Al territori, la crisi econòmica s'emporta per endavant una altra factoria: la Torraspapel de Sarrià, on hi treballaven 132 persones.
En el terreny polític, el trencament al PSC es fa evident amb les dimissions en bloc i les baixes dins el partit, que es traslladen també a Diputació i Ajuntament de Girona.
Altres dates encerclades al calendari són l'entrada en servei del tram desdoblat Sils-Caldes o la mobilització ciutadana que es va viure durant el 9-N
El malson del TAV
Un dels episodis més dramàtics a nivell d'infraestructures a Girona es va viure el 29 de setembre quan unes fortes pluges van inundar el túnel del Tren d'Alta Velocitat (TAV) a Girona. El tram comprès entre Girona es va restablir a les poques hores mentre que el que havia d'unir la capital amb Figueres va restar inactiu durant dies.
L'empresa concessionària de la prestació del servei públic del TAV, Adif, en un exercici d'autocomplaença va treure's responsabilitats del damunt i va explicar que el túnel del TAV va actuar com a "drenatge profund de la ciutat" i va evitar "mals majors". No només això, l'empresa va culpar directament l'origen de la inundació al clavegueram de Girona, que, en saturar-se va provocar que l'aigua circulés per la xarxa viària urbana i que una part penetrés al túnel ferroviari.
Les declaracions d'Adif, sumat a la seva impossibilitat de retirar tot l'aigua acumulada i haver de recórrer a l'exèrcit, van restar-los encara més credibilitat quan els Bombers de la Generalitat i l'Ajuntament de Girona van demostrar que mentien en les seves conclusions sobre els motius de la inundació. No només això, el Col·legi d'Enginyers de Girona va culpar l'empresa de deixar les obres a mitges.
Amb tot, el consistori va elaborar un detallat informe tècnic on quedava palès que Adif va mentir en els motius de la inundació. La reacció de l'Ajuntament fou denunciar Adif davant els tribunals mentre que l'empresa, per la seva banda, va entonar el mea culpa i va assegurar que ràpidament es posaria fil a l'agulla per resoldre-ho.
Res més allunyat de la realitat, les obres no es van començar i en un segon episodi de pluges el 30 de novembre, van tornar a inundar el túnel del TAV. En aquesta ocasió Foment va prometre novament reprendre les obres i acabar-les. Un dia més tard, les màquines ja van començar amb els moviments de terres per tapar el forat del túnel des d'on entrava l'aigua.
El 30 d'abril saltava la notícia que l'empresa Torraspapel havia pres la decisió de tancar i acomiadar 132 persones. La informació va crear una gran indignació entre el sector, generant nombroses reaccions i una multitudinària manifestació de mig miler de persones a Sarrià de Ter.
La Generalitat va intervenir per evitar el desastre negociant amb una empresa del sector paperer interessada a assumir la fàbrica i part de la plantilla de Torraspapel. El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, assegurava que s'havien mantingut "alguns contactes" i va deixar clar que, de moment, no hi havia res en ferm i s'estava a les beceroles del procés, que augurava seria "lent".
Mentrestant l'empresa proposava recol·locar fins a dues terceres parts de la plantilla a altres fàbriques del grup ubicades a Catalunya, Espanya i França. En una assemblea de treballadors del 28 de maig es va concretar aquesta proposta dient que la meitat d'aquestes recol·locacions (uns 44 llocs de treball) serien a centres que té a Sant Joan les Fonts (on hi ha 280 treballadors), a la zona de laboratoris i oficines del grup a Sarrià de Ter o bé a Sils, on hi tenen un magatzem. La resta de recol·locacions ja serien fora de Girona, a les oficines centrals de l'empresa a Barcelona, a Almazán (Sòria), a Saragossa i a les plantes que Condat té a França.
Les negociacions entre la direcció i el comitè van portar a reflexionar l'empresa, que finalment es va fer enrere i va acomiadar a 23 treballadors amb indemnitzacions de 35 dies per any treballat. L'acord en assemblea fou ratificat per un 61% dels treballadors afectats, posant punt i final a la polèmica situació.
El trencament del PSC a Girona
En l'àmbit polític el 2014 ha estat marcat per les disputes internes al grup municipal del Partit Socialista de Catalunya (PSC) a Girona. Les tensions es van iniciar amb les primàries a l'alcaldia, on només es va presentar Sílvia Paneque com a relleu de l'actual cap de l'oposició, Pia Bosch. Inicialment també hi participava la regidora Glòria Plana, però va decidir abandonar el PSC i apuntar-se al moviment crític de Joan Ignasi Helena, Avancem.
L'exconsellera de Salut, Marina Geli (PSC), va mostrar-se contrariada pel procés iniciat a Girona i apuntava que les primàries no s'haurien d'haver celebrat. Geli argumentava que foren convocades per una "executiva amb la meitat dels membres dimitits". En aquest sentit, l'exdirigent socialista afirmava que ella "no vol malmetre, de cap manera, l'instrument de les primàries" però va assegurar que, de vegades, "els partits malmeten instruments que són per sumar i per obrir, en una qüestió que ara serà la proclamació d'una persona que no sé quantes persones l'aniran a votar".
Amb tot, el terrabastall més gran va arribar el el 28 de novembre, quan cinc dels sis regidors del PSC a l'Ajuntament de Girona van estripar el carnet del partit i passar-se a no adscrits. Aquests van ser la cap de l'oposició, Pia Bosch, acompanyada per Xavier Amores, Amèlia Barbero, Joaquim Bonaventura i Àngel Quintana.
Paneque es va quedar sola com a representant socialista al consistori i va retreure l'acció dels seus excompanys. No només això, l'assemblea de l'agrupació del PSC de Girona va acordar per unanimitat el 3 de desembre, exigir la renúncia de l'acta als cinc regidors que van abandonar la militància. L'agrupació considerava que cap dels regidors representa ni les sigles ni els valors pels quals van ser escollits en les passades eleccions municipals.
Tanmateix els exsocialistes van fer cas omís d'aquesta petició i després de dies de corredisses i incertesa, van passar a ser regidors no adscrits.
El clam del 9N
251.419 gironins van participar el passat 9 de novembre a la consulta celebrada sobre el futur polític de Catalunya. Malgrat que aquesta no tenia cap mena de validesa i es va realitzar sota un clima amenaçant per part del govern espanyol i el Partit Popular, més de dos milions de persones van participar en tot Catalunya.
El sí-sí a les comarques gironines va obtenir un suport del 87,7%, situant-se fins a set punts per damunt de la mitjana catalana. La jornada es va desenvolupar immersa en un ambient festiu, malgrat els incidents que es van registrar a l'Escola d'Hostaleria de Girona, on un grup de feixistes encaputxats van irrompre amb l'objectiu de destrossar les urnes de participació.
L'Ajuntament de Girona va reaccionar ràpidament contra l'atac i va anunciar que presentaria denúncia contra tots ells.
