La Planeta estrena 'La farsa de Walworth'

Teatre dins del teatre. Farsa barrejada amb drama domèstic. Reflexió sobre els valors de la família o la immigració. Aquests són alguns dels ingredients de 'La farsa de Walworth', un text de l'irlandès Enda Walsh que Pere Puig ha traduït i dirigit per primera vegada a Catalunya i que s'estrena al Temporada Alta.

L'obra relata la història d'un pare que emigra amb els dos fills a Londres i com els manté tancats durant dues dècades en un decrèpit pis del barri marginal de Walworth Road.

Allà, cada dia els obliga a representar amb tots els elements de la farsa la història de la família i els records feliços d'abans de deixar Irlanda. Aquest univers tan particular s'ensorrarà amb l'arribada d'una noia.

Enda Walsh va guanyar el premi First del Festival Fringe d'Edimburg el 2007 amb aquest text. En un viatge a Irlanda, el director artístic de la Sala La Planeta de Girona, Pere Puig, va veure com una companyia el representava i va decidir portar-lo a escena per primer cop a Catalunya. El projecte feia temps que el tenia al calaix a l'espera de trobar els actor idonis per representar-la. 

Aquesta frenètica història passa de la farsa al drama i del plor al riure en segons, un aspecte que requereix una tècnica depurada dels actors. Puig s'ha fet acompanyar de dos actors gironins que han treballat sovint amb ell: Jordi Subirà i Pep Vila, i també ha "fitxat" Oriol Casals i Yolanda Sey. 

Protecció o submissió?

La història passa dins un decrèpit pis de 40 metres quadrats situat a un barri marginal de Londres. A dins hi viuen un pare i els seus dos fills, apartats totalment de la realitat que els envolta. El pare fa dues dècades que, cada dia d'onze a una, fa representar als fills la història dels dies feliços de la família abans d'emigrar d'Irlanda. El que comença com un joc de nens, amb el pas dels anys, es converteix en una vida on l'autoprotecció es barreja amb la submissió. 

A l'obra, per tant, l'espectador pot viure el teatre dins del teatre, ja que els dos fills protagonitzen entre ells fins a vuit papers diferents (homes i dones) acompanyats de perruques, bigotis o disfresses. Tot amb el ritme i les característiques més pures de la farsa. "Vam haver d'assajar primer d'una tirada tota la farsa que representen els fills perquè calia que tingués un sentit i que fes riure", analitza el director del muntatge, Pere Puig, que també ha fet la traducció del text. 

Tot aquest "món inamovible" s'ensorra amb l'arribada d'una noia, que els farà adonar que la realitat que viuen és insana i que res s'assembla al món exterior. "No podem donar més detalls de què fa que el particular món d'aquesta família s'esquerdi, però l'arribada de la noia és el detonant", avança Puig.
A l'obra, per tant, hi ha una reflexió sobre la immigració, els valors de la família o la pàtria. "Aquest gènere està ple d'humor grotesc, obscè i de carrer que ens qüestiona diferents valors", reflexiona Puig. 

'La farsa de Walworth' s'estrena en el marc del festival Temporada Alta i és una de les apostes clares per les produccions amb segell gironí ja que majoritàriament tot l'equip és de les comarques gironines i a la producció s'hi suma també la Sala La Planeta. L'obra s'estrena el divendres 17 d'octubre i farà quatre funcions al llarg del cap de setmana. Des de La Planeta ja tenen tancades altres actuacions a sales de fora de Girona i rebran la visita de programadors barcelonins interessats en el muntatge, que tornarà a La Planeta al febrer.