Salt insta els promotors de la nova mesquita a desencallar les obres

Les obres per construir una mesquita de nova planta al polígon industrial Torre Mirona de Salt (Gironès) van començar a principis de l'any 2013. L'empresa constructora va remoure terres, va aixecar les línies bàsiques de l'edifici, l'esquelet de formigó i els baixos. A partir d'aquí, però, les obres no van continuar endavant per problemes econòmics.

L'Ajuntament de Salt ha instat als promotors, la comunitat islàmica Imam Malik, que desencalli el projecte i que faci els treballs necessaris perquè l'edifici pugui entrar en funcionament. "Sí que hem demanat que acabin les obres i que l'habilitin perquè pugui tenir un ús", ha afirmat l'alcalde, Jaume Torramadé, que afegeix que "si no la poden acabar al 100%, que l'acabin suficientment perquè la puguin utilitzar".

La construcció de la mesquita la promouen dues entitats de Salt, Magribins per la Pau i l'associació cultural Al-Hilal, que s'han fusionat en la comunitat islàmica Imam Malik. La previsió és que les obres es reprenguin la setmana vinent però encara no hi ha data d'obertura. "S'hi han compromès i la previsió és que les obres es reprenguin immediatament", ha afirmat Torramadé.

El director general d'Afers Religiosos, Enric Vendrell, ha fet una crida a superar algunes idees esteses entre la població però que són "falses", com ara que arriben grans quantitats de diners de països musulmans per construir mesquites. En aquest sentit, Vendrell ha recordat que a Catalunya només hi ha des grans mesquites de nova construcció finalitzades, una d'elles la de Torroella de Montgrí, i que altres projectes com el de Salt estan tenint problemes per trobar el finançament per acabar. "La majoria de mesquites que tenim són en espais adaptats en la mesura de les possibilitats", ha afirmat.

Catorze centres de culte

A Salt, segons ha detallat Vendrell, actualment hi ha catorze centres de culte: cinc cristians evangèlics, quatre musulmans, dos catòlics, un compartit amb ortodoxos, un sikh i un d'adventista. Torramadé ha defensat la decisió de l'equip de govern que a principis de mandat va decidir blindar el polígon industrial i permetre que s'obrin centres de culte al centre de la població, en superfícies amb unes característiques específiques en relació a la superfície i a les normes a complir.

"Els que no estaven d'acord amb aquesta modificació ens asseguraven que els baixos del centre s'omplirien de centres de culte, i això ha quedat demostrat que no ha estat així", ha afirmat Torramadé que assegura que al llarg d'aquest temps no han rebut cap sol·licitud per obrir un nou centre de culte.

Amb tot, el director general d'Afers Religiosos ha assegurat que un dels principals objectius que tenen és garantir que es compleix un dret fonamental de les persones, la llibertat de culte. Per això, destinen esforços a millorar el clima de convivència a través del coneixement de la diversitat. "Fem cursos destinats a tècnics municipals perquè pensem que amb la tolerància no n'hi ha prou, hi ha d'haver coneixement i convivència", ha afirmat.

Torramadé i Vendrell han explicat que la reunió d'aquest dijous no és fruit de cap situació tensa o de cap necessitat urgent. "Afortunadament, hem deixat enrere la tensió que en algun moment havíem tingut", ha afirmat l'alcalde que, tot i això, lamenta que amb la proximitat de les eleccions municipals hi hagi qui, segons apunten les investigacions, intenti generar mal estar amb els veïns d'origen immigrat per treure'n rèdit electoral.