El Terracotta Museu de la Bisbal d'Empordà reobrirà el 2015

Ha restat cinc anys tancat per rehabilitació

El Terracotta Museu de la Bisbal d'Empordà reobrirà l'any que ve després de tancar portes el 2010 per obres de rehabilitació. L'Ajuntament ha adjudicat l'última fase de la reforma -la tercera- per més 770.00 euros, que permetran obrir la façana del museu al carrer (enderrocant una de les cases del complex) i redistribuir els interiors de l'antiga fàbrica per acollir l'exposició permanent.

A aquesta inversió s'hi han de sumar els 200.000 euros que costarà el nou projecte museogràfic. L'obra per enllestir la reforma del museu, amb un fons de més d'11.000 peces, durarà nou mesos. El regidor Xavier Dilmé diu que, un cop reobri, el Terracotta "serà una eina de promoció de la ciutat totalment transversal".

El Terracotta Museu es troba situat a l'antic edifici de la fàbrica que duia el mateix nom, i que es dedicava a fer revestiments ceràmics. L'equipament va obrir portes l'any 1991, amb una primera sala d'exposicions temporals, i set anys més tard se'n va inaugurar l'exposició permanent. En total, el Terracotta té un fons de més de 9.000 peces (entre objectes ceràmics, eines i estris de fabricació), la majoria de les quals les van donar fabricants locals. A aquestes s'hi han de sumar 2.000 atuells més d'arreu de la península ibèrica, cedits per la Generalitat.


L'any 2010, el museu va tancar portes perquè calia fer-hi obres de rehabilitació. Dividides en tres fases, fins ara se n'han fet ja dues. Entre d'altres, els treballs han permès construir un nou magatzem, renovar les teulades del complex i reforçar l'estructura de l'edifici.

Durant tots aquests anys, el Terracotta Museu ha estat tancat al públic (només s'ha obert de manera parcial als estius per acollir exposicions temporals). Ara, l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà ha engegat el camí perquè el museu, dedicat a difondre el patrimoni vinculat a la ceràmica bisbalenca, torni a obrir portes.

Això serà l'any vinent, un cop s'enllesteixi la tercera -i última- fase dels treballs de rehabilitació i se'n completi el nou projecte museogràfic. El consistori ja ha adjudicat les obres de reforma per un cost de 773.756,80 euros. La meitat es finançarà amb fons Feder i la resta, amb aportacions de la Generalitat, la Diputació i l'ajuntament.

En total, els treballs tindran una durada de nou mesos. Entre d'altres, permetran obrir la façana del museu al carrer (enderrocant una de les cases del complex), adequar tot el sistema elèctric i redistribuir els interiors per acollir l'exposició permanent.

Ceràmica i home

A la inversió de 700.000 euros que costarà l'última fase de la reforma, se n'hi ha d'afegir 200.000 més (que és el pressupost que té el nou projecte museogràfic). L'execució d'aquest projecte es farà en paral·lel amb la rehabilitació. A grans trets, el que es proposa és un nou discurs, que expliqui no només l'evolució històrica de la ceràmica bisbalenca sinó també totes les relacions que s'estableixen entre ella i l'home (per exemple, com les fàbriques han canviat el paisatge urbà o les maneres de vida).

El recorregut del museu es farà aprofitant tot allò que aporten els antics forns i les xemeneies de l'antiga fàbrica Terracotta. Entre d'altres, s'hi podrà veure rajoleria, terrissa, ceràmica de creació i també el magatzem (des de l'exterior) que conté la col·lecció d'atuells de la península ibèrica.

L'objectiu de l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà és que el Terracotta Museu reobri portes l'any vinent. El regidor delegat de l'equipament, Xavier Dilmé, explica que el museu s'ha de convertir "en una eina de promoció de la ciutat totalment transversal".

Dilmé afegeix que el museu "ha de ser un equipament viu, amb activitats constants, no un equipament enllaunat, i ha de ser útil com a pol d'atracció de visitants i de dinamització ciutadana". El regidor considera que l'Ajuntament fa un esforç econòmic molt important per posar en funcionament el museu, però també creu que "és una d'aquelles obres de ciutat que són imprescindibles per a la Bisbal del present i, sobretot, del futur".

Dilmé reconeix que tancar tots els aspectes de finançament ha estat una feina molt complicada. "Havíem perdut el fons Feder i el vam haver de tornar a gestionar, cosa gens fàcil; vam haver de renegociar el conveni amb la Diputació per aconseguir més recursos i també redireccionar amb la Generalitat un pla d'obres", precisa. I conclou: "No hem anat tan ràpids com haguéssim volgut, però finalment ja podem anar per feina".