La MAT a Riudarenes es podria substituir per energia solar segons un estudi

L'informe assegura que es generaria prou energia per abastir el TAV

Un estudi conclou que el polèmic ramal dels 400 kV a Riudarenes (Selva) serà una "inversió imprudent" i proposa substituir la línia per una xarxa de parcs solars a la comarca. L'informe assegura que les plaques fotovoltaiques generarien prou energia per abastir el TAV i que, a més, evitarien haver d'aixecar 17 quilòmetres de MAT pel mig de les Guilleries.

L'estudi també analitza costos i conclou que la inversió per instal·lar els parcs (que anirien arran de terra o bé a teulades de fàbriques i edificis) es recuperaria en cinc anys. L'informe porta el segell del Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient (CILMA), entitat on hi ha representats ajuntaments, consells comarcals i Diputació de Girona.

El document del CILMA agrupa tres estudis en un. El primer, fet per la consultoria ambiental Ecoserveis. se centra a analitzar la necessitat del ramal dels 400 kV i en proposa alternatives. El segon duu la signatura de la Universitat de Girona (UdG) i avalua l'impacte econòmic i ambiental que tindria la línia de Riudarenes. I el tercer, que és el que inclou els altres i extreu conclusions, l'ha redactat l'empresa Most Enginyers SL.


D'entrada, l'informe ja deixa clar que les previsions de demanda elèctrica que van justificar tot el projecte de la MAT, i que es van fer l'any 2005, avui dia són "del tot obsoletes". I que, per tant, no serveixen per tirar endavant el polèmic ramal dels 400 kV.

"Amb les noves injeccions d'energia a Bescanó i Santa Llogaia s'ha incrementat la potència disponible a les comarques gironines per fer front a puntes de demanda i contingències diverses", indica l'estudi. I hi afegeix: "Per altra banda, la demanda energètica ha decrescut aquests darrers anys per la crisi econòmica".

A partir d'aquí, l'informe del CILMA entra de ple a analitzar les característiques del ramal. Ho fa a partir del projecte inicial presentat per Red Eléctrica, que en situa l'inici a la torre 134 del tram Vic-Bescanó. Des d'aquí, el ramal dels 400 kV s'estén al llarg dels 17,1 quilòmetres que el separen del futur parc elèctric de Riudarenes (on hi haurà una subestació de la MAT, una altra d'Adif -ja construïda- i una tercera d'Endesa).

Raons energètiques i ambientals

L'estudi subratlla que tirar endavant el ramal dels 400 kV serà "una inversió imprudent", tant per motius purament energètics com també ambientals. Segons recull el document del CILMA, la línia que es vol estendre fins a Riudarenes tindrà capacitat per transportar 2.441 MVA (megavolts amper), cosa que es considera "del tot desproporcionada" per cobrir la demanda d'energia tant del TAV com de les llars.

A més, l'estudi també recull que s'ha de tenir en compte que ara la MAT ja creua la demarcació de punta a punta (amb el Vic-Bescanó-Santa Llogaia). I que les línies de 132 i 110 kV que se'n nodreixen "se suposa" que ja cobreixen les necessitats energètiques del territori.

Pel què fa als motius ambientals, l'informe del CILMA rebutja de totes totes que es construeixi el ramal de Riudarenes, tant aeri com soterrat. No només perquè s'afectarien boscos (suredes, alzinars i rouredes) sinó també rutes migratòries (d'aus com el xoriguer, l'esparver cendrós o l'oreneta) i hàbitats d'altres espècies com la tortuga d'estany.

A més, l'estudi també conclou que els costos de fer la línia aèria o soterrada, si es tenen en compte els impactes sobre el territori, són gairebé els mateixos. Segons les estimacions de la UdG, si el ramal se soterrés costaria 6 milions d'euros (MEUR) per quilòmetre. I si es fes aeri, aquesta quantitat seria de 2,25 MEUR.

Però a aquesta segona xifra, segons l'estudi de la universitat, s'hi haurien de sumar altres costos indirectes. Com ara la pèrdua de riquesa paisatgística a les Guilleries, que podria repercutir en el turisme. Uns costos que la UdG xifra en 3,75 MEUR per quilòmetre i que, per tant, si se sumen als 2,25 MEUR que costa l'obra aèria, s'equiparen als de la solució soterrada.

Xarxa de parcs eòlics

Sigui com sigui, deixant de banda els números, l'estudi del CILMA conclou que la necessitat del ramal de Riudarenes no està justificada. I per això, proposa un model alternatiu als 400 kV: instal·lar una xarxa de parcs eòlics a la comarca. Una opció que, apart de ser sostenible, l'informe assegura que "permetria cobrir l'increment de la demanda" i acostar la generació d'energia neta al territori.

La proposta, que la consultoria Ecoserveis desenvolupa en detall, subratlla que les plaques solars es podrien situar directament al terra o bé en teulades de fàbriques i edificis. "Un dels seus principals avantatges és que les hores de major consum coincidirien també amb les de major producció; d'aquesta manera, s'adaptarien a les hores punta", indica l'informe del CILMA.

A més, l'estudi també diu que els parcs solars generarien "importants estalvis", perquè evitarien haver de comprar l'electricitat al sistema (la generació seria local). Per exemplificar-ho, l'informe del CILMA ho fa a través d'un cas pràctic.

"Segons els càlculs realitzats, si la comarca de la Selva generés un 10% de l'electricitat amb plaques solars, caldria invertir entre 101 i 142 MEUR per instal·lar els parcs", indica l'estudi. I hi afegeix: "Tot i això, l'estalvi anual estimat per no haver de comprar aquesta energia s'estima en 28 MEUR; és a dir, que la inversió es recuperaria aproximadament en cinc anys".

L'informe del CILMA conclou que la xarxa de parcs solars "garantiria una producció d'electricitat suficient per pal·liar les necessitats locals, incloent les del TAV, sense necessitat d'implantar el nou ramal" entre Santa Coloma de Farners i Riudarenes.

Aquest estudi, ara, s'haurà de contraposar amb un altre: el que ha encarregat la Generalitat al Col·legi d'Enginyers de Catalunya seguint el mandat del Parlament. Aquest segon informe va néixer arran de la fèrria oposició del territori (que fins i tot va fer una consulta sobre el ramal dels 400 kV). El Departament d'Empresa i Ocupació, conselleria d'on depèn Energia, ja ha rebut l'estudi i està pendent de fer-lo públic.