Rajoy i Valls inauguren una interconnexió elèctrica 'imprescindible'

El president espanyol diu que servirà per a tenir una electricitat més barata

El d'avui ha estat un acte simbòlic, perquè la interconnexió no entrarà en servei fins al juny, però ha permès tant al president espanyol com al primer ministre francès fer bandera de la cooperació. No només entre estats, sinó també a nivell europeu.

Els dos mandataris han entrat a la boca del túnel minuts abans que toqués migdia (Valls ja feia estona que havia arribat i esperava Rajoy). Allà, en presència seva, dos operaris han connectat simbòlicament un endoll que simbolitza la unió dels 320 kV soterrats a banda i banda dels Pirineus. Aplaudiments, encaixada de mans i descoberta de placa inaugural han servit per tancar oficialment una obra que va començar ara fa tres anys, però de la qual ja en feia 25 que se'n parlava.

La presència institucional d'alt nivell ha estat nodrida. Entre d'altres, a Montesquiu d'Albera hi han anat el mediador europeu Mario Monti; el ministre d'Indústria José Manuel Soria (la seva homònima francesa, Ségolène Royal no hi era), i el comissari europeu Arias Cañete. Per part del territori, però, la presència d'alcaldes ha estat minsa, tant d'una banda com de l'altra dels Pirineus.

"Única al món"

Després de l'acte protocol·lari, parlaments. El president de la francesa RTE, Dominique Maillard, ha fet incís en què la línia "és única al món" i ha suposat "un veritable repte tecnològic". Maillard ha recordat la inversió ingent que ha mogut la interconnexió -700 MEUR- i ha subratllat que els 2.000 megawatts (MW) de potència de la línia permetran duplicar la capacitat d'intercanvi energètic entre Espanya i França (que passarà de l'1,4 al 2,8%).

Per la seva banda, el president de Red Eléctrica, José Folgado, ha recordat que la interconnexió, d'ençà del moment en què es va poder començar l'obra, ha complert "pressupostos i terminis". Folgado sí que ha dit, però, que caldran més enllaços elèctrics per assolir l'objectiu del 10% fixat per Europa.

I per això, en nom d'Inelfe (la societat formada per Red Eléctrica i RTE), s'ha ofert als dos governs per arribar-hi. "Les nostres empreses han fet equip i, de fet, ja s'estan fent estudis batimètrics per una nova interconnexió que passarà pel golf de Biscaia", ha dit.

Qui ha recollit les seves paraules ha estat el comissari europeu d'Energia i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete. El comissari ha subratllat que una de les prioritats de la Comissió és la "d'acabar amb l'aïllament energètic que pateix la península ibèrica" i ja ha anunciat que, a finals de febrer, Brussel·les farà un reglament que inclourà tots aquells projectes a impulsar dins la Unió per arribar a l'objectiu fixat del 10%. S'hi inclouran 248 projectes, entre els quals hi ha 52 interconnexions.

"Noves fronteres"

El primer ministre francès, Manuel Valls, ha centrat part del seu discurs en recordar que la interconnexió, a més de ser "un repte tecnològic" també estat un símbol de "l'èxit democràtic". Amb això, el mandatari no ha volgut passar per alt l'oposició que ha generat la MAT al territori (a diferència de Rajoy, que ni n'ha fet esment). El primer ministre francès ha recordat que el projecte va obligar a obrir un procés de diàleg que es va allargar durant quinze mesos, i que fins i tot, va necessitar mediació europea.

Valls també ha centrat un altre dels eixos del seu discurs en defensar els avantatges ambientals del soterrament. Ha dit, entre d'altres, que fer passar la línia sota terra permetrà estalviar l'emissió de fins a un milió de tones de CO2 anuals a l'atmosfera i "lluitar contra el canvi climàtic".

Tant el primer ministre francès com el president espanyol, però, han volgut remarcar que més enllà de la cooperació entre estats -que podran comprar l'energia més barata- la línia és també l'exponent de l'esperit europeu. "És una infraestructura indispensable, amb la qual obrim noves fronteres que defineixen la cooperació i la solidaritat europea", ha subratllat Valls.

"Capítol important del futur d'Europa"

Rajoy també ha fet servir aquesta línia en el seu discurs per defensar que la interconnexió "marca un capítol important del futur d'Europa" i que és un exemple dels projectes que s'han d'impulsar en el marc de la cooperació entre països. "Com fem ara entre el Llenguadoc-Rosselló i entre Catalunya, passem de les paraules als fets, de les muses al teatre", ha insistit.

El president estatal ha fet girar el seu discurs al voltant d'Espanya, França i Europa a l'hora de parlar de la interconnexió. Però sí que ha arribat a remetre's a una frase del Marquès del Castell Dosrius, a qui ha definit com un "cèlebre català", per dir què significa la línia. "No existeixen els Pirineus a l'hora d'impulsar projectes entre França i Espanya", ha dit.

Per últim, Mariano Rajoy també s'ha referit a l'objectiu del 10% d'intercanvi energètic fixat per Europa. "Avui fem un pas molt important per assolir-lo; però encara queda molt per fer, i per això hem de traçar un pla per concretar projectes concrets i fer-los realitat", ha dit.

"Les interconnexions són importants per a les empreses, però els ciutadans en són els beneficiaris màxims", ha insistit I ha conclòs: "Aquest és un projecte d'integració europea, que defineix l'ideal de derruir les fronteres tant artificials com naturals, d'unir i de no desunir, de connectar i no de desconnectar".

250 quilòmetres de cable soterrat

La interconnexió elèctrica és un projecte que ha mogut xifres ingents. S'estén al llarg de 64,5 quilòmetres, que són els que separen les estacions conversores de Santa Llogaia d'Àlguema i Baixàs (on es rebaixa la tensió de la MAT de 400 kV a 320 abans no s'endinsi al subsòl i se'n converteix el corrent d'altern a continu).

Durant més de 50 quilòmetres, la línia passa soterrada per una rasa, i creua els Pirineus per un túnel de 8,5 quilòmetres. Per construir el tram de la interconnexió, s'han invertit 700 MEUR i s'han necessitat 250 quilòmetres de cable especial (perquè la línia té quatre circuits).

Al projecte hi han pres part més de 500 empreses (per aixecar les conversores, fabricar el cable, desenvolupar la tecnologia, excavar la rasa i perforar el túnel dels Pirineus) En total, la MAT soterrada circula a una potència de 2.000 MW.

Per fer la interconnexió, s'ha hagut de construir un nou tipus de cable per transportar nivells de tensió de 320 kV en corrent continu. La innovació tecnològica també es fa patent a les dues estacions conversores, que marquen l'inici i el final del tram de la interconnexió. De fet, són les úniques el tot el globus que poden invertir el sentit dels intercanvis d'energia entre una banda i l'altra dels Pirineus amb només tan sols 50 mil·lisegons.

A tot el món, fins ara, només hi havia dues línies de característiques similars a la MAT soterrada. L'una es troba als Estats Units i creua la badia de San Francisco; l'altra és al Japó i té 50 quilòmetres soterrats.

Es manté "la lluita"

"És un despropòsit, algú ha d'estar donant canya i que es vegi que encara som aquí tot i que ens han desgastat molt", ha dit la presidenta d'AlarMAT, Lucia Aguilar, en una acte de rebuig a la MAT a Fellines (Gironès).

Els activistes han assegurat que continuaran lluitant, que tenen previst realitzar noves mobilitzacions i que estan a l'espera de la decisió del Suprem. De la seva banda, la CUP ha avançat que interpel·larà el Govern en el proper ple del Parlament sobre la MAT.

Després de l'acte de Fellines, una vintena d'activistes s'ha concentrat a les portes del castell de Peralada coincidint amb la recepció institucional que s'hi celebra amb motiu de la inauguració de la infraestructura.