Davant el jurat popular, Paloma Escribano va donar una coartada a l'home que, finalment, va acabar condemnat a 17 anys i 6 mesos de presó per assassinar a cops de culata l'exmarit de la dona, a Roses. Escribano va assegurar al judici que el dia dels fets el condemnat no va sortir de casa però, segons la sentència, va quedar clar "en base a proves objectives" que Porfirio Fernández va ser l'assassí. La imputada s'ha acollit al seu dret a no declarar.
L'exdona de la víctima i parella sentimental del processat Porfirio Fernández està imputada per un delicte de fals testimoni. A la sentència pel cas d'assassinat, la magistrada ja ordenava que s'obrís una investigació judicial contra Paloma Escribano perquè sospitava que havia mentit durant el judici per intentar encobrir la seva parella. Ara, després que el Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l'Audiència de Girona, el Jutjat d'instrucció número 3 de Girona ha començat la investigació citant-la a declarar com a imputada. La dona, però, s'ha acolit al seu dret a no declarar i no ha dit res davant el jutge.
La sentència que va dictar la magistrada de l'Audiència de Girona Fátima Ramírez recollia que, al judici, la dona -actual administradora dels béns de la víctima- va assegurar que el condemnat "no va sortir de casa" el dia del crim. Una declaració que reforçava la versió exculpatòria de Porfirio Fernández, que argumentava que s'havia passat el dia a casa feinejant al jardí i drogant-se.
L'acusat té dret a mentir però el testimonis no. Per això, un cop declarat culpable, l'Audiència va subratllar a la sentència que el jurat popular va deixar molt clar, "en base a proves objectives i declaracions d'altres testimonis", que Porfirio Fernández va ser l'autor del crim. I que per tant, necessàriament, l'home havia hagut de sortir de casa a primera hora del matí, per anar a sorprendre el banquer quan es disposava a marxar cap a treballar.
Com a parella de l'acusat, Escribano tenia dret a no declarar al judici però, si ho feia, tenia l'obligació de dir la veritat. La dona va voler declarar però allò que va dir no concorda amb els fets que es van provar i, per això, s'enfronta ara a una possible acusació per un delicte de fals testimoni, que pot arribar a suposar una condemna de dos anys de presó.
A cops de culata
L'Audiència de Girona va condemnar Porfirio Fernández a 17 anys i mig de presó, 16 anys per l'assassinat i 1 i mig per la tinença il·lícita d'armes. Tant el TSJC com el Tribunal Suprem han confirmat íntegrament la sentència.
El 18 de setembre del 2009, Porfirio Fernández va sorprendre la víctima a l'aparcament de casa seva. Allà, el va començar a colpejar fins a debilitar-lo tant que va caure de genolls a terra. Llavors, va agafar el revòlver que duia -per al qual no tenia llicència- i el va colpejar repetidament al cap amb la culata fins a la mort.
Segons els tribunals, Porfirio Fernández va planificar el crim a consciència i durant un parell de setmanes abans de l'assassinat va estar vigilant els moviments de la víctima. El matí del crim, va anar fins al garatge de l'edifici on vivia la víctima, es va amagar darrere d'un cotxe i, quan el va veure arribar, el va atacar a traïció.
