Comencen els treballs per fer desaparèixer les restes de la Pletera de l'Estartit

Es tracta d'una urbanització falilida d'ara fa 30 anys

El cadàver urbanístic de la Pletera, situat a primera línia de mar de l'Estartit, comença a ser història. Aquest dimarts s'han engegat les obres per fer desaparèixer les restes d'aquesta urbanització fallida ara fa 30 anys.

De moment, una excavadora ja retira els 6.000 metres cúbics de runa que es trauran en el marc de la prova pilot per regenerar l'àmbit. Aquests treballs duraran tot l'abril i es fan per veure com es regenera el sistema dunar i la vegetació, amb l'objectiu de planificar el gruix de l'enderroc. Aquesta segona fase començarà al setembre, quan les màquines s'emportin les restes del passeig, dels miradors i totes les tones de formigó que es van abocar a la zona. En total, 66 hectàrees.

Les runes de la Pletera es troben entre les últimes cases de l'Estartit i la Gola del Ter, on desemboca el riu. Les restes d'aquesta macrourbanització, que es va començar a aixecar a mitjans dels 80, són un exemple més de l'urbanisme desaforat que va viure la Costa Brava durant aquelles dècades.


En total, la Pletera havia de tenir fins a sis illes de cases, de les quals només se'n va acabar desenvolupant una. La crisi econòmica de principis dels 90 va tirar per terra el projecte, quan ja s'havien construït el passeig marítim, quatre miradors i les quadrícules de formigó on s'havien d'aixecar la resta d'habitatges.

A partir d'aquí, la Pletera ha viscut tant degradació com litigis judicials fins arribar al dia d'avui. Les administracions han aconseguit que tota la zona s'inclogui dins el domini públic marítimo-terrestre, amb l'objectiu de restituir les dunes i aiguamolls que hi havia fa tres dècades en aquest àmbit.

De moment, però, les 66 hectàrees de la Pletera les ocupa un cadàver urbanístic format per un passeig mig ensorrat i miradors degradats a primera línia de mar. Un conjunt de construccions que s'endinsen fins a 300 metres a partir de primera línia de mar i que avui, per fi, ja ha començat a ser història.

Un projecte de 2,5 MEUR

El projecte per regenerar aquesta zona, situada en ple parc natural, costa 2,5 milions d'euros (MEUR). La majoria els aporta la Unió Europea a través del programa Life. De tot el pressupost total, més de la meitat es destinarà a desenrunar l'àmbit (en concret, 1,7 MEUR).

D'entrada, una excavadora ja ha començat a remoure terres en una de les illes de formigó (la que es troba més a tocar de l'Estartit). La parcel·la on s'actua fa 4.300 metres quadrats. Des d'ara i fins a finals d'abril, aquí es retiraran fins a 6.000 metres quadrats de runa, en el marc d'una prova pilot per poder atacar la resta de l'enderroc.

"El que farem serà esperar fins a setembre per veure com es regenera la zona; estudiarem diferents alternatives de revegetació, i la que surti millor serà la que aplicarem a la resta de l'àmbit", concreta la responsable del programa Life, Àgata Colomer. Després d'aquesta prova pilot, el gruix de l'enderroc a la Pletera començarà a la tardor i durarà ben bé mig any (fins al març del 2016).

De moment, encara es desconeix el destí que tindrà tota la runa que cobreix les 66 hectàrees. La intenció és que gran part es recicli per altres obres, i que només vagi a parar a l'abocador tot allò que no es pugui reutilitzar (com ara metalls rovellats).


Seguiment científic

A partir de la primavera de l'any que ve s'iniciarà una altra fase que s'allargarà fins al juliol del 2018. Serà aleshores quan comenci el seguiment científic que ha de permetre que les dunes i els aiguamolls tornin a convertir-se en la imatge que l'urbanisme va arrabassar a la Pletera ara fa tres dècades.

Per recuperar l'ecosistema, Colomer concreta que es rebaixarà el terreny amb l'objectiu que l'aigua de mar torni a inundar la zona i hi creï llacunes. "El passeig es va construir més aixecat, perquè estem en zona inundable", precisa la coordinadora del projecte Life. I hi afegeix: "Nosaltres recuperarem la cota topogràfica inicial i, en paral·lel, tornarem a crear un sistema dunar amb la vegetació típica, perquè s'hi torni a establir fauna".

Al projecte per recuperar la Pletera hi participen, a més de la Unió Europea, l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, la Generalitat de Catalunya i l'empresa pública estatal Tragsa.