El conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, ha afirmat que aquesta exclusió ha revertit una tendència que feia que any rere any s'hi anessin sumant més poblacions però, fins ara, encara no se n'hagués desclassificat cap. Segons Pelegrí, s'ha aconseguit gràcies a un pla del qual pengen diverses actuacions que té com a objectiu millorar la fertilització i la gestió de les dejeccions ramaderes. A Catalunya, hi ha risc de contaminació per nitrats al 70% de la superfície agrària útil.
A Catalunya, més de la meitat de la superfície agrària útil és zona vulnerable per contaminació d'aqüífers per nitrats. El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha lamentat que durant anys s'ha assenyalat el sector primari -agricultors i ramaders- com a únics culpables de la contaminació per la gestió dels fertilitzants i les dejeccions ramaders. "A nivell de conscienciació social, s'ha de saber que això no és així i entendre que les dejeccions ramaderes no són residus, sinó adob", ha afirmat.
Per intentar rebaixar els nivells de contaminació d'aqüífers per nitrats, Pelegrí ha detallat que fa anys que s'aborda un pla de xoc que engloba diferents projectes i que involucra la comunitat científica. L'objectiu és optimitzar recursos, reduir l'aportació de nitrats i, alhora, evitar que disminueixi la producció agrària.
El pla per a la millora de la fertilització s'estén actualment a totes les comarques gironines. Pelegrí ha assegurat que ha tingut un impacte molt important perquè "ha contribuït a l'adopció d'un model més sostenible de fertilització, tot alleujant conflictes socials que hi havia hagut, i ha millorat la imatge del sector".
Això ha permès que, per primera vegada després de detectar i començar a atacar el problema, s'hagin exclòs del llistat de zones vulnerables tres municipis. Això vol dir que tenen menys de 50 mil·ligrams de nitrat per litre d'aigua. L'índex continua essent superior a un centenar de municipis de la demarcació i, segons han assenyalat, la comarca amb més dificultats per controlar la filtració de nitrats és el Pla de l'Estany.
Camps experimentals i 'drones'
El director general d'Agricultura, Joan Gòdia, ha explicat que les mesures d'eficiència han inclòs situar mesuradors de nitrats dels purins, utilitzar 'drones' per avaluar a través del color el nivell de fertilitzant que cal en un camp, testar sistemes de centrifugació per separar material sòlid del líquid o comprovar si modificant la dieta del bestiar es pot contribuir a reduir l'aportació de nitrats.
Des de l'any 2001, moment en el qual es va posar en marxa el Pla pilot per la millora de la fertilització nitrogenada a l'agricultura del Baix Empordà, s'ha ampliat progressivament l'àmbit territorial de col·laboració de l'IRTA-Fundació Mas Badia amb el Departament en l'aplicació dels Plans per a la millora de la fertilització agrària enfocats especialment en l'àmbit de la gestió agrícola de dejeccions ramaderes i la fertilització dels cultius. Actualment, a la demarcació hi ha vuit camps experimentals.
Pelegrí també ha explicat que el Departament ha rebut 115 sol·licituds per a la línia d'ajudes per a la gestió immediata dels purins que es destinaven a les plantes d'assecatge abans del seu tancament. D'aquestes, 55 sol·licituds són per transportar i aplicar en camp o transportar a un centre de gestió o a un gestor autoritzat de residus com a mesura d'urgència, amb una dotació pressupostària de 374.334 euros. Les 60 sol·licituds restants són per crear infraestructures de gestió dels purins o instal·lar sistemes de tractament, amb una dotació pressupostària de 3.000.000 euros.
