Girona denuncia el greuge econòmic que suposa no tenir TAV durant la cimera

El batlle de la ciutat, Carles Puigdemont, ha recordat que l'objectiu de la cimera no era tractar el tema de la inundació del túnel del TAV però que la rellevància de la incidència ha fet que fos un dels elements que s'han posat sobre la taula.

Puigdemont ha carregat durament contra l'actuació d'Adif durant tot aquest procés i la manca de previsió sobre el restabliment del servei. "No sabem quan podrem tornar a utilitzar el TAV per anar fins a Figueres; de moment s'està extraient aigua a bon ritme però estem lluny de tenir el túnel sec o poder-lo utilitzar", ha explicat Puigdemont que ha deixat clar que a part d'assecar l'espai, posteriorment caldrà analitzar tots els elements de seguretat - construïts amb fibra òptica- els elements de senyalització, la catenària i l'estructura del túnel. També ha dit que li agradaria pensar que això no tornarà a passar i que Adif "taparà el forat, tal i com vam acordar i està aprovat en el ple".

Puigdemont també ha alertat que les estadístiques indiquen que cada cinc anys aproximadament es produeix un episodi de pluges similar al que va caure la nit de diumenge a dilluns. "Seria una greu irresponsabilitat si Adif no ho solucionés, no sé a què esperen, és una exigència que fa no només l'ajuntament sinó la ciutadania i el sentit comú", ha ressaltat. Tot i això, l'alcalde ha assegurat que no es tornarà a reprendre el servei fins que la seguretat del túnel i del servei sigui "totalment absoluta".

Els greuges de no tenir TAV
Pel que fa als inconvenients per la falta del servei, l'alcalde ha estat molt clar. "Acostumats a deixar el cotxe per anar amb el TAV, haver de tornar a agafar-lo mostra que és un enorme endarreriment. Ho estem encaixant malament i la incidència té efectes sobre la qualitat de vida dels ciutadans i les economies locals, regionals i euro-regionals", ha assegurat. Segons Puigdemont, alguns alcaldes que han assistit a la trobada han viscut aquesta incidència amb "perplexitat". "Hem hagut d'explicar-ho dues vegades perquè no s'acabaven de creure que una obra milionària, inaugurada fa poc, patís aquests problemàtiques", ha subratllat.

Una visió que també comparteix l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, qui també ha assistit a la cimera. "És curiós i anecdòtic que haguem fet la trobada per parlar de futur, progrés, servei, millores i optimització i hem de tornar a l'origen perquè encara estem demanant que es pugui restablir el servei", ha lamentat l'alcaldessa. Els dos batlles han criticat la manca d'informació per part del Ministeri de Foment i Adif. "És lamentable, ni una trucada per telèfon", han dit.

Tot i tractar-se del tema del dia, la gran majoria dels representants francesos no han volgut crear més polèmica. "És un tema puntual; el més important és millorar les connexions (...) com és el tram pendent de TAV de 150 quilòmetres entre Perpinyà i Montpeller i és un tema que defensem amb força", ha assenyalat el president de la Comunitat d'Aglomeracions Béziers-Mediterrani, Frederic Lacas.

Tampoc s'ha posicionat l'alcalde de Montpeller, Phillipe Saurel, que ha dit que se solidaritza amb la Generalitat i també amb l'estat espanyol. L'alcalde també ha defensat la importància de tenir construït el tram entre Perpinyà i Montpeller i ha anunciat que té una reunió amb el president francès el pròxim 10 d'octubre per parlar sobre aquest tema. 
Segons ha informat l'Ajuntament, bona part dels assistents ja tenien previst inicialment desplaçar-se amb el seu vehicle i per tant no han hagut de cancel·lar reserves de tren.

Les conclusions de la cimera

El Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona ha estat l'escenari escollit per celebrar la setena Cimera de Ciutats per a l'Alta Velocitat i la Interconnexió Ferroviària del Corredor Mediterrani que a partir d'ara també incorpora el concepte d''Aglomeracions per a l'Alta Velocitat'. El que es vol és visualitzar així l'impacte territorial que tenen a nivell de ciutats i àrees urbanes, estructurades a partir d'estacions intermodals que integren l'alta velocitat.

Entre els punts que s'han tractat, destaca la urgència en la construcció del traçat que queda pendent entre Montpeller i Perpinyà de 150 quilòmetres per garantir l'"homogeneïtzació del tram transfronterer i el caràcter europeu del Corredor Mediterrani, una línia de passatgers i mercaderies considerada prioritària per la Xarxa Transeuropea de Transports. Per això, insten al govern francès i espanyol a donar-hi suport més enllà de les inversions necessàries per acabar-ho.

A nivell econòmic, s'ha posat en dubte que es pugui complir el calendari previst de posar en funcionament el tercer carril amb ample europeu a tot l'eix mediterrani a finals del 2015 per culpa del "lent" ritme de les inversions.

Un altre aspecte que preocupa és l'alt cost del peatge del Túnel del Pertús, en considerar que "penalitza" la prestació de serveis ferroviaris transfronterers fins al punt que queden limitats als trajectes de llarga distància i en queden exclosos el tràfic de mercaderies regionals.

En aquest sentit, i per tal de reforçar el servei ferroviari transfronterer s'ha demanat als gestors de la xarxa i a les administracions competents que dissenyin una oferta de serveis, tarifes i freqüències que permetin que l'alta velocitat sigui una alternativa real a les connexions de mitja distancia. És per això, que a curt termini s'ha demanat que els actuals serveis d'alta velocitat regionals espanyols que acaben a Figueres puguin arribar fins a Perpinyà per la nova línia d'alta velocitat actualment infrautilitzada.

Per altra banda, també s'ha posat sobre la taula la necessitat urgent que els ports de Tarragona i Barcelona i els aeroports catalans estiguin connectats entre ells i amb la frontera francesa amb una línia d'ample europeu. I molt especialment la implantació de l'ample europeu a la línia ferroviària convencional que uneix els territoris per la costa (Portbou-Cervera), per tal que hi hagi una connexió directa amb els serveis de mercaderies i potenciar els serveis regionals i de rodalies de viatgers.

Finalment, també s'ha constatat la necessitat de millorar l'oferta del TAV en funció de les necessitats dels usuaris, ja sigui a nivell de freqüències, places i horaris, i reduir així la dependència de la carretera en la mobilitat. Les ciutats que hi havia representades en aquesta cimera eren Barcelona, Béziers, Carcassona, Figueres, Girona, Lleida, Montpeller, Narbonne, Nîmes, Perpinyà, Tarragona i Tolosa.