Alguns gironins troben feina però no cobren tot el sou perquè arrosseguen embargaments

Demanen a administracions i bancs que els condonin els deutes perquè sinó els aboquen a l'economia submergida

Càritas Girona va atendre l'any passat 1.200 persones que buscaven feina. Després d'un procés d'orientació i acompanyament (amb una mitjana de nou intervencions per usuari), va aconseguir que un 30% acabessin amb un contracte laboral. A més, a través de l'empresa d'inserció de Càritas, ECOSOL, va fer contracte a 87 persones més. 

Des de l'entitat remarquen que és molt complicat trobar feina per als usuaris que atenen i que, a més, el mercat de treball és cada vegada més precari. "Molts cobren el salari mínim interprofessional i amb 650 euros no pot viure tota una família, estan obligats a seguir demanant ajuda", ha denunciat la responsable de l'àrea d'acció social de Càritas, Raquel Carrión.

A banda d'aquesta situació, l'entitat ha volgut alertar d'una altra problemàtica que els dificulta la inserció de persones amb perfils de baixa formació i que fa temps que no treballen. Es tracta dels embargaments, que afecten persones que feia mesos -i fins i tot anys- que no tenien un contracte de treball. "Són persones que arrosseguen una motxilla de deutes i que veuen que, tot i l'esforç de formar-se i ser responsables a la feina, no cobren tot el sou", ha lamentat la gerent d'ECOSOL, Anna Güell, que es pregunta que si els estats han estat capaços de condonar deutes milionaris als bancs perquè no es fa el mateix amb aquestes famílies. 

A l'empresa d'inserció de Càritas, ECOSOL, l'any passat van donar feina a 87 persones i en el 40% dels casos es van trobar amb aquesta situació. D'aquests, un 10% tenien fins a quatre embargaments simultanis. "L'administració i els bancs són molt ràpids, de seguida que dones d'alta una persona ja tens sobre la taula la carta certificada anunciant l'embargament", ha lamentat. 

Güell ha reconegut que és molt complicat anar al treballador i explicar-li que no li poden pagar tot el que ha guanyat a causa d'aquests embargaments. Això, segons assegura, desencoratja els treballadors i els aboca a l'economia submergida on veuen que, sense contracte legal, ningú els reté part dels ingressos. 

Les dades de la memòria del 2014

Càritas ha donat a conèixer aquesta problemàtica en el decurs de la presentació de la memòria dels programes laborals del 2014. Durant aquest temps, han atès 1.200 persones i han aconseguit un contracte de treball per a tres de cada deu usuaris. No obstant això, la responsable de l'àrea d'acció social, Raquel Carrión, reconeix que el 90% són contractes temporals i molts no superen el salari mínim interprofessional. Malgrat tot, apunta que per a aquestes persones és molt motivador trobar feina ni que sigui per uns mesos o a mitja jornada perquè molts són aturats de llarga durada que tenien l'autoestima molt baixa. 

Càritas de Girona col·labora amb 70 empreses i durant el 2014 ha gestionat 150 ofertes de feina, el 20% en l'àmbit domèstic. Durant el procés d'acompanyament, s'intenta formar la persona tant des del punt de vista laboral (idioma, informàtica, etc.) com també per millorar competències com la iniciativa o la capacitat de treballar en equip. La memòria recull que la meitat dels usuaris dels programes laborals aconsegueixen millorar alguna d'aquestes competències. 

Tradicionalment els serveis d'orientació laboral de l'entitat havien atès més dones que homes. "Les dones són més actives en la recerca de feina i tenen més facilitat per aconseguir-ne en àmbits com el comerç, el servei domèstic o l'atenció a les persones", ha manifestat Carrión. Aquest 2014, en canvi, hi ha hagut un canvi de tendència i per primera vegada hi ha hagut més homes atesos. No obstant això, el grau d'inserció continua essent més gran entre les dones. La majoria dels usuaris es troben entre els 26 i els 44 anys, tot i que l'entitat alerta que creix sostingudament el nombre d'atesos en la franja de més de 45 anys. 

La memòria també recull que, entre les persones ateses, hi ha un 35% que no té cap tipus d'ingrés. També es dóna la situació que el 12% treballa però com que té un sou tan precari ha de continuar o bé formant-se o bé dins de programes laborals per millorar la seva situació. "Tenir una feina no és garantia de res, n'hi ha molts que tenen una família al seu càrrec i que no arriben a final de mes", lamenta Carrión.