L'Associació de Càmpings de Girona espera que el 2015 comenci la recuperació de l'ocupació

El 2014 els empresaris van invertir 14 MEUR

L'Associació de Càmpings de Girona espera que aquest 2015 sigui l'any del canvi de tendència i comenci la recuperació de l'ocupació en aquest sector. "Des de fa cinc anys hem anat baixant en la xifra de pernoctacions, ocupació i ens costa recuperar-ho, tenim un problema però sóc optimista", ha detallat el president de l'entitat i president de la Federació de Càmpings Catalans, Miquel Gotanegra.

Aquests dies, l'entitat es promociona a la Fira VakantieJaarbeurs d'Utrecht, on disposa d'un estand. A part, els empresaris gironins tenen previst continuar invertint i innovant en equipaments i serveis després que l'any passat van destinar un tota de 14 MEUR en la millora dels seus establiments.

"Enguany hem apostat per una línia de promoció completament diferent de la que fèiem fins ara, no només ens limitem a assistir a les fires i repartir fulletons sinó que durant el 2015 fem unes accions de promoció on portem a l'esquena el territori". D'aquesta manera el president de l'Associació de Càmpings de les comarques gironines detalla una de les seves línies de treball durant aquest any, iniciatives que barregen la promoció turística amb la visualització de la cultura, la gastronomia i la natura del territori gironí i català. Unes idees que han portat fins a Utrecht, a Holanda, on participen en la Fira VakantieJaarbeurs, una de les mostres internacionals més importants del sector.

Segons les dades aportades per la mateixa entitat, durant els darrers cinc anys l'associació ha notat una davallada del nombre de pernoctacions i ocupacions. Una disminució que els està costant de recuperar. "L'any passat vam tenir un mes de juliol molt dolent. Van coincidir diversos factors, una Setmana Santa tardana que va endarrerir les vacances escolars", ha assenyalat Gotanegra. A més, la crisi econòmica va començar a deixar especial petja en els països del centre d'Europa, un dels mercats claus per als càmpings de les comarques gironines.

"Els països centreeuropeus són més conservadors que a Espanya si la economia no els va bé, retallen les vacances i això ho hem notat", ha assenyalat. Unes males xifres que van contrastar amb l'augment del públic durant el mes d'agost i les bones dades de pernoctacions que es van assolir durant els passats mesos de setembre i octubre. "No obstant això, aquestes dades no compensen la pèrdua que vam tenir el juliol i l'allau de demandes del mes d'agost va fer que no poguéssim acollir a tothom", ha destacat.

Tot i això, l'associació està esperançada i confia en què el 2015 sigui l'any del canvi. "Hem d'esperar-ho, sóc optimista tot i que ens costarà recuperar els nivells d'ocupació que van tenir el 2006 o el 2007", ha subratllat. En aquest sentit, els empresaris no llancen la tovallola i any rere any continuen impulsant grans inversions per mantenir el lideratge que els distingeix, per sobre d'altres destinacions de l'estat espanyol o de Catalunya.

Només aquest 2014, els càmpings gironins van invertir 14 milions d'euros en la millora de nous equipaments, instal·lacions i serveis. La gran majoria d'ells van destinar entre 65.000 i 100.000 cada un i, en el cas dels establiments més grans, la xifra va superar el milió d'euros. Pel que fa a l'activitat econòmica dels càmpings de la demarcació, les darreres dades que fan referència al 2012 indiquen que el sector genera uns ingressos anuals en allotjament de 149 MEUR i 26 milions d'euros en serveis. A més, genera un impacte econòmic de més de 206 milions d'euros.

S'ha de tenir en compte que les comarques gironines són la única demarcació de tot Espanya on hi ha més places de càmping que places hoteleres. En concret, el 50,7% dels allotjaments turístics de temporada alta són habitacions, bungalous o places de càmpings. "Aquest any continuarem invertint perquè a Girona existeix una competència sana entre els establiments, tots volen estar a dalt de tot per així poder-se comparar amb altres grans empreses de França, Itàlia o Holanda. Una cosa que sense inversió és impossible", ha assegurat Gotanegra.

"Coneixen Catalunya i la Costa Brava"

Del 14 al 18 de gener, l'Associació de Càmpings de Girona participa a la Fira VakantieJaarbeurs d'Utrecht que compta amb més de 1.300 expositors i, anualment, rep més de 117.000 visitants. Enguany, l'entitat comparteix estand amb l'Agència Catalana de Turisme i es troben al pavelló número 8 d'aquesta mostra, de grans dimensions, que es troba al centre del poble. Més d'una quinzena de càmpings gironins s'hi exposen i també hi son presents establiments de les comarques tarragonines, lleidatanes i barcelonines.

Ahir, dimecres, va ser el primer dia de la mostra on centenars de persones van apropar-se a l'estand de la mostra. "Els col·laboradors m'han explicat que ha estat un dia amb molta gent i que estaven molt contents, tots estaven molt motivats", ha explicat el president de l'Associació de Càmpings gironins. Segons Gotanegra, a Holanda o Alemanya és "habitual" que els ciutadans s'agafin un dia de festa per poder visitar la fira i organitzar les seves vacances. "Esperem que la tendència continuï i que tinguem quatre dies de fira molt exitosos", ha explicat.

La directora del càmping Interpals i Vall d'Aro, Marina Mestres, assenyalava que els visitants a la fira acostumen a conèixer Catalunya i, concretament, la Costa Brava. "La gran majoria són famílies que estan molt interessades en aquesta destinació perquè els aportem allò que volen", comentava. Una opinió que comparteix el membre del càmping Riembau, Richard Vanderaa, qui destacava que des del boom turístic dels anys 60, els holandesos han tingut la Costa Brava dins del rànquing de les millors destinacions. "Lloret de Mar és molt coneguda i cada cop la gent sap més sobre la Costa Brava i Catalunya", assenyalava.

Pel que fa als seus interessos, la majoria dels visitants demanaven informació sobre l'oferta cultural i lúdica dels establiments. "La gran majoria dels interessants són famílies i persones grans que es fixen en la localització. Acostumen a venir a la fira per agafar informació i, després a casa, revisen tot i comparen preus", comentava. Un exemple d'això és la Tony, una visitant holandesa que demanava fulletons per poder conèixer més sobre els càmpings gironins. "Fa uns anys vam estar a Barcelona i ara els nostres nens han crescut i busquem noves coses, hem vingut a veure l'estand per comprovar què ofereix el territori", assenyalava.

Segons la Tony, Catalunya és una "destinació immillorable" perquè s'hi pot arribar amb vehicle propi i combina "mar, muntanya i pobles bonics". Una descripció que també repetia l'Anathon qui fa anys que visita la Costa Brava, des dels anys 70. "He estat a Espanya i, sobretot a Catalunya, més de catorze vegades. M'agrada molt, la gent és maca i fa bon temps i és una regió de vins. La primera vegada que vam estar-hi vam instal·lar-nos a Palamós", recordava. "Hem estat unes vuit vegades allà i ara ens agradaria anar a altres llocs, potser més cap al nord, prop a la frontera amb França", explicava.

Després d'Utrecht, l'entitat continuarà la seva ruta promocional internacional per sis fires aturant-se a Alemanya on seran presents a la mostra CMT de Stuttgart. Allà hi participaran vuit càmpings gironins: La Ballena Alegre, Àmfora, Las Dunas, Vall d'Aro, Interpals, Cala Llevadó , Internacional de Calonge i Salatà. La CMT és una de les fires més importants pel que fa aquest tipus d'establiments turístics amb gairebé 2.000 expositors de 95 països i regions i uns 210.000 visitants.

Posteriorment, els càmpings gironins passaran per la fira belga Salon du Vacanses de Brussel·les, del 5 al 8 de febrer, i per la Reise+Camping d'Essen del 25 de febrer a l'1 de març. Tot seguit continuaran amb la tercera edició de la Fira Girocamping que es fa a la capital gironina del 6 al 8 de març. També tenen previst participar en l'ANWB Lentedagen de Bussloo, d'Holanda, el 13 i 14 d'abril. L'entitat assistirà a totes aquestes fires mitjançant un estand propi o compartint espai amb altres associacions de càmpings catalanes i l'Agència Catalana de Turisme (ACT).