La Televisió Autonòmica de Madrid, Telemadrid, va emetre el reportatge 'Els dotze imams de la gihad' el 7 d'octubre del 2010. En el reportatge, s'atribueix a un dels denunciants, Mohamed Attaouil, la condició d'imam i es vincula que professa la corrent salafista de l'islam amb el gihadisme, entès com "la guerra a occident". L'audiovisual també qualifica de "molt radical" i de tenir "sentiments antioccidentals i odi cap a Espanya" l'imam de Salt, Rachid Menda. Juntament amb 10 suposats imams que apareixen al reportatge, els vincula amb el terrorisme islamista contra occident.
Abans d'arribar al Suprem, el Jutjat de Primera Instància número 1 de Girona i l'Audiència de Girona ja s'havien pronunciat i havien dictat sentència condemnatòria contra Telemadrid per considerar que la informació atempta contra l'honor dels dos homes. El TS s'ha pronunciat en el mateix sentit, desestima el recurs de la televisió i condemna el mitjà a indemnitzar-los amb 10.000 euros cadascun.
Entre les informacions ofensives que els tribunals detecten al reportatge hi ha que atribueix a Attaouil la condició d'imam quan no ho és, sinó que és el president de l'associació musulmana Al Hilal i actuava d'interlocutor de la comunitat islàmica amb l'Ajuntament de Salt. A més, el qualificava de ser un dels imams "més radicals", "extremistes" i "més perillosos" del país. A més, l'audiovisual alterna la narració amb imatges d'atemptats terroristes que vinculen el conjunt d'imams que hi apareixen amb el terrorisme.
La sentència del Suprem, de la qual ha estat ponent el magistrat Francisco Javier Orduña, exposa els motius pels quals en aquest cas no preval la llibertat d'informació. "La indiscutible intensitat i preponderància de la llibertat d'informació cedeix davant l'absència de veracitat contrastada de la notícia i la gravetat de les pròpies informacions que es difonen", exposa la sentència.
"Les imputacions que s'aboquen no es van basar en cap dels informadors, molts no identificats, que apareixen al reportatge. Al programa se citen fonts oficials com la Fiscalia o la Policia, però aquestes fonts refereixen l'existència de cèl·lules gihadistes actuants a l'Estat, sense que s'identifiqui concretament que aquestes persones pertanyin a aquestes cèl·lules terroristes, captin o adoctrinin activistes terroristes", conclou el Suprem.