres punts de recollida de signatura a la mateixa plaça de braus. La campanya seguirà fins que l'Ajuntament decideixi per ple si dóna continuïtat o no amb aquesta tradició.

El seu president explica per què volen que només es pronunciï la gent de la comarca. "No ens interessa que per exemple algú de Nova Zelanda hi voti, perquè aquest és un tema local i només ha de votar la gent de la comarca", assenyala el seu president, Pep Amores. És el retret que fan als detractors d'aquest esdeveniment amb la Fundació Fauna de la Garrotxa al capdavant. Aquesta entitat, que forma part de la Plataforma Prou i que porta onze anys en actiu, ha impulsat una campanya de recollida de signatures per Internet a través de la plataforma Change.org on es demana l'abolició dels correbous a Olot. A dia d'avui han aconseguit prop de 3.400 signatures.

Des de la fundació fan una valoració molt positiva d'aquesta xifra i recorden que cada vegada hi ha més gent partidària d'abolir el correbou perquè entenen que suposa un patiment pels animals. Defensen que una part dels firmants són de la Garrotxa però admeten que també hi ha ciutadans catalans i espanyols. Sabem i podem dir que pateixen", assenyala el seu director, David Serramitjana, que explica que han ofert als regidors de l'Ajuntament documentació científica que així ho avala. També tenen previst organitzar unes jornades sobre el correbou amb biòlegs, veterinaris i metges que explicaran "què li podria passar a una persona si estigués al lloc d'aquests animals". Falta, però, acabar de concretar el programa i les dates.

Els animalistes volen convèncer la ciutat abans del referèndum

Des de la Fundació Fauna de la Garrotxa entenen que el consistori és qui tindrà l'última paraula sobre el correbou, ja que per això han estat elegits democràticament. Ara bé, s'han proposat convèncer a la ciutat de la necessitat de que s'aboleixi abans que se celebri la consulta. Segons el seu director, David Serramitjana,  "en això hi treballarem molt intensament després de les festes del Tura i d'una forma molt professional". L'objectiu final és que la ciutat torni ser capdavantera en la defensa animal i recorden que l'any 2004 la capital de la Garrotxa va ser de les primeres ciutats catalanes que es va declarar antitaurina i amiga dels animals i, segons l'entitat, el 2016 seria un bon any perquè aquesta declaració sigui real.

Des de la penya Taurina no es pronuncien sobre el fet que es faci una consulta popular però sí que tenen clar que hauran d'acatar el que finalment decideixi el consistori. "Decideixin el que decideixin ho haurem d'acceptar", conclou Amores. Però si finalment es decideix abolir, iniciaran la via legal ja que la concessió es pot prorrogar durant dos anys si es compleixen els requisits. Segons Amores, "fins ara ho hem complert tot; cada any paguem els 6.200 euros de lloguer de la plaça".

Recorda que el correbou a Olot es remunta a l'any 1636 i que la tradició es va interrompre el 1904 per la mort un parell d'anys abans d'una persona. No va ser fins al 1984 que es van recuperar de nou els correbous. Es feien durant dos dies pels carrers de la ciutat. Per motius de seguretat, es va decidir traslladar-ho al recinte de la plaça de Braus. Finalment, es va reduir a un sol dia.

El litigi de la plaça als tribunals

Cal recordar que l'any 2011 es va iniciar el litigi per la propietat de la plaça de braus d'Olot. Els accionistes van recórrer a la justícia per reclamar els drets sobre la plaça, cedits a l'Ajuntament, tot dient que el consistori havia incomplert el contracte de compra de l'any 1890 on s'establia que a banda de fer-hi actes taurins -ara prohibits per llei- s'havia de mantenir en bones condicions alhora que denunciaven l'estat d'abandó que segons deien es trobava. Per això en reclamaven la propietat. Però la el jutjat d'instrucció número 1 d'Olot va donar la raó a l'ajuntament i els accionistes la van recórrer a l'Audiència i al Tribunal Suprem, que finalment van desestimar els recursos.

Fins llavors l'Ajuntament creia que el correbou ja es podia considerar un acte taurí però com que la justícia s'ha posat de la seva banda el consistori creu que aquest compromís en la cessió de l'espai ha perdut força. 

La venda d'entrades, a bon ritme

Els espectadors que vulguin assistir al correbou d'aquest dissabte a la nit han de comprar una entrada que val 10 euros als bars o a través de la penya. "Em consta que ja està gairebé tot repartit i deixarem les 300 entrades per vendre a taquilla el mateix dia", explica el president de la penya, que afegeix que cada any entre 500 i 800 persones es queden sense entrada. Amb la polèmica oberta, aquest acte podria generar encara més expectació. L'aforament de la plaça de braus d'Olot, la més antiga de Catalunya, és d'unes 2.300 persones, de les quals 1.800 tenen seient i la resta estan dretes.